Alaska: diferència entre les revisions

'''Alaska''' és un estat dels [[Estats Units d'Amèrica]], el 49è admès a la Unió. És situat al nord-oest del continent [[Amèrica|americà]], separat de la resta dels 48 estats perpel [[Canadà]] (l'altre estat aïllat essentés [[Hawaii]]). Fa frontera amb el territori canadenc del [[Yukon]] a l'est i amb la [[Colúmbia Britànica]] al sud-est. Fou una possessió de l'[[Imperi Rus]] fins alel [[1867]], any en quèque fou [[Compra d'Alaska|comprada]] per set milions de [[dòlar]]s.

Els primers pobladors d'Alaska van ser grups humans que provenien dde l'[[Àsia]] i que van creuartravessar el [[Pont de Beríngia]] i van arribar el que actualment és l'oest de la [[península]] d'Alaska. La majoria, si no tots, elsdels pobles "nadius americans", si no tots, provenen de gent que va creuartraspassar l'[[estret de Bering]] abans d'emigrar cap al sud del [[continent]]. El primer contacte d'exploradors europeus amb elsdels habitants de la regió amb exploradors [[Europa|europeus]] va ser elquan delshi van arribar exploradors [[Rússia|russos]], que van contactar amb el poble Inuit[[inuits|inuit]] i altres pobles nadius.

El nom de d'"Alaska" prové de la paraula [[aleutià|aleutiana]] ''alaxsxaq'', que significa literalment "l'objecte contra el qual s'adreça l'acció delde marla és dirigidamar".

La majoriamajor part de la història documentada d'Alaska prové de la colonització europea, començant pel navegant danès al servei de l'Armada Russa, [[Vitus Bering]], que va arribar Alaska a bord del ''Sant Pere'' en el transcurs de la Segona expedició a [[Kamtxatka]]. No obstant això, el primer europeu que va arribar a les costes de la regió va ser el rus [[Aleksei Txírikov]], que navegava en l'expedició de Bering alcomandant comandament delel ''Sant Pau'', quan va arribar; el 15 de juliol del 1741 va tocar terra al lloc on avui eshi trobaha la ciutat de [[Sitka]]. La Companyia rusoamericana aviat en va començar la colonització de la costa, i en els anys 1790 ja hi havia assentaments a la regió. La principal activitat a la zona era la caça de [[llúdriga|llúdrigues]], encara que la colònia no va ser mai rendible a causa de l'elevat cost dels vaixells[[vaixell]]s necessaris. EncaraMalgrat que en principid'entrada el contacte amb els nadius va ser cordial, aviat es van produir trobadesenfrontaments violentesviolents que unidesunits a les [[malatia|malalties]] transmeses pels europeus, van exterminar quatre cinquenes parts de la població nativa. El primer assentament permanent perrus part de Rússia ess'hi va establir el [[1784]], quan [[Grigori Ivànovitx Xélikhov]] va fundar una colònia a l'[[illa de Kodiak]], a la badia de ''[[Three Saints Bay]]''. El [[1790]], Shelikhov llogava els drets de caça a Alexander Baranov, que va traslladar la colònia a l'actual ciutat de Kodiak, tot i que veient la possible arribada d'exploradors i caçadors europeus, va traslladarportar la capital a ''Nou Arcàngel'', que amb el temps seria la ciutat de Sitka. El 24 de setembre delde [[1794]] van arribar a l'Illa Kodiak vuit monjos [[Església Ortodoxa|ortodoxos]], dirigits per l'[[arximandrita]] Ioasef. LaTenien sevala missió era d'evangelitzar els indígenes i expandir el cristianisme ortodox, la religió oficial a [[Rússia]].

Els [[Espanya|espanyols]] van reclamar els drets que la [[Butlla menor Inter Caetera de 1493|butlla Inter Caetera]] els donava sobre la costa oest d'Amèrica del Nord, que incloïa Alaska. El rei [[Carles III d'Espanya]] va organitzar diverses expedicions a la regió per intentar de colonitzar-la. Les expedicions de [[Bruno de Heceta]] i d'[[Alejandro Malaspina]] han deixat alguns topònims a la regió, com ella [[Glacera de Malaspina]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Baker |nom=Marcus |títol=Geographic Dictionary of Alaska |url=https://books.google.cat/books?id=F2auJ_2ft0kC&pg=PA277&dq=alaska+malaspina&hl=ca&sa=X&ei=Wj2JVLzjH4zkarm_gKgC&ved=0CEsQ6AEwBg#v=onepage&q=alaska%20malaspina&f=false |llengua=anglès |editorial=U.S. Government Printing Office |data=1902 |pàgines=277 |isbn=}}</ref> o la ciutat de ''Valdez''. També els [[Regne Unit|britànics]], seguint l'exemple de la corona espanyola, van enviar exploracions a la zona, com les de [[James Cook]] o [[George Vancouver]].

El 1799, [[Nikolai Petróvitx Rezànov]] va comprar els drets d'explotació de les pells al [[tsar]] [[Pau I de Rússia]] i va crear la [[Companyia rusoamericanarussoamericana]] (en [[rus]]: Русско-американская компания). La sobreexplotació del territori va portar a un enfrontament entre els colons[[colon]]s i els nadius, l'esdeveniment més destacat del qual és la [[batalla de Sitka]] del [[1804]].

El 1867, el secretari d'Estat nord-americà [[William H. Seward]] va durcomprar a terme la compra d'Alaska a Rússia per 7,2 milions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars nord-americans]]. La manca d'efectiu de Rússia i el desig que Alaska no caigués en mans britàniques van impulsar Rússia a vendre el territori als [[Estats Units]] després del fracàs en la [[Guerra de Crimea]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Aira | nom = Toni | article = Rússia va malvendre Alaska als Estats Units per 7,2 milions de dòlars | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 73| data = novembre 2008 | pàgines = p. 13 |issn =1695-2014}}</ref> La compra es va fer efectiva el 18 d'octubre del [[1867]], avui recordat com el ''Dia d'Alaska''. Encara que la compra va rebre dures crítiques en el moment de produirfer-se, finalment es va veure comque era un negoci molt avantatjós gràcies al descobriment d'[[or]] a Yukon. A la dècada de 1890, els territoris d'Alaska i Yukon van patir una explotació de les seves mines a causa de la [[febre d'or]], coneguda com a [[febre d'or de Klondike]], nom del principal jaciment,; queles continuarenmines sentes continuaren explotadesexplotant tot i que les reserves auríferes disminuïren. Els principals assentaments es van establir a [[Juneau]], [[Nome (Alaska)|Nome]] i [[Fairbanks (Alaska)|Fairbanks]].

En els primers temps de dominació nord-americàamericana, l'exèrcit, la marina i el servei de [[duana|duanes]] es van fer càrrec del control de la regió, però l'arribada de colons va obligar a canviar el sistema d'administració. El [[1884]] ess'hi va nomenar un Governador,governador i el [[1906]] esse'n va escollir un representant al [[Congrés dels Estats Units]], encara que sense dret ade vot. Ja el [[1912]], es va declarar Alaska com aun Territori dels Estats Units, amb un congrés i un govern propipropis, i amb la seva capital a [[Juneau]], en detriment de Sitka, que havia estat la capital de l'Alaska russa. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Alaska va ser escenari de la Batalla[[batalla de les Illes Aleutianes]] entre les tropes aliades i el [[Japó]], i durant el conflicte esse'n van millorar les infraestructures per facilitar la defensa del territori, com fou la construcció de l'Autopista[[autopista Alcan]]. Després del final de la Segona Guerra Mundial, al començament de la [[Guerra Freda]] es va acceptar l'entrada d'Alaska a la Unió. El president dels Estats Units, [[Dwight David Eisenhower]] va signar el 7 de juliol del [[1958]] l'Acta estatal d'Alaska (''Alaska Statehood Act'' en anglès), que va obrir el camí perquè el 3 de gener del 1959, Alaska es convertís en l'estat 49 de la unió.

El 27 de març del [[1964]], [[Divendres Sant]], Alaska va patir els efectes d'un terratrèmol (conegut com aanomenat "Terratrèmol de Divendres Sant") de 8,5 graus de magnitud en l'[[escala de Richter]], que va posar fi a la vida de 131 persones i va arrasar moltes poblacions de la regió. No obstant això, elEl 1968 es va trobar petroli a la regió, i després de la construcció de l'[[oleoducte TransalaskiáTransalaskià]] (Trans Alaskan Pipeline) el [[1977]], els ingressos degutsprovinents ade l'explotació dels [[pou petrolífer|pous petrolífers]] van contribuir que la població es restablís, ja que es reconstruïren i milloraren les infraestructures. El [[1989]] ess'hi va produiresdevenir una nova catàstrofe en encallar el petrolier ''[[Exxon Valdez]]'' a l'[[estret del Príncep Guillem,]] i abocar a la mar entre 42.000 i 130.000 [[metre cúbic|metres cúbics]] de [[petroli|cru]], cosa que en va afectar uns 1.600 [[km]] de [[costa]]. Amb data del [[2007]], més de la meitat del territori de l'estat és propietat del Govern Federal, i l'explotació de les reserves de petroli en el territori encara estanno sense haverhan estat explotades per la mà de l'home. Això és tema de debat, ja que el [[Refugi Nacional de vida salvatge a l'Àrtic]] podria veure's afectat.

Alaska compta amb nombroses biblioteques que reuneixen importants fons per a la investigació local. Entre elles, destaquen la Biblioteca de l'Estat, a Juneau, i la Biblioteca Rasmussen, a Fairbanks. L'estat disposa d'interessants museus, com el Sheldom Jackson, a Sitka, amb fons sobre història i cultura dels nadius, o el Museu Baranov, a Kodiak, dedicat a la [[Companyia Russo-AmericanaRussoamericana]].