Impost sobre el valor afegit: diferència entre les revisions

La Llei de l'impost el cataloga com un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum, com a manifestació de la capacitat econòmica susceptible de [[gravamen]], i per tant, des d'un punt de vista econòmic, és el consumidor qui suporta l'impost, encara que siguin els empresaris i professionals els obligats a ingressar les quotes de l'impost.

 

A diferència del que passa amb altres sistemes d'imposició indirecta, l'impost sobre el valor afegit té un caràcter neutral cap a les empreses, perquè no (...) per a ells ni despesa ni ingrés, en la mesura que els béns adquirits en la producció o distribució siguin utilitzats en el seu procés de producció o comercialització. La neutralitat es trenca quan es produeix el consum final dels béns.

 

* Tipus reduït: 10%. Aplicat bàsicament a alguns productes alimentaris i als productes sanitaris, transport de viatgers, la majoria de serveis d'hostaleria i la construcció de nous habitatges.

* Tipus superreduït: 4%. s'aplica a articles de primera necessitat, com les verdures, la llet, el pa, la fruita, llibres, diaris (i anàlegs) i especialitats farmacèutiques.

Els tipus impositius de l'IVA a Espanya,<ref>{{Ref-web|url = http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/13/economia/1342192572.html|títol = La modificación del IVA en septiembre será la sexta desde su implantación|consulta = 7 gen 2015|llengua = |editor = El Mundo|data = 13 jul 2012}}{{es}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Marcos Gómez|nom = Fernando|article = Análisis de 25 años de funcionamiento del Impuesto sobre el Valor Añadido|publicació = Extoikos|url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3728552&orden=0|data = març 2011|pàgines = 56-64}}{{es}}</ref> igual que a la resta dels països europeus, s'han d'ajustar al que disposa el títol VIII de la Directiva de l'impost, que, actualment estableix que el tipus impositiu normal no podrà ser inferior al 15 per cent (excepte algunes excepcions regionals), sense límit superior, encara que els Estats membres podran aplicar un o dos tipus reduïts, no inferiors al 5 per cent, excepte en els supòsits de l'article 114 de la Directiva, en què podran ser encara més reduïts (entre els quals es troba el cas espanyol ). Dins d'aquests límits, els diferents Estats membres han aprovat diferents tipus impositius i, dins de cada país, aquests han anat canviant per adaptar-se a cada conjuntura històrica i econòmica.