Jorge Oteiza Enbil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
'''Jorge Oteiza''' ([[Orio]], [[21 d'octubre]] de [[1908]] - [[Sant Sebastià]], [[9 d'abril]] de [[2003]]) fou un [[escultor]], [[pintor]], [[disseny]]ador i assagista [[bascos|basc]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.138|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
== Biografia ==
És un dels artistes bascos fonamentals del segle XX. Oteiza va iniciar la seva activitat artística de manera autodidacta als anys vint, amb obres influïdes per les avantguardes de l'època com el [[cubisme]] i el [[primitivisme]]. Amb la intenció d'investigar l'escultura [[Art precolombí|precolombina]], l'any 1934 va viatjar a [[Amèrica del Sud]], on es va quedar fins al 1948. En tornar a Espanya, va guanyar per concurs la realització de l'estatuària per a la Basílica de [[Nostra Senyora d'Arantzazu]], a [[Oñate (Guipúscoa)|Oñate]] ([[Guipúscoa]]). Era una obra controvertida, en la qual Oteiza posava en pràctica la seva teoria sobre el debilitament de l'expressió figurativa, i l'Església li va prohibir dur-la a terme. No la va poder acabar fins al [[1968]]. Als anys cinquanta, i amb una obra experimental hereva del [[constructivisme]], Oteiza va renunciar a la [[Art figuratiu|figuració]] i va començar un acusat procés de buidatge i desocupació de la massa que el portaria cap a una escultura vertical i lleugera: la «transestàtua», en paraules del mateix artista. La recerca a l'entorn de volums geomètrics bàsics com el cub, el cilindre i l'esfera, i el diàleg amb la llum i l'ombra, van articular una línia de treball que, el 1957, Oteiza va qualificar de «propòsit experimental». Aquest projecte va ser guardonat amb el Primer Premi d'Escultura de la [[Biennal de Sâo Paulo]] el 1959. Després d'aquest reconeixement i en el moment de màxima maduresa creativa, va decidir abandonar l'escultura per dedicar-se a temes conceptuals i teòrics. Ell mateix es declarava un «obrer metafísic». Als anys setanta, va recuperar la pràctica escultòrica treballant en obres de petit format i amb materials com guix, paper, alumini i cartró.
Amb una prolífica obra escrita, Oteiza va exposar les seves escultures en múltiples exposicions col·lectives i individuals. Destaquen les dues grans antològiques ''Propósito experimental'', celebrada a [[Barcelona]], [[Bilbao]] i [[Madrid]] (1988), i ''Oteiza. Mito y modernidad'', celebrada al [[Museu Guggenheim (Bilbao)|Museu Guggenheim]] de Bilbao i de [[Solomon R. Guggenheim Museum|Nova York]] (2004) i al [[Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía]] (MNCARS) de Madrid (2005). L'any 1988 va ser convidat al Pavelló Español de la [[Biennal de Venècia]] i el 2007 va ser inclòs com a artista referent dins del marc de la pregunta ''Is Modernity our Antiquity?'' a la XII [[Documenta|Documenta de Kassel]]. La seva obra es troba en col·leccions com la del Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el MNCARS de Madrid, la Fundación Juan March de Palma, el Museu Guggenheim de Bilbao i el [[MACBA]] de Barcelona, entre moltes d'altres.<ref>{{ref-web|url=http://www.macba.cat/oteiza-jorge|consulta=20 abril 2015|títol=Jorge Oteiza|obra=web|editor=[[MACBA]]}}</ref>
== Obres escrites ==
| |||