Diferència entre revisions de la pàgina «Kajukenbo»

48 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
El '''kajukenbo''' (després kajukembo) és un [[art marcial]] híbrid, que combina el [[karate]], el [[judo]], el [[jujitsu]], el [[kenpo]] i el [[wushu]] (kung-fu). Va Serser desenvolupat durant la dècada dedel 1940 a [[Oahu]] ([[Hawaii]]) com a mètode de defensa personal davant criminals i soldats de la marina nord-americana que atacaven els vilatans. Com que és fonamentalment un mètode de defensa i els atacs van canviant, és un sistema que està sempre en evolució, i utilitza tot allò que funciona.
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
El '''kajukenbo''' (després kajukembo) és un [[art marcial]] híbrid, que combina el [[karate]], el [[judo]], el [[jujitsu]], el [[kenpo]] i el [[wushu]] (kung-fu). Va Ser desenvolupat durant la dècada de 1940 a [[Oahu]] ([[Hawaii]]) com a mètode de defensa personal davant criminals i soldats de la marina nord-americana que atacaven els vilatans. Com que és fonamentalment un mètode de defensa i els atacs van canviant, és un sistema que està sempre en evolució, i utilitza tot allò que funciona.
 
== Història ==
 
== Fundadors del kajukenbo ==
Cinc mestres de diferents arts marcialesmarcials que es trobaven vivint en les Illes [[Hawaii]] es reuneixen per a portar a terme aquesta idea.:
* Peter Young Yil Choo - Campió hawaiano de [[boxa]] i mestre de [[tangsudo]] (tang soo do)
* Joseph Holck - Mestre de Judo Kodokan i Danzan Ryu Ju-jitsu
 
== 1945-1959 ==
Durant dos anys (1945-1947), els fundadors posen en pràctica els seus coneixements, assajant dia a dia les possibles situacions d'agressió en la vida real. Més tard, decideixen cridaranomenar a aquest sistema Kajukenbo (fent referència a les inicials de les Arts Marciales que ho componen) i crear la Societat de Cinturons Negres (Black Belt Society), fundant després l'Institut de Defensa Personal Kajukenbo. Amb el temps els ensenyaments passen a la Costa del Pacifico dels Estats Units, concretament a la Base Aèria de Travis a Califòrnia, on el Mestre Aleju Reyes obriobrí la primera escola fora de les Illes Hawaii en 1958, impartint els ensenyaments de forma molt especial als membres de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Un d'aquests membres és el Professorprofessor Richard Peralta, quequi s'inicia en el kajukenbo en 1959.
 
En lL'any 1959, "sijo" Emperado va agregar les tècniques de wushu en el [[kajukenbo]], canviant el seu art en una combinació fluida de tècniques dures i suaus.
 
== Després de 1959 ==
Charles Gaylord, Tony Ramos, i Aleju Reyes, que havia rebut els seus cinturons negres de Emperadod'Emperadors, van transmetre el kajukenbo sobre continent Americà. Cadascun d'ells va obrir la seva pròpia escola del kajukenbo a Califòrnia. En lL'any 1969, Tony Ramos va entrenar i va intercanviar al seu mètode i idees amb [[Bruce Le]]e. Aleju Reyes va morir en l'any 1977, i Tony Ramos va morir en Hawaii en l'any 1999. Des de llavorsd'aleshores, Charles Gaylord ha estat treballant en el sistema i va elaborar així el cridatl'anomenat mètode de Gaylord.Gaylordç; Ésés el President de l'Associació del Kajukenbo d'Amèrica (Kajukenbo Association of America) i va heretar la continuació de l'art del seu ''sijo''.
 
== El kajukenbo actualment ==
Actualment, el kajukenbo té més agarris que altres escoles de kenpo tenen. Inclou leverages en articulacions, els cops baixos i els atacs amb ajuda de combinacions. Encara que té certs aspectes de la competició, es concentra principalment en combat real i en sentit pràctic. En general, els prácticantespracticants del kajukenbo pensen que fins i tot "accions fastigoses", com els cops en ulls o en els òrgans genitals, potpoden ser permesos,permeses si ells ajuden amb la defensa contra l'agressor en el carrer. La majoria d'escoles del kajukenbo evitaeviten trucs i moviments inprácticosno pràctics i espectaculars. Els plans d'estudis inclouen contraataquescontraatacs contra copcops de puny, contra el ganivet, contra el bastó, contra elsles armes de foc i contra l'agarro.
 
Encara que les varietats del kajukenbo tenen els fonaments comuns, les variacions són possibles. El kajukenbo es basa en quatre estils que són diferents. És impossible incorporar-los enterament;totalment i per tant, la certa especialització és inevitable. L'obert conduïx a animar a les escoles a incorporar altres arts en la seva pràctica. Els exemples són la escrimaesgrima filipí i el l'aikido japonès.
 
Certes escoles del kajukenbo accentuen la importància de 26 formes ("kata"). Ells són dividits en 13 "els pinyanes" (de vegades cridatsanomenats "els conjunts de Palama" - Palama sets) i 13 "concentracions". Cada "concentració" té el seu propi nom, de manera que la primera es diu "cop de la grua/arpa del tigre". El nom de cada "concentració" descriu el seu moviment característic. Per exemple, la primera concentració inclou un cop de la grua i una arpa del tigre. Aquests conjunts s'incorporen en el kajukenbo per a ajudar a estudiants amb millorar en les seves habilitats. Cada moviment en aquests conjunts té el seu significat. Per exemple, el primer moviment en "el pinyan 1" és cop exterior dret durant el moviment en la postura d'inflexió endarrerida. Aquest moviment es pot aplicar per a bloquejar un cop de puny. Aquests conjunts també es concentren en combat amb uns adversaris.
 
En algunes escoles del kajukebo, l'així anomenada Oració de Kajukenbo (escrit per Frank Ordonez) juga a un paper important, però la majoria d'escoles és desproveïda de tal misticisme. La classe s'acaba amb l'apel·lació alsels tres elements del kajukenbo: l'esperit, la ment, i el cos (cadascun té el seu propi signe de la mà). Després, els estudiants i l'instructor idènticament obren les mans per a representar la pau; llavors fan una reverència per a expressar el respecte. La salutació estilitzada del kajukenbo és una part del costum en moltes escoles: Elsels estudiants saluden la bandera dels Estats Units i saluden els seus instructors per a expressar el respecte. Idènticament, els estudiants i els seus instructors saluden aals amos de cinturons negres, quan entren en el gimnàs.
 
== Desenvolupament del kajukenbo a Espanya ==
 
=== 1973-1991 ===
En 1973, Edward C. Sheppard (un militar alumne del Professor Richard Peralta) és enviat a la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, on comença a impartir els ensenyaments d'aquest sistema en la zona americana. Passant més tard (1978) de la mà del professor René R. Rodríguez a la localitat d'Alcalá d'Henares.; Anyany en el qual el Professor Agustín López Campos s'inicia en el Kajukenbo. Una vegada traslladat el professor Rene R. Rodríguez a altra base, el professor Agustín López continua el seu aprenentatge amb el Professor Ángel García Soldat, fins que en 1990 coneix al Professor Richard Peralta (el qual va morir en l'any 2005) i funda la primera Associació Espanyola de Kajukenbo en 1991.
 
=== D'aquí des d'ara ===
AAl partirvoltant dels voltants de l'anyanys 1991-2000 el professor Agustín López és el representant per a Europa del Professor Richard Peralta i ha estat nomenat pel propi Richard Peralta com el seu successor, ostentant el grau de 7º DAN (el 7º grau de mestre).
 
== Programa ==
492

modificacions