Herodes el Gran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
herodes i el seu regne |
m Revertides les edicions de Martirobertperez2004 (discussió) a l'última versió de MALLUS |
||
Línia 2:
'''Herodes el gran''' fou rei de [[Judea]], [[Galilea]], [[Samària]], i [[Idumea]] des del [[40 aC]] fins al [[4 aC]]
==
Va néixer a [[Ascaló]] (avui Ashquelon) el [[73 aC]]. El seu pare fou l'idumeu [[Antípater l'idumeu|Antípater]] o Antipas (governador de Judea el [[47 aC]] nomenat per Roma per la seva fidelitat) i la mare Cipros (''Cypros'') era una princesa [[àrab]] de [[Petra d'Aràbia|Petra]]. Encara que el pare no era hebreu, els idumeus havien estat sotmesos pel macabeu Joan Hircà el [[125 aC]] i els havia estat imposada la religió jueva, i eren considerats assimilats, i formalment jueus.
El [[47 aC]] el seu pare fou nomenat procurador de Judea quan Herodes tenia 15 anys, i va rebre del pare el govern de [[Galilea]] on va donar mostres d'energia, acabant amb una banda de lladres que assolava la regió. Els seus enemics el van denunciar al [[Sanedrí]] per haver matat a ciutadans jueus sense judici, i encara que primer es va mostrar desafiant, finalment va fugir amb [[Sext Cèsar]], el governador romà de Síria que poc després el va nomenar governador de [[Celesíria]].
Una vegada en aquest govern va reunir un exèrcit i va marxar a Jerusalem per expulsar a [[Hircà II]], cap del partit oposat, però el seu pare [[Antípater l'idumeu]] i el seu germà [[Fasael]] el van dissuadir ([[46 aC]])
Poc després Sext Cèsar va morir a mans de [[Cecili Bas]]. El general [[Tit Antisti]], governador de [[Cilícia]], va reunir un exèrcit amb el que va atacar a Bas, i el va assetjar a [[Apamea]]. Herodes es va unir a Antisti, i tot i l'arribada de forces sota [[Estaci Murc]] la guerra es va perllongar fins després del [[44 aC]] quan, mort [[Juli Cèsar]], va arribar a Síria [[Cassi Longí]] (43 aC) i va establir una conciliació.
Herodes aviat es va guanyar el favor de Cassi, i fou confirmat com a governador de Celesíria al front d'una força important. El seu pare Antípater fou llavors enverinat per Màlic (al que havia salvat la vida dues vegades). Herodes va fingir creure les excuses de Màlic però a la primera ocasió que va tenir el va matar prop de [[Tir]].
A la sortida de Cassi de la província, els amics de Màlic van voler venjar la seva mort i van atacar a Herodes i Fasael, que era a [[Jerusalem]], però aquestos van triomfar i van expulsar als rebels encapçalats per Fèlix, i van derrotar també a [[Antígon de Judea]] el fill d'Aristòbul II, que havia envaït Judea amb un exèrcit, les pretensions al tron del qual tenien el suport de Marion, rei de [[Tir]], i de [[Ptolemeu Menneus]], príncep de [[Calcis]]; Herodes va obtenir el suport de [[Marc Antoni]], que va arribar a Síria el [[41 aC]], al que va fer valuosos regals. El vell Hircà II va prometre a la seva filla [[Mariamne I]] al jove Herodes, i va traspassar la seva influència a aquest i a Fasael, i així Marc Antoni va nomenar als dos germans com a tetrarques de Judea (41 aC) successors del seu pare.
==Tetrarca==
Però l'any següent ([[40 aC]]) els parts van envair [[Palestina]] amb un exèrcit que tenia el suport local degut a les exaccions dels governadors romans. Dirigia l'exèrcit Pacoros, fill del rei de [[Imperi Part|Pàrtia]], i el general romà dissident [[Quint Labiè (general)|Labiè]]. Es van apoderar de tot Síria i fins i tot de part d'Àsia Menor, i Antígon els va demanar el seu ajut per ser establert al tron. Pacoros va enviar un exèrcit sota comandament de Bazafarnes cap a Jerusalem i Herodes i Fasael van haver de refugiar-se a la fortalesa de Baris; Fasael va intentar negociar i va caure presoner dels parts, però Herodes es va poder escapar amb la seva família i els seus tresors a la fortalesa de [[Masadà]] a la vora del mar Mort; allí va deixar una guarnició i se'n va anar a [[Petra d'Aràbia|Petra]] per demanar l'ajut del rei Malic II (''Malichus'') del que esperava el suport; però el rei àrab va refusar rebre'l; amb un petit grup Herodes va anar a [[Pelusium]] i d'allí a [[Alexandria]] d'on va embarcar cap a Roma.
A Roma fou rebut amb distinció per Marc Antoni i Octavi que s'acabaven de reconciliar; Marc Antoni planejava una campanya contra els parts i veia en Herodes un aliat, i va obtenir un decret del senat al seu favor, que el nomenava rei de Judea, descartant als prínceps [[asmoneus]]. Tenia llavors 40 anys.
Va sortir ràpidament de Roma i es va dirigir directament a Síria, desembarcant a [[Akko|Ptolemais]], només tres mesos després d'haver sortit de Jerusalem. Va reunir un exèrcit amb el que va ocupar part de [[Galilea]], va fer aixecar el setge de [[Masadà]], va conquerir la fortalesa de Ressa, i amb l'ajut del general romà Siló va assetjar Jerusalem.
Estava casat primerament amb Doris i el [[38 aC]], durant el setge, es va casar formalment amb la seva promesa Mariamne, filla de Hircà II de la casa dels macabeus o asmoneus.
La lluita va durar uns quants anys; els jueus de Jerusalem era fidels a Antígon que tenia la legitimat de la línia de reis asmoneus, i aquest va resistir. Quan el [[37 aC]] Herodes va obtenir l'ajut de Sosi (''Sosius'') el lloctinent de Marc Antoni, amb l'exèrcit regular romà, va aconseguir per fi el seu objectiu però no sense una lluita dura amb moltes baixes. Herodes va haver de comprar als soldats romans la seva renúncia al dret de saqueig.
Aquesta lluita tan ferotge i llarga li va alienar qualsevol suport entre la població. Quan el seu poder va quedar consolidat va prendre mesures que encara el van fer més impopular: tots els membres del [[sanedrí]] menys dos foren executats i molts altres que se li havien oposat arreu del país van patir la mateixa sort; moltes vegades les execucions tenien per objecte apropiar-se de les riqueses dels morts amb els que feia regals a Marc Antoni per assegurar-se el seu favor. [[Antígon de Judea|Antígon]] havia estat executat per ordre d'Antoni (i consell d'Herodes) i el càrrec de gran sacerdot havia quedat vacant i Herodes va nomenar pel càrrec a un desconegut sacerdot de [[Babilònia]] de nom [[Ananel]] i això va ofendre a la seva sogre [[Alexandra]], la mare de [[Mariamne I]], que considerava que aquesta dignitat corresponia al seu fill [[Aristòbul III|Aristòbul (III)]] de 16 anys, com a descendent mascle dels asmoneus. Alexandra va demanar el suport de la reina d'Egipte, [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], que al seu torn tenia influència amb Marc Antoni. Herodes va haver de deposar a Ananel i donar el gran sacerdoci a [[Aristòbul III]]. La popularitat d'aquest va alarmar a Herodes que el va fer assassinar secretament (va morir ofegat en uns banys) de manera que va poder rebutjar qualsevol implicació.
[[Cleòpatra]], amiga d'Alexandre, i que a més volia incorporar Judea al seu regne, va tractar d'influenciar [[Marc Antoni]], però aquest es va limitar a cridar a Herodes a [[Laodicea]] per adonar de la seva conducta amb Aristòbul, però el va despatxar amb honors sense cap càstig.
[[Cleòpatra]] va visitar a Marc Antoni a l'[[Eufrates]] i a la seva tornada va passar per Judea i es va entrevistar amb Herodes que la va rebre amb la més alta distinció i sembla que va canviar els sentiments de la reina; finalment la va acompanyar fins a la frontera egípcia.
Quan va esclatar la guerra entre Antoni i Octavi (August) Herodes va preparar un exercit per ajudar al seu protector, però aquest li va ordenar dirigir l'exèrcit contra el rei àrab Malic, que no pagava el tribut establert a favor de [[Cleòpatra]]. Aquesta guerra va durar dos anys i així Herodes va evitar lluitar al costat de Marc Antoni.
El [[31 aC]] la batalla d'[[Àccium]] va posar fi a la guerra, Herodes va quedar en situació delicada, car encara que no havia participat en la guerra era coneguda la seva vinculació amb Antoni. Per això Herodes va anar a trobar a [[August]] a l'[[illa de Rodes]] al que va convèncer de ser el seu amic i va lamentar els serveis que havia fet a Antoni. August el va confirmar com a rei de Judea i l'any [[30 aC]], en anar a Egipte, va ampliar el regne amb territoris entregats a [[Cleòpatra]] anteriorment, amb [[Gaza]], [[Joppa]], i altres ciutats, i amb [[Gadara]] i [[Samària]].
Consolidat en el poder Herodes va fer matar a l'únic que li podria fer ombra, el vell [[Hircà II]], amb l'acusació de què havia estat en correspondència amb el rei àrab Malic. Amb el favor d'August i el seu poder interior el seu domini no era ara discutit.
Herodes estava molt gelós de la seva dona [[Mariamne I]] i cada vegada que deixava el regne (com quan va anar a veure a Marc Antoni a [[Laodicea]] o a August a l'[[illa de Rodes]]) deixava ordenat que en cas que li passés alguna cosa, Mariamne havia de ser executada per no caure en mans dels seus enemics. Aquest fet fou conegut de Mariamne que va agafar odi al marit, ajudada per la seva mare [[Alexandra]], mentre Cipros i [[Salomé I]] (mare i germana d'Herodes) encara l'excitaven més a la gelosia. Herodes va portar Mariamne a judici per adulteri i fou condemnada i va permetre la seva execució. Després va entrar en xoc i va començar a fer matar suposats enemics; va fer matar a [[Alexandra]] i per instigació de Salomé va fer matar al marit d'aquesta, Costobaros, junt amb altres amics i consellers.
Herodes va continuar sent amic d'August i del seu conseller [[Agripa]]. L'any [[25]] fou escollit per assistir a [[Eli Gal (pefecte)|Eli Gal]] en la seva expedició a [[Aràbia]]. El [[20]] August va visitar Judea i va refusar escultar les queixes dels enemics d'Herodes, i encara va incrementar els seus dominis amb el districte de [[Paneas]] (ja abans li havia donat la [[Traconítida]] i la [[Iturea]]). A Paneas va construir un magnifica temple de marbre blanc dedicat a August.
El [[17 aC]] va rebre a Agripa Jerusalem amb els més alts honors i a la primavera següent li va enviar una flota per ajudar-lo en la seva expedició pel [[Bòsfor]] cap a l'interior del [[Pont Euxí]].
Va reconstruir [[Samària]], destruïda per Joan Hircà i li va donar el nom de [[Sebaste de Palestina|Sebaste]]; una petita ciutat a la costa, la Torre d'Estrató, va ser reconvertida en una magnífica ciutat amb port artificial amb el nom de [[Cesarea de Palestina|Cesarea]], i la va adornar amb teatres, gimnàs, i altres edificis d'estil grec, i fins i tot va construir un teatre a Jerusalem on es van fer combats de gladiadors segons el costum romà. Tot això va molestar als jueus i deu notable van planejar el seu assassinat al teatre; el complot fou descobert i avortat.
Herodes va augmentar llavors el nombre d'agents secrets i va construir diverses fortaleses a l'entorn de Jerusalem per prevenir disturbis, entre els la fortalesa [[Antònia (fortalesa)|Antònia]] al costat del temple, i la fortalesa [[Hircània]], que va esdevenir presó on foren tancat tots els sospitosos.
Per guanyar suport popular va fer actes de liberalitat. En ocasió d'una fam que va afectar a Judea i altres països (any [[25]]), va vendre riqueses i va obrir el seu tresor per comprar gra a [[Egipte]] i va alimentar a la massa del poble a la seva costa i fins i tot va proveir a les províncies veïnes. Va baixar també els impostos.
Finalment va decidir reconstruir el temple de Jerusalem per usar-lo com a fortalesa (any [[22]]). Les obres dels patis i interior van durar més de nou anys i el conjunt no fou acabat fins després de la seva mort. Va adornar també amb grans edificis les ciutats de [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], [[Damasc]], [[Beirut]] i d'altres tot i que no formaven part del seu regne.
En el seu viatge a Grècia per unir-se a Agripa va donar quantitats de diners a [[Mitilene]] i [[Quios]] per reparacions d'edificis públics. El [[18 aC]] va passar per Grècia en camí cap a Roma i va presidir els [[jocs olímpics]] als que va dotar amb na quantitat de diners i fou honorat com a president perpetu.
Durant els seus anys de govern després de ser confirmat per August no va tenir cap conflicte seriós. Els bandits de la [[Traconítida]] van haver de ser combatuts i algun cap àrab que els donava suport, i alguns saquejos per part de tribus àrabs.
==Família==
| |||