Esteve Albert i Corp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 42:
Albert s'interessà especialment per la [[Catalunya Nord]], és a dir, el [[Rosselló]] i el [[País d'Oc]] (el que {{harvnb|Garcia|1995}} anomena «Campanya del Rosselló»). Fou decisiu durant la dècada de 1960 per encendre la flama que va permetre, pocs anys després, la gestació de grups d'afirmació cultural i nacional com el [[Grup Rossellonès d'Estudis Catalans]] o de la [[Universitat Catalana d'Estiu]] a Prada de Conflent.{{sfn|Garcia|1995|p=59}} Quan el 1979 rebé el premi Rei en Pere pel seu treball ''Missió i destí de Catalunya i Occitània'', Albert afirmà: «no hi ha hagut mai decadència patriòtica catalana ni occitana».{{sfn|Garcia|1995|p=61}} Sobre la idea dels [[Països Catalans]], també digué que «Catalunya no es podrà aixecar mai o, en tot cas, consolidar-se, si l'àrea de la seva entesa política no comprèn tots els països occitans».{{sfn|Garcia|1995|p=28}} Al Rosselló hi dugué a terme espectacles teatrals, poètics i musicals per donar a conèixer fets i personatges de la història; també donà impuls a la revista ''[[Tramontane]]''.{{sfn|Garcia|1995|p=68}}
 
El 1990 rebé la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name="gec" /> L'any 2014 se celebracelebrà l'Any Esteve Albert, i com a acte central tindràva tenir una exposició itinerant que s'inaugurà el 20 de setembre de 2014, així com una trobada d'antics participants en el Pessebre Vivent.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Any Esteve Albert|publicació = Ara Andorra (Diari Ara)|url = |data = 26/6/2014|pàgines = 3}}</ref>
 
Albert morí el [[1995]] en un centre residència de les Escaldes, a Andorra.{{sfn|Reniu i Calvet|1998|p=172}}