Atles Mitjà: diferència entre les revisions

Aquesta serralada pertany al [[Atlas (serralada)|massís de l'Atlas]] i, més concretament, a una de les tres parts de l'Atles marroquí, senti en són les altres dues l'[[Alt Atles]] i l'[[Anti-Atles]].

La gran [[biodiversitat]] i riquesa faunística i florística converteixen la serralada comen una zona amb molt de potencial turístic, senti hi és encara la [[ramaderia]] la principal activitat econòmica.

Sobre elsles seusseves vessants, hi ha immensos boscos de [[cedre]]s, entretallats per profundes valls. Vorejats per la rica plana de [[Sais]] i les ciutats de [[Fes (Marroc)|Fes]], [[Meknès]] i [[Beni Mellal]], els massissos muntanyosos de l'Atles Mitjà són poblats pels [[berbers]] [[Zayan]], la llengua dels quals és una variant del [[Tamazight del Marroc Central|tamazight]].

El massís de l'Atles Mitjà és travessat per una de les principals carreteres d'accés al sud marroquí, que uneix Fes i [[Tafilalet]], situat al nord-est de l'[[Atles (serralada)|Atles]]. L'Atles Mitjà està tancat a l'est pel [[Parc Nacional de Tazekka]], amb paisatges de gorges i grutes. Al sud de [[Sefrou]], els boscos de cedres, [[alzina|alzines]] i [[surera|sureres]] s'intercalen amb els altiplans [[volcà]]nics nus i de petits llacs abundants en peixos amb les aigües turqueses.

entre [[Khenifra]] i [[Ifrane]], i el Parc de Tazekka, catalogats ''Ramsar''<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.ramsar.org/wn/w.n.morocco_20_f.htm La Convention sur les zones humides], El Regne de Marrruecos ha designat 20 nous llocs Ramsar, 2005 </ref> segons la convenció amb el Marroc.<ref> [http://www.mission-maroc.ch/fr/pages/117.html Convention RAMSAR], web de la Missió permanent del Regne del Marroc a les Nacions Unides </ref>

La façana oest, de Tassa a Azrou, en situació de primer ascens per a les pertorbacions que provenen de l'oceà, està ben regada (al voltant de 1.000 mm anuals), afavorinti afavoreix pastures relativament verdes i boscos frondosos. Les valls orientals són molt més seques i veuen progressar el desert (bosc mort de Jbel Bou Naceur). Més continental que el Rif, i globalment més humit que l'Alt Atles, l'Atles Mitjà té hiverns rigorosos, amb neu persistent per sobre de 2.000 a 2.500 metres (desembre/març).

La combinació de la temperatura i de la pluviometria és favorable a crear condicions que permeten l'existència de faixes de vegetació: així, se succeeixen en funció de l'altitud i de l'exposició boscos, de [[garrofer]]s, [[alzina|alzines]], i [[cedre]]s (''[[Cedrus atlantica]]''), [[ginebre]]s, ''[[Tetraclinis|Tetraclinis articulata]]'' o [[Thuja]] (El l'araar), [[conífera|coníferes]] i arbres endèmics.

* La conca del [[Bu Regreg]], que comprèn una superfície de l'ordre de 10.000 km² i en què també hi ha diverses preses;.

* La conca del [[Muluya]], un riu que neix a Almssid, en la unió entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles, amb una conca hidrogràfica de 74.000 km², que desemboca al [[mar Mediterrani]]. En aquest riu, també hi ha diverses preses en el seu curs alt i baix.

Al cor d'aquestes muntanyes, el riu més llarg del Marroc, l'[[Oum Er-Rbia]] o Oum Errabiaa, té la seva font a 40 km de [[Khenifra]], per a desembocar 600 km més després a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], a Azemmour (Doukkala). A l'oest, l'Atles Mitjà toca els primers contraforts de l'[[Alt Atles]]. Anomenada la «Suïssa del Marroc», l'Atles Mitjà acull també algunes petites ciutats de mitjana altitud, d'aspecte típicament berber. DestaquenEn destaquen [[Ifrane]], amb el seu estil urbanístic europeu (xalets de pedra i teulades de teules vermelles) i el seu [[Parc Nacional d'Ifrane]] (ric per les seves [[Zygaena|papallones]] úniques); [[Azrou]], antiga estació de descans construïda als peus d'un [[Cedrus atlantica|bosc de cedres]]; i [[Beni Mellal]], amb el llac de [[Bin El Ouidane]] format pel riu Oum Er-Rbia i el seu afluent [[Oued El Abid]], entre d'altres.