Innocenci López i Bernagossi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Innocenci López i Bernagossi, per Ramon Miró (1888).jpg|thumb|'''Innocenci López i Bernagossi''', per [[Ramon Miró Folguera|Ramon Miró]] (1888)]]
'''Innocenci López i Bernagossi'''<ref>També apareix citat amb el nom Innocent.</ref> ([[Girona]], [[1829]] - [[Barcelona]], 22 de setembre de [[1895]]) fou llibreter i editor, fundador dels setmanaris satírics ''[[La Campana de Gràcia]]'' i ''[[L'Esquella de la Torratxa]]''. Va ser el pare de [[Antoni López i Benturas]] i avi de [[Antoni López i Llausàs]].
== Biografia ==
Nascut a Girona el 1829, s'establí a Barcelona, en un local de la Rambla del mig, on es dedicà a una fructífera activitat editorial. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la [[Llibreria Espanyola]], des d'on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran acollida. Edità els almanacs d{{'}}''El Cañón Rayado'', ''Un Tros de Paper'', ''Lo Noi de la Mare'', ''La Rambla'' ''El Tiburón'', ''Lo Xanguet'' i altres, i també els ''Sanglots Poetichs'' de [[Pitarra]], així com les revistes satíriques ''Un tros de paper'' i ''Lo noi de la mare'' i obres d'Almirall, Robert, Roure, [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Llanas]], etc. El seu encert més gran, però, fou fundar ''[[La Campana de Gràcia]]'' i ''[[L'Esquella de la Torratxa]]'', les publicacions de vida més llarga de la premsa catalana i dos títols emblemàtics del periodisme satíric a Catalunya.En aquestes publicacions i col·labora entre d'altres el dibuixant, [[Jaume Juez i Castellà]],<ref name="De la Historieta y su Uso">{{ref-llibre|autor =Jesus Cuadrado|títol=De la Historieta y su uso, 1873-2000|any =2000. 686 p.|editorial=Ediciones Sinsentido|isbn=978-84-96734-67-8}} {{es}}</ref> també conegut amb el pseudònim de "Xirinius".
D'idees republicanes, prengué part en la [[Revolució de 1868]], i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l'illa de Cuba. Fou enterrat al [[Cementiri de Montjuïc]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1895/09/24/pagina-1/33409535/pdf.html | Necrològica a ''La vanguardia''.]</ref>
El seu fill [[Antoni López i Benturas]] va heretar la Llibreria Espanyola i va continuar la seva tasca.<ref>''L’Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d’història catalana.'' Editorial Efadós, 2013. ISBN 978-84-15232-58-2</ref>
| |||