Serra de Castelltallat: diferència entre les revisions

És un [[altiplà]] de base [[calcària]] orientat de SW-W a NE-E que ocupa uns 65&nbsp; km². La màxima alçada és a la muntanya del "Tossal" a 936&nbsp; metres. Presenta una part [[obaga]] amb pendents forts i predomini forestal i una part [[solana]] amb més dedicació agrícola. És origen de la [[riera de Coaner]] al nord i de la [[riera de Fonollosa]] al sud, ambdues afluents del riu [[Cardener]] afluent del [[Llobregat]].<ref>{{ref-llibre|cognom= |títol=Guia Racc de Turisme Rural |editorial=RACC-62, S.L. |lloc= Barcelona |data=set 2006 |pàgines= 24-25 |isbn=84-96149-69-2 }}</ref>

Presenta un [[clima submediterrani]] de [[muntanya mitjana]] amb uns 600 litres de [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] anual i una [[temperatura mitjana]] de 12 graus amb un cert grau de [[continentalitat]], ja que les temperatures mitjanes mensuals oscil·len des dels 4 graus al gener fins als 21 al juliol. Les [[mínimes i màximes absolutes]] oscil·len entre els -6 i els 38&nbsp; °C. La major part de la Serra forma part d'un [[PEIN]] (Pla d'Espais d'Interès Natural)

Segons l'orientació nord a sud apareixen diverses formacions [[forestal]]s. Les pinedes són de [[pi blanc]] (''Pinus halepensis'') amb algun [[pi pinyoner]] (''Pinus pinea'') a les parts baixes i de [[pinassa]] per sobre dels 700&nbsp; metres. Les [[roureda|rouredes]] són de formes hibridades de roures de les espècies "faginea" i "cerroide". Els [[alzinar]]s també presenten tipus intermedis entre el [[carrascar]] (''Quercus rotundifolia'') i l'[[alzina]] vera (Q''uercus ilex''). Allà on no hi ha bosc hi predominen els [[prat]]s de [[jonça]] (aphyllantion) o el [[fenassar]] (Brachypodium). És remarcable la presència del [[ruac]] (''Ononis tridentata'') en algunes petites afloracions de [[guix]] i la de la [[melissa borda]] (''Melittis melissophyllum''). La [[maduixera]] de bosc (''Fragaria'') ocupa el límit de distribució dins de la depressió central. També són interessants els exemplars de [[Digital groga]] (''Digitalis lutea''), primavera (''[[Primula]] acaulis'') i [[ginestell cineri]] (''Genista cinerea'').