Solimà I el Magnífic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 58:
Fill de [[Selim I]], de jove va governar diverses províncies de l'[[Imperi Otomà|Imperi]], i va accedir al sultanat a la mort del seu pare. Ben aviat va iniciar una sèrie d'exitoses campanyes militars a [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] i va assolir una clara hegemonia a[[Europa Oriental|l]] [[Mediterrani]] Oriental. Després d'haver derrotat i mort [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohács (1526)|batalla de Mohács]], saquejà i ocupà [[Budapest|Buda]], la capital hongaresa, i imposà [[vassallatge]] al [[principat de Transsilvània]], on instal·là [[Joan I d’Hongria|Joan Szapolya]]. Va arribar a assetjar Viena sense èxit en dues ocasions ([[Setge de Viena (1529)|1529]] i [[Setge de Viena (1532)|1532]]), i va exercir un important domini de la zona dels [[Balcans]], establint les bases d'una forta rivalitat amb la [[Dinastia dels Habsburg]] que s'allargaria durant segles.<ref name="GEC">{{GEC|0063474|Solimà I}}</ref>
Signada la pau amb [[Àustria]], va dirigir la seva atenció cap a la [[Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)|Guerra Otomano-Safàvida]] a l'est, obtenint importants victòries a l'[[Àsia]] i assegurant el control de [[Bagdad]] i de grans extensions de [[Mesopotàmia]], l'[[Azerbaidjan]] i el [[Golf Pèrsic]]. Mentrestant a la Mediterrània, hi operaven eficaçment els seus almiralls corsaris ''[[Barba-rossa]]'' i [[Turgut Reis]], que aprofitaren les rivalitats entre [[Francesc I de França]] i [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]] per assolir una sèrie d'importants victòries contra la [[Monarquia d'Espanya]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi ]] a la [[
A l'interior, les rivalitats entre els seus fills i llurs intents de sedició, atiats per les intrigues de l'harem i, especialment, per la seva muller [[Roxelana]], acabaren amb les execucions del primogènit [[Şehzade Mustafà|Mustafà]] ([[1553]]) i de [[Şehzade Baiazet|Baiazet]] ([[1561]]) i el triomf del futur [[Selim II]].<ref name="GEC"/>
Línia 117:
Les expedicions portugueses, que travessaven el [[Cap de Bona Esperança]] i s'assentaren en territoris de l'actual [[Moçambic]] i [[Àfrica Oriental]], es disputaren el control de l'[[Oceà Índic]] amb els otomans durant bona part del [[segle XVI]].
Els vaixells otomans havien estat navegant
Solimà va iniciar diverses campanyes navals contra els portuguesos a l'[[Oceà Índic]], en un intent d'eliminar-los i restablir el comerç amb l'[[Índia]]. Els otomans van aconseguir conquerir [[Aden]] (a l'actual [[Iemen]]) el 1538, amb la finalitat de proporcionar una base per a les incursions otomanes contra les possessions portugueses a la costa occidental de les actuals [[Paquistan]] i [[Índia]].{{sfn|Kour|1980|p=2}} Els otomans van patir una important derrota el setembre de 1538 durant el [[setge de Diu]], fet que els va portar a retirar-se de nou a [[Aden]], ciutat que van fortificar, amb 100 peces d'artilleria.{{sfn|Kour|1980|p=2}}<ref>''An economic and social history of the Ottoman Empire'' by Halil İnalcik p.326 [http://books.google.com/books?id=Ovg_RQlklU4C&pg=PA326]</ref> Des d'aquesta fortificació, [[Hadim Süleyman Paixà|Süleyman Paixà]] va aconseguir prendre el control de tot el territori del [[Iemen]], conquerint també la ciutat de [[Sanà]].{{sfn|Kour|1980|p=2}} No obstant això una revolta d'Aden en connivència amb els portuguesos, va permetre a aquests prendre de nou el control de la ciutat fins a [[Captura d'Aden (1548)|la seva reconquesta el 1548]] per part de [[Piri Reis]]. Finalment el mateix [[Piri Reis]] va comandar una flota que es va dirigir cap a l'Oceà Índic, aconseguint la captura de la ciutat de [[Muscat]] el [[1552]]. Solimà va aconseguir disputar el control de les rutes comercials de l'Índia i mantenir un important nivell de comerç amb l'[[Imperi Mogol]] al llarg del [[segle XVI]].{{sfn|Shaw|1976|p = 107}}
Entre 1526 i 1543, Solimà va enviar més de 900 soldats turcs per lluitar al costat dels somalis liderats per [[Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi]] d'[[Adal]] durant la [[Guerra Abissínia-Adal]]. El 1559, després de la primera guerra Ajuran-portuguesa, l'Imperi Otomà absorbiria el debilitat soldanat d'[[Adal]]. Aquesta expansió va solidificar el domini otomà a [[Somàlia]] i a la [[Banya d'Àfrica]] així com la seva influència a l'[[Oceà Índic]] on, juntament amb el seu aliat l'[[Ajuuraan|Imperi Ajuraan]], va combatre durant anys els portuguesos.<ref name="Clifford">E. H. M. Clifford, [http://www.jstor.org/stable/1785556 "The British Somaliland-Ethiopia Boundary", ''Geographical Journal''], 87 (1936), p. 289</ref>
Línia 176:
''El més alt tron està en la lloança de Déu, la més feliç de les condicions.''|Solimà I{{sfn|Mansel|1998|p=84}}}}
A banda de la mateixa obra de Solimà, molts altres grans talents encimbellaren el món literari durant el seu govern, entre els quals destaquen [[Fuzuli]] i [[Baki]]. L'historiador literari E.J.W. Gibb va arribar a afirmar que «no hi va haver una altra època, ni tan sols en la moderna Turquia, en la que es donés més suport a la poesia que durant el regnat d'aquest sultà.»<ref name=byegm />
Solimà també va ser conegut per sustentar una sèrie de desenvolupaments arquitectònics monumentals en el seu imperi. Va intentar transformar [[Istanbul]] en el centre de la [[civilització]] islàmica amb una sèrie de projectes que incloïen ponts, mesquites, palaus i diferents edificis amb finalitats socials i de caritat. La major part van ser construïts pel principal arquitecte del sultà, [[Mimar Sinan]], amb el qual l'arquitectura otomana va assolir el seu zenit. Sinan va ser el responsable de més de tres-cents monuments repartits per tot l'imperi, que inclouen les seves dues obres mestres, la [[mesquita de Solimà]] i la [[mesquita de Selim]], aquesta darrera construïda a [[Edirne]] durant el regnat del fill de Solimà, [[Selim II]]. Solimà també va restaurar la [[Cúpula de la Roca]] a [[Jerusalem]] i els murs de la ciutat de Jerusalem, que actualment encara limiten la Ciutat Vella. També va renovar la [[Kaaba]] de [[la Meca]] i va construir un gran complex arquitectònic a [[Damasc]].{{sfn|Atıl|1987|p=26}}
Línia 212:
===Consorts i descendència===
Solimà va tenir tres consorts conegudes:
* Gülfem Hatun, filla d'un [[bei]] [[Albània|albanès]].
* [[Mahidevran]], filla d'un governador [[Circassians|circassià]].
* [[Hurrem Sultan]], també coneguda com a Roxelana, la seva parella legal amb qui va contraure matrimoni el 1531. Era filla d'un sacerdot de l'[[Església Ortodoxa Oriental]].
Amb aquestes consorts va tenir 10 fills i filles:
* Şehzade Murad – fill de Gülfem que morí infant.
* [[Şehzade Mustafà]] – fill de Mahidevran que va ser assassinat per ordre del sultà el 1553.
* Şehzade Ahmed – fill de Mahidevran.
* Raziye Sultan – filla de Mahidevran.
* Şehzade Mehmed – fill de Hurrem (assassinat el 1543).
* Mihrimah Sultan – filla de Hurrem (morta el 1578).
* Şehzade Abdullah – fill de Hurrem.
* [[Selim II]] – fill de Hurrem (mort el 1574) que va esdevenir sultà a la mort del seu pare.
* [[Şehzade Baiazet]] – fill de Hurrem que va ser assassinat per Seilm amb el suport del seu pare el 1561.
* [[Şehzade Jihangir]] – fill amb Hurrem (mort el 1553).
=== Hurrem Sultan ===
| |||