Léon Degrelle: diferència entre les revisions

El partit va comptar amb un suport inesperat a la regió [[Valònia|valona]], i ràpidament una filial [[Flandes|flamenca]], el ''[[Vlaamsch National Verbond]]'' sota la direcció de [[Paul de Mont]], se'ls sumà. Tot i que la seva plataforma incloïa l'abolició del sistema democràtic i l'establiment d'una organització corporativa del govern, el [[24 de maig]] de [[1936]] participà per primera vegada en les eleccions, en les quequals obtingué 21 diputats i 12 senadors (11,49% dels vots). La secció flamenca també obtindria representació.

Degrelle, format en [[periodisme]] i de ploma entrenada en la revista estudiantil ''XX Siècle'', escrivia els seus propis discursos polítics. D'aquesta època data la seva estreta amistat amb el famós dibuixant George Remi ([[Hergé]]), el [[còmic]] del qual, ''[[Tintín]]'', il·lustrava les seves publicacions. Degrelle diria més tard que Hergé s'havia inspirat en ell per a crear a Tintín. El dibuixant sempre afirmà que el seu model havia sigutestat el seu germà, Paul Remi, llavors oficial en l'exèrcit belga.

La Legió, d'un miler de persones, combatí inicialment amb uniforme i armes belgues en el front oriental com a part de l'[[Operació Barba roja]]. Després de patir greus pèrdues, i en el procés de reorganització de les forces destinades a l'atac de l'URSS, rebé reforços el [[1943]] en integrar-se a la Legió tots els voluntaris de nacionalitat no germana, de manera que esdevingué una [[brigada]] d'assalt adscrita a les [[Waffen-SS]]. Degrelle havia sigutestat nomenat [[caporal]] dies després de la seva subscripció, i [[tinent]] per mèrits en combat després de rebre el maig de [[1942]] una [[Creu de ferro]]. En convertir-se la Legió Valona en brigada, fou ascendit a [[Major (ranc)|major]] (''Obersturmführer'') al comandament de la mateixa. La Legió participà intensament en els combats; Degrelle fou condecorat per aquest motiu amb un ''[[Nahkampfspange]]'', una distinció entregada als participants actius en el front. A la fi, mitjançant un acord amb [[Heinrich Himmler|Himmler]], la Legió seria transformada en la 28º Divisió d'[[infanteria]] de les [[Waffen-SS]], tot i que les seves dimensiones i equipament varen seguir responent a les característiques d'una brigada.

EnEl [[1945]] la [[Legió Valònia]] lluità contra els aliats en la [[Batalla de les Ardenes]]. El [[2 de maig]], quan la derrota alemanya era ja evident, [[Heinrich Himmler|Himmler]] nomenà Degrelle [[General]] de les [[Schutzstaffel|SS]], tot i que el nomenament mai tingué efecte, car Himmler havia sigutestat destituït de responsabilitats partidàries i militars l'abril. Degrelle havia ja abandonat el camp de batalla per a viatjar a [[Copenhaguen]], allunyant-se de la línia d'avanç dels aliats; tres dies després es trobava a [[Oslo]], però poc després les forces alemanyes a [[Noruega]] capitularen. Degrelle va escapar a [[Espanya]] en un avió Heinkel, donat por [[Albert Speer]]; després de travessar les línies enemigues se’ls acabà el combustible caient a la mar en la badia de [[Sant Sebastià]]. Rescatat de les aigües, el [[franquisme|règim franquista]] li garantí asil polític.

La protecció del règim li va permetre escriure moltes obres de divulgació de l'ideari reixista i feixista. A inicis dels ‘70, fou un dels principals promotors de [[CEDADE]]; Ediciones Nothung, la impremta de l'organització a [[Barcelona]], publicà alguns dels seus llibres, entre ells ''Mil años de Hitler'' i ''Nuestra Europa''. Altres títols, incloent ''Almas apasionadas'', ''Memorias de un fascista'' i ''Carta abierta al Papa sobre Auschwitz'' foren publicats per ''Editorial Fuerza Nueva'' i ''Ediciones D''. EnEl [[1985]], declaracions de Degrelle publicades a la revista ''Tiempo'' i a la televisió negant l'existència de l’[[Holocaust]] foren objecte d'una demanda judicial per part d'una supervivent [[Romania|romanesa]], [[Violeta Friedman]]. Tot i que les instàncies inicials fallaren a favor de Degrelle, el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] arribà a la conclusió de que, tot i que el dret a la llibertar d'expressió cobreix també la publicació de falsedats o distorsions dels fets històrics, aquesta constitueix un greuge a la dignitat dels afectats, i condemnà Degrelle a una forta multa. ''Carta abierta al Papa sobre Auschwitz'', publicada en [[1979]], fou objecte de la mateixa mesura.

* {{ref-llibre|cognom= Ibarra|nom= Esteban|autor= |enllaçautor= Esteban Ibarra|coautors= |editor= |altres= |títol= Los crímenes del odio|url= |formato= |consulta= |mesacceso= |edició= |volum= |data= |any= 2003|mes= |editorial= Ediciones Temas de Hoy, S.A. (T.H.)|lloc= Espanya|llengua= castellà|isbn= 84-8460-311-3|id= |pàgines= |capítol= |urlcapítulo = |cita= }}