Diferència entre revisions de la pàgina «Neurolèptic»

m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +[[, - ]] +]]))
(→‎Mecanisme d'acció i formes d'ocupació: Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil
 
=== Mecanisme d'acció i formes d'ocupació ===
Els neurolèptics es poden administrar per via oral, sublingual, intramuscular o endovenosa segons sigui el cas i el producte comercial. En arribar al cervell ocupen els receptors del neurotransmissor conegut com a dopamina i en alguns casos també els de la serotonina. Actuen com antagonistes bloquejant els seus efectes i produeixen un estat de tranquil·litat i indiferència immediates, és per això que el 1952 el primer científic en experimentar amb ells els va qualificar d'autèntics "lobotomizadors químics".
 
La major part dels neurolèptics són forts bloquejadors dels receptors post-sinàptics ''D2'' del [[sistema nerviós central]], especialment en el sistema frontal-[[mesolímbic]]. També s'ha descobert una [[densitat]] augmentada de receptors de dopamina en exàmens [[post-mortem]] del cervell de pacients esquizofrènics. Per això s'ha estipulat que l'esquizofrènia pot ser causada per una excessiva activitat dopaminèrgica. Addicionalment, hi ha medicaments que, com la [[levodopa]] i les [[amfetamina|amfetamines]], agreugen l'esquizofrènia o produeixen noves psicosis en alguns pacients.
 
No obstant això, hi ha altres possibilitats, ja que no tots els antipsicòtics són completament eficaços en el tractament de l'esquizofrènia, i en alguns pacients no tenen cap efecte terapèutic. S'ha notat també que alguns dels més recents fàrmacs tenen una feble associació amb els receptors D2 i, no obstant això, són més efectius que els que són més afins pel receptor.
 
=== Usos terapèutics ===
Usuari anònim