Joan Manén i Planas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia tag obsolet <u> per plantilla {{subratllat}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +') |
||
Línia 7:
Als tres anys, al seu domicili natal del carrer dels Mercaders, va començar els estudis de [[solfeig]] i [[piano]] de la mà del seu pare, un comerciant aficionat a la música, i als cinc va iniciar-se en el violí. Va prosseguir-los amb [[Clemente Ibarguren]], que havia estat deixeble de [[Delphin Alard]], i amb [[Frederic Balart]], aleshores director del [[Conservatori de Barcelona]]. Arran dels estudis amb Ibarguren va oferir els primers recitals públics en diverses ciutats espanyoles. Se'l considera nen prodigi ja que als set anys ja féu amb gran èxit un concert públic de violí, instrument del qual, més endavant, seria considerat un dels grans virtuosos.
El 1892, amb nou anys, va realitzar una gira com a concertista per Llatinoamèrica. L'any següent va dirigir per primera vegada un concert simfònic a Argentina amb un cor de dos-cents homes. Amb tretze anys va escriure les primeres composicions, que serien publicades un parell d'anys després. El 1897 debutà al [[Carnegie Hall]] de Nova York. A partir de 1898 va començar a donar recitals per tot Europa i va realitzar duets musicals amb artistes de la talla d'[[Enric Granados]] i [[Pau Casals]], [[Richard Strauss]], Joaquin Nin, [[Camille Saint-Saëns|{{subratllat|<font color="#000080">Camille Saint-Saëns</font>}}]] i [[Antonín Dvořák|{{subratllat|<font color="#000080">Antonín Dvořák</font>}}]] entre altres músics rellevants.<ref>{{ref-web|url=http://transeuntquealbiraelnord.blogspot.com/2011/07/joan-manen-dinfant-prodigi-music.html |títol=Joan Manén,
A Alemanya, on va ser fins i tot comparat amb [[Richard Strauss]], la seva música fou reconeguda ben aviat i les seves òperes foren representades amb assiduïtat en importants teatres del país. De fet, va ser arrel la seva presentació el 1904 a la Hochschule (institució d'[[Educació terciària|estudis superiors]]) de Berlín, quan tenia vint-i-un anys, que va ser aclamat com un dels més destacats instrumentistes del moment, i assolí una fama imparable arreu d'Europa. El prestigiós compositor i organista [[Alex Winterberger]] (1834-1914) va escriure al diari Leipziger Nueste Nachrichten, després d'haver assistit a un concert de violí de Manén:
| |||