Calixt I: diferència entre les revisions

}}'''Calixt I''' (papa entre [[217]] i [[222]]), va ser el setzè [[papa]] de l'[[Església catòlica]], sota els regnats dels emperadors [[Heliogàbal]] i [[Alexandre Sever]]. Va morir martiritzat.

 

Les principals fonts de la seva vida són els escrits de l'[[antipapa]] [[Hipòlit de Roma]], rival i enemic seu, i de [[Tertul·lià]], també enemic de Calixt, per la qual cosa no són gaire fiables. Segons ells, Calixt havia estat esclau i, abans d'esdevenir [[bisbe de Roma]], va menar una vida molt agitada. El Papa [[Zeferí I]] l'havia nomenat administrador del [[cementiri]] de la comunitat cristiana de Roma a la [[Via Àpia]], que era el primer cementiri de l'Església a la ciutat, ja que fins llavors els cristians s'havien sepultat a catacumbes privades. Aquest cementiri fou conegut més tard com a [[catacumba de Sant Calixt]].

 

Encara que la data habitual d'inici del seu pontificat sigui el [[217]], [[Juli Africà]], contemporani seu, dóna la data del 218 o 219 (el segon any del regnat d'Heliogàbal). L'elecció de Calixt com a bisbe de Roma va provocar el cisma d'[[Hipòlit de Roma]], contrari a Calixt, a qui acusava d'origen baix i de tenir idees errònies sobre el perdó dels pecats i la [[Santíssima Trinitat]]. [[Hipòlit]] li retragué que defensés que un bisbe no podia ser destituït ni encara que hagués comès un [[pecat]] molt greu, de permetre continuar exercint el seu ministeri clergues casats després de la seva consagració i permetre el casament de dones nobles amb [[esclau]]s. L'edicte de Calixt, que garantia la comunió i el perdó, si el pecador havia fet la penitència pública imposada, a qualsevol, encara que hagués comès assassinat, [[adulteri]] o [[fornicació]], va causar polèmica i va ser contestat per Hipòlit i Tertul·lià.

 

Va fundar l'oratori sobre el que la tradició diu que s'aixeca avui la basílica de Santa Maria in Trastevere. Sembla que aquesta va ser feta construir per [[Juli I]] i que l'oratori de Calixt seria la veïna església de Sant Calixt, on hi ha un pou on una llegenda sense fonament històric diu que va ser llençat el cos del papa.

 

El seu martiri podria haver estat cap al 222, potser durant una revolta popular. Va ser enterrat al cementiri de Calepodi, a la Via Aurèlia. Les relíquies van ser traslladades a Santa Maria in Trastevere el 790, per [[Adrià I]]; [[Gregori IV]] (827-843) va retrobar el seu cos i el de [[Corneli I]] i els va fer dur sota l'altar major de la basílica.