Miguel de Gurrea y Cerdan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 7:
Miguel de Gurrea va ser odiat per les faccions aristocràtiques quan veien en ell un executor de la política reformista de la monarquia, i després pels agermanats, que el veien com el gran defensor de la situació injusta existent. Per això moltes vegades l'anomenaren amb els malnom de ''Borrelló'', ''Fideu'' o ''Diablot''.
Expulsat de Mallorca, Gurrea es refugià a[[Eivissa (illa)| Eivissa]], a partir de maig de 1521, des d'on envià informes al al rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles]] i preparà la lluita contra els agermanats. La seva presència impedí que la població eivissenca s'agermanàs amb Mallorca. L'octubre de 1522, el virrei, que s'havia refugiat a Eivissa desembarcà amb les tropes reials a [[Alcúdia]], des d'on inicià la reducció de les viles de la [[part forana]] en les [[Batalla de Muro|batalles de Muro]] i la [[Batalla de Son Fornari|Son Fornari]] i finalment a la [[batalla de Rafal Garcés (1522)|batalla de Rafal Garcés]]<ref>{{
== Referències ==
|