Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Barbarossa Hayreddin Pasha.jpg|thumb| '''Khair ed-Din Barba-rossa,''' segons una pintura contemporània al [[Museu del Louvre]].]]

'''Khair ed-Din ''Barba-rossa''''' ([[Mitilene]], [[1466]] o [[1478]], segons les fonts – [[Istanbul]], [[4 de juliol]] dedel [[1546]]) era un [[almirall]] [[Imperi Otomà|otomà]] que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del segle XVI. Era el germà petit de [[Baba Aruç]] ''Barba-rossa'', de qui va heretar el sobrenom.<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 96, entrada: "Barba-rossa"</ref>

'''Barba-rossa Khair ed-Din Paixà''' (en [[turc]] ''Barbaros Hayreddin Paşa'') o '''Khayr-ad-Din Barba-rossa''' (Yakupoğlu Hızır). El seu nom eras'anomenava '''''Yakupoğlu Hızır''''', però [[Solimà I el Magnífic|Solimà el Magnífic]] va ratificar-li el nom honorífic de d'''Hayreddin'', que ve de l'àrab ''Khayr-ad-Din'' (خير الدين "Bondat de la Religió").

A Europa, se'l va conèixer com a ''Barba-rossa'' (''Barba roja''), nom que va heretar del seu germà gran, [[Baba Aruç]], després que aquest morís en una batalla a [[Algèria]] contra els [[espanyols]].<ref name="Diccionari"/> Aquest nom sonava com "Barbabarba roja" als europeus, i a més Aruç tenia una barba vermella. El sobrenom es va afegir al nom turc de Khair ed-Din, sota la forma de ''Barbaros''.

El seu pare era turc i la seva mare, Catalina, era grega i vídua d'un sacerdot grec.

De jove, es va dedicar al transport de mercaderies amb una nau pròpia; [[Selim I]] va prohibir la navegació privada per la [[mar Egea]] per impedir la fugida del seu germà Korkud, i llavors es va dedicar a transportar blat a l'Àfrica del nord, on va comprar 95 negres i els va vendre a [[Rumèlia]]; d'allí, amb dos naus, es va reunir amb el seu germà [[Arudj]] a [[Gerba]].

Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el [[1518]] i, llavors, Khidir es va quedar a Alger, on va ser atacat per Hug de Montcada, el virrei de [[Sicília]], però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khidir va fer molts presoners.

Com a resposta, es va dirigir al sud del [[Regne de València]] per atacar les ciutats de [[Dénia]] i [[Alacant]]. L'any següent, [[1519]], va derrotar alel sultàsoldà de [[Tremissèn]] que s'havia aliat alsamb els espanyols i avançava cap a [[Miliana]]. A la primavera següent, va ocupar [[Tenes (Numídia)|Tenes]], que s'havia revoltat, i va vèncer una flota espanyola de 18 naus. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenar ''Barba-roja'' o ''Barba-rossa'', a causa del color de la seva barba [[pèl-roig|roja]], sobrenom que ja havia rebut el seu germà gran (Baba Arudj = ''Barba-rossa''). Va divididividir el territori algerià en dosdues províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident).

Fou llavors quan va agafar el nom honorífic de ''Khair ed-Din'' (Ariadeno dels italians) i el títol de sultàsoldà. Va enviar una delegació al sultàsoldà [[Selim I]] amb una petició del poble d'Alger, en què li n'oferia la sobirania ([[25 d'octubre]]-[[3 de novembre]] dedel [[1519]]), que fou acceptada pel sultàsoldà i li va enviar el decret de nomenament (''khatt-i sherif'') com a ''beglerbegi'' i una bandera, un sabre i un cavall, a més de 20002.000 [[geníssers]]. L'esquadra turca fou detectada quan passava per [[Cerigo]] el [[20 de setembre]] dedel [[1520]]. En canvi, el 1520 va haver d'abandonar l'illa de [[Gerba]].<ref name="Diccionari"/> Poc després, Khair ed-Din i els turcs van conquerir [[Mostaganem]] i van ajudar a Abd Allah a destronar a Masud a Tremissèn; el nou sultàsoldà va pagar-li tribut de 10.000 peces d'or. Llavors, fou atacat per Muhammad, sultàsoldà de [[Tunis]], que, aliat amb Ibn al-Kadi i amb el cap de guarnició turca de Cherchell, Kara Hasan, el va assetjar a Alger i es va haver de refugiar a [[Djidjelli]], quan la població local es va revoltar.

Va obtenir el suport del xeic Abd al-Aziz dels Banu Abbas de la Petita [[Kabília]] i va ocupar Collo ([[1521]]) i, l'any següent, [[Bona]] i [[Constantina (Algèria)|Constantina]] ([[1522]]); al mateix temps, va reprendre atacs corsaris a la [[Mediterrània]]; el 1522, amb 7 vaixells en va capturar 9; el [[1523]], va capturar uns vaixells al [[golf de Gènova]] i 5 prop de [[Roma]]; després, es va dirigir a Gerba de la quequal es va assegurar el control. Es va aliar als principals corsaris del seu temps, com Sinan Reis (Ebreo) i Aydin Reis (Cacciadiavolo) i va operar a la Mediterrània occidental amb una flota de 41 vaixells.

El [[1525]], va decidir avançar des de Djidjelli o Gíger cap a Alger, ara cridat per la població afectada per la pèrdua dels ingressos de la pirateria. Ibn al-Kadi, el senyor local, li va sortir a l'encontre amb 2000020.000 homes, i fou derrotat al Wadi Bugdura, i per segon cop al coll dels Banu Abbas, on fou capturat i executat. Llavors, va ocupar [[Cherchell]], on estava Kara Hasan amb 500 homes; va forçar a Abd Allah a reprendre el tribut augmentat a 2000020.000 peces d'or l'any; la població de Tenes i Constantina es va revoltar al seu favor i va entrar a aquestes ciutats, i va forçar a Husayn, germà i successor d'Ibn al-Kadi a la Gran Kabília a pagar tribut.

Els espanyols dominaven el [[Penyalpenyal d'Alger]], enfront de la ciutat i, el maig de [[1529]], Khair ed-Din els va atacar,; va destruir la fortalesa amb l'artilleria, deixanten deixà només dues torres i va quedar ocupada el [[27 de maig]] i els espanyols que no van morir foren reduïts a l'esclavatge. Molts cristians van haver de participar en la construcció d'una barrera o moll, que va ser l'inici del nou port de guerra, entre l'illa i la ciutat (200 metres de llarga i 4 metres d'altura). Nou vaixells de socors foren capturats pocs dies després.

El mateix any, a l'estiu, va enviar a Aydin Reis al païsPaís Valencià (a [[Oliva]]) en ajut dels moriscs revoltats; va evacuar a-ne tots els que va poder i va derrotar, prop de [[Formentera]], a unsuna esquadra espanyola dirigida per Rodrigo Portundo,; capturantcapturà 7 vaixells i es va presentar davant de [[Salou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Insa Montava |nom=Josep |títol=La Costa Daurada arran de mar |url=http://books.google.cat/books?id=dmKacfkmwa8C&pg=PA92&lpg=PA92&dq=salou+1562&source=bl&ots=tNUedh5JuK&sig=hXtUQ_cT-wLM7sRHxHtbwDLXkjM&hl=ca&ei=JvJ_TdPfONSZhQeU1tikBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCIQ6AEwAg#v=onepage&q=salou%201562&f=false |editorial=Cossetània Edicions |lloc= |data=2006 |isbn=8497911733 |pàgines=p.91}}</ref>

El maig dedel [[1531]], es va assabentar que [[Andrea Doria]] anava cap a Cherchell amb 40 vaixells. L'atac fou rebutjat i Doria es va refugiar a [[Cadis]] deixanti deixà uns 14001.400 morts i 650 captius. Khair ed-Din va assolar la costa de [[Ligúria]] i les costes espanyoles fenti en féu un abundant botí. El [[1532]], es va enfrontar a la flota de [[Tremissèn]] que tenia el suport d'una flota espanyola d'[[Oran]] amb 14 vaixells; el sultàsoldà va ser forçat a augmentar el tribut a 3000030.000 peces d'or; un altre cop, va saquejar les costes espanyoles i va capturar diversos vaixells.

El [[1533]], va ser cridat a [[Istanbul]] i va deixar el govern interí a Hasan Agha (Sardo), i anantanà a la capital amb 17 dels principals caps navals (rais) d'Alger i 44 vaixells; enfront de [[Messina]], va cremar una flota de 18 naus enemigues i va enviar 25 naus a perseguir a Doria, que de Coron anava cap a la mar Adriàtica. Va arribar a Istanbul cap a finals de l'any [[1533]]. Allí va ser nomenat ''almirall'' ([[kapudan paixà]]),<ref name="Diccionari"/> i també se li va encarregar el govern d'Alger amb el títol de ''Djazair beglerbegi''.

El [[1534]], fou enviat a conquerir Tunísia. Pel camí, va saquejar [[Reggio de Calàbria|Reggio]], San Lucido, Cetraro i el golf de Nàpols i les illes, [[Sperlonga]], [[Fondi]], [[Terracina]]. Un cop a Tunísia, va anar ocupant les places clau: Eses va apoderar de [[Bizerta]]; el 16 d'agost entrava a [[la Goleta]]; i finalment va entrar a Tunis el 18 d'agost, ciutat que va saquejar.<ref name="Diccionari"/> L'emir Hasan va fugir i fou derrotat poc després aen una batalla prop de [[Kairuan]]. Grups àrabs es van revoltar a favor de Rashid, candidat prootomà al tron (que estava a Istanbul), però va apaivagar la rebel·lió i poc després Rashid va morir.

L'abril de [[1535]], va preparar amb els francesos una expedició per saquejar [[Còrsega]] i conquerir [[Sardenya]] i [[Sicília]], que estaven en mans de la corona hispànica. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la quequal va reconquerir [[la Goleta]] el [[14 de juny]] i el [[20 de juny]] va [[Jornada de Tunis|atacar Tunis]] amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir a [[Bona]] i d'allí va retornar a [[Alger]]. Com a resposta, va liderar una expedició contra les [[illesIlles Balears]] amb 32 vaixells: a Menorca va [[Saqueig de Maó|saquejar Maó]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boronat i Barrachina |nom=Pascual |títol=Los moriscos españoles y su expulsion |url=http://archive.org/stream/losmoriscosespa01borouoft#page/208/mode/2up |llengua=castellà |editorial=Imprenta de |data=1901 |pàgines=p.209 |isbn=}}</ref> i després tot el litoral de Mallorca va patir pillatges.<ref name="Diccionari"/> En aquesta campanya, va capturar i esclavitzar entre 600 i 800 persones.<ref name="Diccionari"/> Malgrat tot, la flota de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] li va prendre el port i la ciutat de Tunis.<ref name="Diccionari"/> Per aquest motiu, va haver de retornar a Istanbul, a on va arribar el 15 d'octubre. Després va anar a [[Calàbria]], on va devastar La Castella.

El [[1536]] i fins al [[1537]], elho va dedicar a preparar la flota promesa a [[Francesc I de França]] per ajudar-lo aen la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps, va estar a [[Vlorë|Valona]] i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar alel seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'[[Egipte]]. Va participar en el setge de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i va ocupar les illes de [[Nio]], [[Khea]] i [[Illa de Naxos|Naxos]].

El [[1538]], va ocupar les illes de [[Skiatos]], [[Skiros]], [[Tinos]], [[Andros]], [[Karpatos]], [[Kandeleusa]] i altres illes menors venecianes de la [[mar Egea]]; Creta fou saquejada una setmana i ess'hi van fer 15.000 presoners. AEn la [[batallaBatalla de Préveza]], es va enfrontar a una gran flota cristiana, que s'havia reunit per a una coalició entre el [[Papa]], [[Venècia]] i l'Emperadoremperador, i que era comandada per l'almirall [[Andrea Doria]].<ref name="Diccionari"/> La batalla va tenir lloc el 27 de setembre enfrontanti s'enfrontaren 120 naus otomanes contra 139 galeres i 70 vaixells cristians, però l'almirall imperial esse'n va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir a Doria fins a [[Santa Maura]]. El [[1539]], Barba-rossa va conquerir [[Herceg Novi|Castelnuovo]] (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el [[1540]] l'expedició que enviaenvià comandada per [[Piali Hamet]],<ref>Sir William Godfrey Fothergill ''The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar'', p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto {{en}} ISBN 0-8386-3237-8</ref> i [[Caramaní]] a [[Saqueig de Gibraltar (1540)|saquejar Gibraltar]] és derrotada al seu retorn aen la [[batallaBatalla de l'illa d'Alboran]].

Encara aparegué una altra vegada el [[1543]]-[[1544]] quan la flota otomana va [[Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|ajudar a la francesa]] a la Mediterrània occidental per atacar Carles V.<ref name="Diccionari"/> Va devastar les costes italianes i es va aturar a [[Reggio de Calàbria]]. A [[Marsella]], es va unir al duc d'[[Enghien]], comandant de la flota francesa i junts van saquejar [[Vilafranca de Mar|Villefranche]] i van [[Setge de Niça (1543)|assetjar Niça]] sense èxit i, quan va arribar la flota de Doria i l'exèrcit de terra manat per [[Alfonso de Ávalos]]., Khair ed-Din es va retirar a [[Toló]] per passar l'hivern. La ciutat fou evacuada pels seus habitants. Una flota fou enviada a saquejar el [[golf de Lleó]] i la costa catalana. La [[pau de Crepy]] va posar fi a la guerra entre [[Francesc I de França]] i l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles]], i Khair ed-Din va retornar a [[Constantinoble]], i pel camí va saquejar Toscana i el [[regneRegne de Nàpols]].

Els dos darrers anys de la seva vida els va dedicar a obres pietoses. Va morir a Istanbul el [[4 de juliol]] dedel [[1546]].

Es va casar com a mínim dues vegades. La primera fou amb una dona algeriana amb la quequal va tenir el seu hereu, Hassan, qui seria diverses vegades beglerbegi d'Alger. El [[1543]], quan ja tenia 65 o 77 anys (depenent de la data disputada de naixement), es va casar un altre cop amb la filla del governador de [[Reggio de Calàbria|Reggio]], Flàvia o Maria Gaetani, que tenia 18 anys. Se sap que també hi va tenir una filla.