Antoni Dalmau i Ribalta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
Línia 2:
'''Antoni Dalmau i Ribalta''' ([[Igualada]], [[13 de març]] de [[1951]]) és un escriptor i polític socialista català.
 
Fou president de la [[Diputació de Barcelona]] ([[1982]]-[[1987]]) i [[Mesa del Parlament de Catalunya|vicepresident]] del [[Parlament de Catalunya]] (1988-1995).<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Honors i distincions 2004. Ciutat d’Igualadad'Igualada|url = |edició = |llengua = |data = 2004|editorial = Ajuntament d’Igualadad'Igualada|lloc = Igualada|pàgines = 8-39|isbn = }}</ref> Ha estat president de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, professor de la facultat de Ciències de la Comunicació (Blanquerna) de la [[Universitat Ramon Llull]], traductor i col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació, director de la [[Revista d'Igualada|''Revista d'Igualada'']] i autor de més d'una vintena de llibres, entre els quals set novel·les.<ref>[http://www.escriptors.com/autors/dalmaua/pagina.php?id_sec=2693 Antoni Dalmau a escriptors.com]</ref> L'agost de 2013 abandonà la militància al [[PSC]].<ref name="psc">Vilaweb, 28.08.2013, [http://www.vilaweb.cat/noticia/4140757/20130828/lhistoric-antoni-dalmau-estripa-carnet-psc.html L'històric Antoni Dalmau estripa el carnet del PSC]</ref>
 
== Trajectòria personal i política==
Línia 12:
En la seva vessant d'escriptor, ha publicat diverses novel·les i assaigs polítics i s'ha destacat com a especialista en la història del [[catarisme]],<ref name="catar">BiblioSort, [http://bibliosort.bloc.cat/post/3079/163632 Els Càtars]</ref> en l'estudi de l'obrerisme i la violència social en el canvi de segle XIX-XX i també de la Guerra Civil. Així mateix, ha traduït nombrosos llibres, usant en alguns casos el pseudònim ''Albert Vilardell''.<ref>Antoni Dalmau, [http://www.antonidalmau.cat/articles-mostra-1957-cat-traduccions.htm Traduccions realitzades]</ref>
 
Ha estat president de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, durant vint-i-cinc anys (1988-2013), i ha pertangut a les juntes de diverses entitats culturals (Orfeó Català, Fundació Centre Internacional de Música Antiga, Fundació Pau Casals, Societat Catalana d’Estudisd'Estudis Històrics, filial de l’Institutl'Institut d’Estudisd'Estudis Catalans...). També va ser redactor del projecte i comissari del Museu de la Premsa de Catalunya que es preveia instal·lar a l'edifici històric de la fàbrica tèxtil La [[Igualadina Cotonera]] (2009).<ref name="van">La Vanguardia, 21 d'octubre de 2009, [http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091021/53808833318/el-museu-de-la-premsa-de-catalunya-ya-es-noticia.html El Museu de la Premsa de Catalunya ya es noticia] {{es}}</ref><ref>Anoia Diari, [http://www.anoiadiari.cat/noticia/4106/revisar-la-historia-del-pais-a-partir-de-la-premsa-i-el-periodisme Revisar la història del país a partir de la premsa i el periodisme]</ref>
 
Ha col·laborat habitualment en diversos mitjans de comunicació (''[[El Punt Avui]]'', ''[[El Periódico de Catalunya]]'', [[Regió 7|''Regió 7'']], ''[[Catalunya Ràdio]]'', ''Anoiadiari.cat'', ''RAC1'' i [[TV3]]). Ha estat fundador i director de la ''[[Revista d'Igualada]]'' i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació, Blanquerna, de la [[Universitat Ramon Llull]].
Línia 32:
=== Estudis històrics ===
*''La Guerra Civil i el primer franquisme a l'Anoia. Els protagonistes''. Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 2013. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2014.
*''El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle XIX. ''Premi Agustí Duran i Sanpere d’històriad'història de Barcelona, 2010. Ajuntament / Ed. Base, 2010.
*''Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica (juliol de 1909)''. Columna - Destino, 2009.
*''El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908''). Columna, 2008.