Ferran VII d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 213.99.221.62 (discussió) a l'última versió de CarlesMartin |
Correccions gramaticals i tipogràfiques. |
||
Línia 35:
Ferran VII va començar a regnar el [[19 de març]] del [[1808]] amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, [[Manuel Godoy]]. Però Ferran inicià el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de [[Joachim Murat]], havent-se de posar sota la seva protecció.
El [[1808]] [[Napoleó Bonaparte]] va convocar Ferran a [[Baiona]], on [[Carles IV d'Espanya]] hi residia a l'exili perquè [[abdicacions de Baiona|renunciés a la Corona espanyola]]. El [[30 d'abril]] es reuneixen Carles IV i la seva muller, Godoy, Ferran VII i la seva muller, juntament amb Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep. Alhora, a [[Madrid]], el poble [[Aixecament del 2 de maig de 1808|es va aixecar contra els ocupants]] francesos el [[2 de maig]], iniciant-se així la [[Guerra de la Independència d'Espanya]]. A Baiona Carles IV afirma que la seva renúncia al tron després del [[Motí d'Aranjuez]] és nul·la i exigeix la devolució dels seus drets. Alhora, el propi rei havia cedit aquests drets a Napoleó a canvi d'asil a [[França]] per a ell, la seva muller i Godoy així com una pensió de 30 milions de reals anuals. El [[5 de maig]] Napoleó aconsegueix que Ferran VII, mitjançant les [[Abdicacions de Baiona]], reconegui el seu pare com a rei legítim a canvi d'una pensió de 4 milions de reals anuals. Napoleó va nomenar rei d'[[Espanya]] el seu germà Josep Bonaparte, que regnaria a [[Espanya]] com a [[Josep I d'Espanya]] fins al [[1813]].
Durant la [[Guerra del Francès]], el [[Consell de Regència]] reuní, el [[1810]], les [[Corts de Cadis]] i es va declarar únic i legítim monarca de la nació espanyola a Ferran de Borbó, deixant sense efecte la cessió de la Corona en favor de [[Napoleó]]. Les derrotes de les tropes franceses van motivar el [[Tractat de Valençay]] l'[[11 de desembre]] de [[1813]] pel qual la Corona espanyola tornava a Ferran, que el [[7 de març]] de [[1814]] ja fou autoritzat a tornar a Espanya.<ref name=LGI>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Ruiz |nom=Enrique |títol=La Guerra de la Independencia (1808-1814): claves españolas en una crisis europea |url=http://books.google.cat/books?id=C2QmeqXN-L0C&pg=PA156&dq=1814+fernando+VII+22+marzo&hl=ca&ei=QRmyToydJZCd8gPk_rCmAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD0Q6AEwAw#v=onepage&q=1814%20fernando%20VII%2022%20marzo&f=false |llengua=castellà |editorial=Silex Ediciones |data=2007 |pàgines=p.156 |isbn=8477372012 }}</ref>
Línia 42:
Ferran VII tornà a Espanya el [[22 de març]] de [[1814]].<ref name=LGI/> Un grup de [[diputat]]s absolutistes li van presentar el [[Manifest dels Perses]], en què li aconsellaven la restitució del [[absolutisme|sistema absolutista]] i la derogació de la Constitució elaborada a les [[Corts de Càdis]] el [[1812]].
Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El
[[Fitxer:Fernando VII jura la constitucion.png|right|thumb|Jura de la Constitució de Cadis per part de Ferran VII]]
Des de [[1822]], totes aquestes iniciatives
El [[7 d'abril]] de [[1823]] van entrar a Espanya les tropes franceses enviades pel [[Lluís Antoni de França|duc d'Angulema]], els [[Cent mil fills de Sant Lluís]], als quals es van sumar tropes reialistes espanyoles. Sense quasi oposició, l'absolutisme va ser restaurat.
Línia 53:
== Núpcies i descendents ==
Es casà el [[6 d'octubre]] de [[1802]] a [[Barcelona]] amb la princesa [[Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies]], filla del [[rei]] [[Ferran I de les Dues Sicílies]] i l'
| |||