Miguel de Gurrea y Cerdan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 7:
Miguel de Gurrea va ser odiat per les faccions aristocràtiques quan veien en ell un executor de la política reformista de la monarquia, i després pels agermanats, que el veien com el gran defensor de la situació injusta existent. Per això moltes vegades l'anomenaren amb els malnom de ''Borrelló'', ''Fideu'' o ''Diablot''.
 
Expulsat de Mallorca, Gurrea es refugià a[[Eivissa (illa)| Eivissa]], a partir de maig de 1521, des d'on envià informes al al rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles]] i preparà la lluita contra els agermanats. La seva presència impedí que la població eivissenca s'agermanàs amb Mallorca. L'octubre de 1522, el virrei, que s'havia refugiat a Eivissa desembarcà amb les tropes reials a [[Alcúdia]], des d'on inicià la reducció de les viles de la [[part forana]] en les [[Batalla de Muro|batalles de Muro]] i la [[Batalla de Son Fornari|Son Fornari]] i finalment a la [[batalla de Rafal Garcés (1522)|batalla de Rafal Garcés]]<ref>{{citar ref-web |url=http://dbalears.cat/actualitat/balears/la-lluita-de-la-part-forana-l-oblit-de-la-historia.html |títol=La lluita de la Part Forana, l'oblit de la història |consulta=9/4/2015 |obra= |editor=DBalears |data=21/8/2011 |llengua= }}</ref> el desembre de 1522. Posà tot d'una [[Setge de Ciutat de Mallorca|setge a la Ciutat de Mallorca]], que es va retre el març de 1523. Gurrea dirigí una rigorosa repressió contra els agermanats, continuada a partir de 1525 pel seu successor Carles de Pomar.<ref>{{GEM|6|394|Gurrea y Cerdán, Miguel de}}</ref>
 
== Referències ==