Segon Triumvirat: diferència entre les revisions

L'any següent Antoni i Octavi van anar a [[Grècia]], on els assassins de Cèsar, [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]] i [[Marc Juni Brut tiranicida]], havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de [[Filipos]], a [[Macedònia (província romana)|Macedònia]], la tardor de l'any [[42 aC]], significà l'enfonsament definitiu de la república romana.<ref>{{Ref-llibre sfn|cognom=Rollin |nom=Charles |cognom2=Crevier |nom2=Jean Baptiste Louis |títol=The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium |url=http://books.google.cat/books?id=LJyfDHgMS4YC&pg=PA114&lpg=PA114&dq=Battle+of+Philippi&source=bl&ots=-mfvoqfXbP&sig=avxt9SOkhkjyLy0BSp_aFQeuT7Y&hl=ca&sa=X&ei=bboiUL6zIdSYhQfMpoAo&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=Battle%20of%20Philippi&f=false |llengua=anglès |editorial=J. and P. Knapton |data=1750 |pàginesp=p.114 |isbn= }}</ref> La victòria es devia, bàsicament, a l'actuació d'Antoni, la qual va fer créixer la seva importància dins el Segon Triumvirat.

Després de la victòria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influència, Antoni aconseguí, a més de la [[Gàl·lia Comata]], l'antiga província d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]]. Més endavant, disposà d'una bona proporció de les riques províncies orientals. [[Lèpid el triumvir|Lèpid]] s'adjudicà la província d'Àfrica, que li era contemporània, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconseguí les dues províncies d'[[Hispània]] i l'obligació més difícil, els veterans establerts a [[península Itàlica|Itàlia]], és a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en comú.{{sfn|Roddaz|2002|p=841}}

A causa de la repartició de zones d'influència hi hagué expropiacions i desallotjaments per tot l'[[Estat]], i no només de [[terratinent]]s, sinó que afectaren tota la població. Per això, Octavi era odiat per tots. Arran d'això, hi hagué algunes diferències entre Octavi i el germà d'Antoni, Lluci, al qual Octavi derrotà en la [[Guerra de Perusa]]. Antoni, a causa de la derrota del seu germà, tornà a Itàlia i malgrat que ambdós triumvirs refusaren emprar les legions, no obstant això lluitaren, però acabaren renovant l'aliança. El [[Tractat de Bríndisi]] de la tardor de l'any [[40 aC]] preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, [[Octàvia Menor|Octàvia]], fet que segellaria el nou pacte.{{sfn|Roddaz|2002|p=863-865}}

Octavi s'havia casat aquell mateix any, després de la mort de la seva primera esposa Clòdia, amb una parenta del fill de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]], [[Sext Pompeu]]. Ella li donà una filla, [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la qual seria el seu únic fill biològic. Però abans del naixement de Júlia ell rebutjà la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a [[Lívia Drusil·la]]. Per això, l'escàndol s'anà engrandint, perquè Lívia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republicà convençut [[Tiberi Claudi Neró]]. Aquesta dona, que es convertí en la seva consellera més íntima, pogué introduir als seus dos fills [[Tiberi]] i [[Drus el Vell]] a la família d'Octavi gràcies al casament. Tot i que Octavi apostà en un principi per Drus com al seu successor, després de la seva mort a [[Germània (regió)|Germània]] designà com a hereu a Tiberi.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" 48.44.1-3</ref>

Octavi, conscient que Marc Antoni encara era poderós a Roma, va intentar per tots els mitjans mantenir bones relacions amb ell, fins i tot va arribar a perdonar al seu germà Lluci[[Luci Antoni]],{{sfn|Ferriès|2007|p=327}} que havia intentat revoltar el país, i li va lliurar la seva germana [[Octàvia Menor]] com a esposa.{{sfn|Cosme|2009|p=79}} Amb intel·ligència, Octavi va assolir derrotar d'un en un a tots els seus enemics polítics, i va aconseguir tranquil·litzar tant al poble com a la burgesia. A més, amb l'ajuda del seu amic [[Marc Vipsani Agripa|Agripa]], va poder derrotar a [[Sext Pompeu]], que dificultava l'arribada de cereals a Roma, cosa que va originar una opinió pública favorable cap a ell. L'any [[36 aC]], Octavi li va llevar les províncies africanes a Lèpid i el va apartar de la vida política. Finalment, Octavi havia assegurat la seva posició com a "senyor d'occident" i va començar a preparar el panorama polític i militar per a la seva imminent ruptura amb Marc Antoni.

El [[31 aC]], el Senat romà, controlat per Octavi, va declarar que Marc Antoni era inútil per al triumvirat i va declarar la guerra a Cleòpatra.{{sfn|Cosme|2009|p=94}}