Opera buffa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
L'''opera buffa'' va sorgir com a resposta a les característiques estilístiques de l'estil de l{{'}}''[[opera seria]]''. Pretenia transformar l'òpera en un gènere més proper a l'home del poble, en una diversió pròdiga també per a reis i noblesa i on es descrivia gent comuna amb problemes comuns.
Els caràcters i les situacions còmiques, que normalment implicaven criats, havien estat una part de l'òpera seriosa fins a primers del segle XVIII, quan l'òpera còmica començava a emergir com un gènere diferent. Al principi, les òperes còmiques es componien de forma curta,
A part de Pergolesi, els primers compositors importants d'''opera buffa'' foren [[Nicola Logroscino]], [[Baldassare Galuppi]] i [[Alessandro Scarlatti]], tots ells es movien entre [[Nàpols]] i [[Venècia]]. A mitjans del segle XVIII havia adquirit un apogeu important i van començar a incloure-hi tons sentimentals i a vegades inclús derivant a comèdies lacrimògenes que li donaren encara més entitat.
Línia 14:
La descripció d'aquest gènere és molt generalista, el tipus de comèdia podia variar dins d'una variada gamma: des d'''[[Il barbiere di Siviglia]]'' de [[Rossini]] ([[1816]]) que era purament una comèdia, fins a ''[[Le nozze di Figaro]]'' de [[Mozart]] ([[1786]]), que hi afegia drama i patetisme. El gènere declinava al [[segle XIX]], i es considera sovint el ''[[Falstaff (òpera)|Falstaff]]'' de [[Giuseppe Verdi|Verdi]] ([[1893]]) com l'última ''opera buffa''.
== Referències ==
{{Referències}}
==Vegeu també==
|