Especiació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Hi ha tres motius mencionats i per tant, o en falta un o la xifra és 3. M'he decantat per aquesta última. A més la paraula Existeixen tenia una falta ortogràfica.
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 5:
== Especiació natural ==
 
Totes les formes d'especiació natural s'han produït en el curs de l'evolució, i encara és un tema de debat la relativa importància de cada mecanisme en la formació de la biodiversistat.<ref>{{cite journalref-publicació|titletítol=Adaptive speciation: The role of natural selection in mechanisms of geographic and non-geographic speciation|authorautor=J.M. Baker|journalpublicació=Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences|volumevolum=36|yearany=2005|pagespàgines=303–326 | doi = 10.1016/j.shpsc.2005.03.005 <!--Retrieved from CrossRef by DOI bot-->}} [http://dx.doi.org/10.1016/j.shpsc.2005.03.005 disponible on line]</ref>
 
Hi ha diferents opinions sobre el ritme de successos d'especiació que ocorren en el temps geològic. Alguns biòlegs evolutius mantenen que l'especiació s'ha mantingut relativament constant al llarg del temps, mentre que alguns [[paleontòleg]]s com [[Niles Eldredge]] i [[Stephen Jay Gould]] apunten que les espècies es mantenen sense canvis durant llargs períodes de temps, i que l'especiació succeeix només en intervals relativament curts de temps, opinió coneguda com a ''[[equilibri puntuat]]''.
Línia 54:
Artificialment s'han creat noves espècies a partir de la cria d'animals domestics, encara que les dades inicials i els mètodes d'iniciació de les noves espècies no estan clars. Per exemple, l'[[ovella]] domèstica es va crear per hibridació i jo no és possible la reproducció viable amb el [[mufló]], l'espècie de la qual descendeix.<ref>Hiendleder S., i cols. (2002) "Molecular analysis of wild and domestic sheep questions current nomenclature and provides evidence for domestication from two different subspecies" ''Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences'' '''269''':893-904</ref> Algun tipus de [[ramat]] domèstic, per altra banda, es pot considerar com a la mateixa espècie d'algunes varietats salvatges de [[guineus]], [[iac]], etc., ja que encara produeixen descendència fèrtil.<ref>Nowak, R. (1999) ''Walker's Mammals of the World'' 6th ed. (Baltimore: Johns Hopkins University Press)</ref>
 
La creació d'una nova espècie en laboratori millor documentada és dels anys 80 del passat segle. William Rice i G.W. Salt van criar mosques de la fruita, ''[[Drosophila melanogaster]],'' utilitzant un laberint amb tres opcions d'hàbitat diferents com llum/foscor, i humit/sec. Cada generació es va situar al laberint, i els grups de mosques que sortien de dos de les vuits sortides, s'apartaven per aparellar-les amb altres dels seus respectius grups. Després de 35 generacions, els dos grups i la seva descendència van ser aïllats depenent de les seves preferències d'hàbitat: només s'aparellaven dins les àrees que preferien, i no s'aparellaven amb mosques d'altres àrees.<ref>{{cite journalref-publicació|authorautor=Rice, W.R. and G.W. Salt|titletítol=Speciation via disruptive selection on habitat preference: experimental evidence|journalpublicació=The American Naturalist|volumevolum=131|yearany=1988|pagespàgines=911–917 | doi = 10.1086/284831 <!--Retrieved from CrossRef by DOI bot-->}}</ref>
 
Diane Dodd va poder mostrar [[especiació al·lopàtrica]] per reproducció aïllada en mosques de la fruita ''Drosophila pseudoobscura'' després de només vuit generacions usant diferent tipus de fruita, midó i maltosa.<ref>Dodd, D.M.B. (1989) "Reproductive isolation as a consequence of adaptive divergence in ''Drosophila pseudoobscura''." ''Evolution'' '''43''':1308–1311.</ref> Dodd's experiment has been easy for many others to replicate, including with other kinds of fruit flies and foods.<ref>Kirkpatrick, M. and V. Ravigné (2002) "Speciation by Natural and Sexual Selection: Models and Experiments" ''The American Naturalist'' '''159''':S22–S35 [http://www.journals.uchicago.edu/cgi-bin/resolve?doi=10.1086/338370 DOI]</ref>