Mesquita d'al-Hàkim: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Cairo Al Hakim 1.jpg|thumb|300px|Pati de la '''mesquita d'Alal-Hàkim''']]

La '''mesquita d'Alal-Hàkim''' és un dels monuments [[Islam|islàmics]] més interessants de la ciutat d[[El Caire|el Caire]], forma part del conjunt arquitectònic conegut com a [[El Caire Històric|Caire Històric]], declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. Porta el número 15 del catàleg de monuments islàmics gestionat pel [[Consell Suprem d'Antiguitats|Supreme Council of the Antiquities]]. Està situada al nord de l'antiga ciutat, concretament a tocar de la muralla que la tancava en aquell sector, entre la porta de Bab al-Futuh i la de Bab alan-Nasr.<br style="clear:both;">

Aquesta construcció es va aixecar durant el [[califat fatimita]], concretament la construcció va començar en [[990]], en època del [[califa]] [[Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah|Alal-Aziz]] (975–996[[975]]–[[996]]) i la va acabar en [[1013]] el seu fill [[Al-Hàkim (fatimita)|Alal-Hàkim bi-amr-Al·lah]] (996–1021[[996]]–[[1021]]). Inicialment estava adossada a l'exterior del primitiu recinte emmurallat, aixecat amb tova per [[Jàwhar as-Siqil·lí]] en el lloc triat per ell per fundar una nova ciutat, al nord de la d'[[Tulúnides|època tulúnida]]. Més endavant va quedar inclosa dintre de l'ampliació de la [[Muralles del Caire|muralla]], que encara es troba adossada al mur del nord de la mesquita.

L'edifici va patir algunes modificacions. Poc després de la seva construcció, en el [[1010]], Alal-Hàkim va cobrir parcialment els [[minaret|minarets]] en la seva part inferior amb uns aparatosos cossos piramidals; hom desconeix la causa d'aquesta obra, és conegut que Alal-Hàkim era un personatge excèntric, i possiblement només volgués amagar una construcció de l'època del seu pare.

[[Bàybars II]] ([[1308]]-[[1309]]) la va restaurar després de quedar afectada per un terratrèmol, hi va afegir les mabkares als minarets. El [[1359]] el [[soldà]] [[An-Nàssir Hàssan]] ([[1347]]-51,[[1351]] i [[1354]]-61[[1361]]) la va tornar a restaurar. Després el lloc fou desafectat i destinat a altres usos, com ara presó, estable i caserna de [[Napoleó]], fins que va acabar en ruïna. Es va restaurar a partir del [[1980]] i fou en aquesta ocasió que es va traslladar de lloc el mausoleu de Qurqumas[[Qurqumàs]], que fins llavors estava situat a tocar de la porta principal de la mesquita.

L'accés principal a la mesquita està situat enfront de l'[[alquibla]] i es fa per una porta monumental, decorada. La mesquita està centrada, com altres de l'època, per un ampli pati central envoltat per galeries pels quatre costats. El cantó de l'alquibla està ocupat per una sala coberta formada per cinc naus separades per arcs suportats per pilars rectangulars de [[maçoneria]] amb pilars adossats, té una sisena nau perpendicular a l'alquibla a l'altura del [[mihrab]]. Els porxos laterals tenen tres naus i el del fons només dos.

D'una forma anàloga a la [[mesquita d'Ibn Tulun]], anterior a aquesta, era envoltada d'un pati, anomenat ''[[ziyada]]'', que la separava físicament de la ciutat.

ElL'actual mihrab es va ferconstruir el [[1809]]. Damunt seu hi ha una [[cúpula]], i dues més als vèrtexs de l'edifici, al costat de l'alquibla.