Orhan: diferència entre les revisions

| successor2 =

}}

 

El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de Yar Hisar i es diu que llavors Orhan es va casar amb la filla del governador bizanti, Nilufer amb la que va tenir a Suleyman Pasha (Solimà Paixà) i de [[Murat I|Murat]] (successor al tron). El 1326 va pujar al tron succeint al seu pare, i li va proposar al seu germà Aladí (Ala al-Din) de repartir-se l'imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a únic successor i l'Imperi no havia de ser dividit. Aleshores Orhan li va dir que, ja que no volia compartir l'Imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la càrrega del poder, i el va nomenar el primer [[visir]] de l'Imperi Otomà. En turc otomà "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el càrrec, Aladí no es va encarregar de comandar els exèrcits, sinó de l'organització política, administrativa i militar de l'Imperi. Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen a [[Osman I|Osman]], la gran majoria coincideixen en donar a Aladí el crèdit per la introducció de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'èxit otomà. Aladí va encarregar-se de la creació d'un exèrcit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introducció molt innovadora al [[segle XIV]] en què els exèrcits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos dels [[genísser]]s, que durant molt temps serien la insígnia de l'exèrcit otomà.