República de Mirdita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
'''República de Mirdita''' (Fou una [[república]] no reconeguda de curta durada, declarada al nord d'[[Albània]] per [[Marka Gjoni]] i els seus seguidors. Va existir entre el [[17 de juliol]] i [[20 de novembre]] [[1921]].
Mirdita és una important regió del centre i el nord d'Albània. Pobla la part meridional de la regió muntanyosa que ocupa el Drin central i que a [[Munela]] assoleix una altura de 2.000 m. El país, que porta el nom de Mirdita i que està limitat al nord pel [[Dukadschin]], a l'est per [[Valmor]], al sud pel mont [[Salkota]] (1.714) i a l'oest pels monts fronterers a la [[Mar Adriàtica]], correspon una extensió de 1.400 km², que en el temps de la seva independència contava entre 20 i 25 mil habitants catòlics, que posaren en peu de guerra un exercit de 6.000 homes. No hi ha cap ciutat, i la seva població més important és [[Orosi]], amb escoles i un gran temple que en el seu temps fou residència del cap espiritual (un abat mitrat).
Parlant el dialecte [[gego]]. Des de principis del [[segle XVIII]] estaven governats per prínceps de la sang, anomenats ''capitans'', el fundador dels quals fou [[Dchon Marku]]. El país està dividit en cinc ''barjaks'', à saber: Orosi, [[Spaci]], [[Kusneni]], [[Fani]] i [[Dibri]], cadascun dels quals està governat per un ''barjaktar'' (abanderat), el qual acabdilla al poble en la guerra i en temps de pau recolza els consellers municipals.
== Bibliografia ==
| |||