Oda a la Pàtria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 16:
Aribau lamenta que hi ha una cosa que es perd per sempre, la llengua catalana. És un [[plany]], un comiat resignat d'una pàtria entesa com a llengua, tal com assenyala [[Manuel de Montoliu i de Togores|Manuel de Montoliu]] i Victor Revolta. Fuig d'una realitat, trencant el tòpic de la renaixença
L'evocació de la pàtria es fa com el d'un paisatge. Aquesta opció prengué força amb el [[Romanticisme]] i comparteix afinitats d'estil amb alguns fragments d'''[[I promessi sposi]]'' d'[[Alessandro Manzoni]].<ref>Manzoni, ''I promesi
=== Segona octava ===
| |||