Diferència entre revisions de la pàgina «Història de la música»

cap resum d'edició
m (Així el text acompanyant apareix en català)
 
===Exclusions===
Des dels seus inicis -que hom situa, habitualment, en el [[segle XVIII]]-, l'estudi de l'evolució de la música s'ha referit quasi exclusivament a la [[música clàssica]] europea. D'aquesta manera, tradicionalment, la historització de, per exemple, la [[música hindú]] s'ha considerat que corresponia més aviat a l'[[etnomusicologia]], i que la història del [[rock]] formava part del camp d'acció dels [[estudis culturals]]. pez cabra Aquestes han estat algunes limitacions importants de la història de la música però no pas les úniques. Una part no pas petita dels historiadors de la música clàssica europea, han actuat amb uns objectius, una metodologia i uns posicionament apriorístics limitats. Lluny d'aplicar un concepte de música ampli, que englobés tots els processos humans que fan possible l'existència de la música, sovint s'han centrat en l'evolució de la composició, i han fet una història de la composició i dels compositors capdavanters. De resultes d'això, moltes vegades la història de la música ha acabat essent una història dels estils compositius amb una atenció preferent a l'evolució de les formes musicals i de les tècniques compositives, contextualitzada socialment en els millors dels casos.
 
El [[segle XIX]], i en concret el [[Romanticisme]], amb la seva mirada envers el passat, va donar un impuls molt notable a aquesta '''història de la música''' nascuda el segle [[segle XVIII|anterior]] en el context de la [[Il·lustració]]. El Romanticisme (i més tard el [[positivisme]]) impulsà estudis històrics musicals mediatitzats pel concepte del [[geni]], i en concret del geni creador, compositor. El principal centre d'interès eren les obres que l'[[anàlisi musical]] de l'època -aplicant la ideologia de l'obra d'art autònoma- considerava 'obres mestres' del passat, i, per extensió, les biografies dels seus autors.
Usuari anònim