Puertomingalvo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Treu enllaços superflus a articles d'anys
Correccions a nivell ortogràfic i gramatical destacant la substitució d'"en" per "el" davant els anys.
Línia 35:
|web = [http://www.puertomingalvo.com/ puertomingalvo.com]
|}}
'''Puertomingalvo''' és una vila situada al nord-est de la comarca de [[Gúdar-Javalambre]], a la [[província de Terol]], que limita amb la [[província de Castelló]]. Puertomingalvo és una localitat enclavada en ple Parc Cultural del Maestrat, envoltada per un increïble entorn natural propi de la Serra del [[Serralada del Maestrat|Maestrat]] i de la [[Serra de Mayabona]]. La vila està declarada Bé d'Interès Cultural.
 
Limita amb les poblacions de [[Mosqueruela]] ([[província de Terol]]), [[Linares de Mora]] ([[província de Terol]]), [[Vilafermosa]] ([[província de Castelló]]) i [[Vistabella del Maestrat]] ([[província de Castelló]]).
 
== Història ==
ÍbersEls ibers i els hispano-romans foren les primeres colònies que deixaren la seva empremta documental ena la geografia de Puertomingalvo;. lesLes fonts històriques -escassament ateses- que aquests grups humans llegaven a la posteritat emplacen les seves restes en uns llocs estratègics, ''Los Castillejos'' o ''ruinas del Mas Royo'' i ''El Montañés''. El jaciment dels ''Castillejos'' delata la presència d'un poblat ibèric, que ocupà la zona fa uns dos mil dos-cents anys, del que esse'n conserven les restes de tres torres, una fosa, murs d'algunaalgun habitatge, certs trams enmurallatsemmurallats i petits fragments de ceràmica.
 
Els assentaments ibèrics foren aborvitsabsorvits, amb major o menor celeritat, per la progressiva romanització de l'àmplia comarca de l'Ebre; fruit de la presència romana en la zona és la necròpolis del ''Montañés'', una petita partida propera a l'actual emplaçament del nucli urbà, que testifica la presència d'un grup preocupat per la dimensió religiosa: enel [[1970]] es recuperaren quatre esteles funerariesfuneràries amb inscripcions latinesllatines la data de la qual la data se situa entre els segles II i III. Actualment les làpides estánestan custodiades ena la [[Terol|capital de la província]].
 
Major importància i significació històrica deixaria en aquest territori la presència d'una tercera força humana, la dels musulmans; en sentit estricte la història de Puertomingalvo s'inicia, textualment, amb la dominació, convivència més o menys pacífica i ulterior expulsió d'aquest poble.
 
Alguns aragonesistes sostenen que el castro ded' Abingalbon fou conquistat, per [[Alfons el Cast|Alfons II]], als almohades fins a [[1181]], al mateix temps que [[Linares de Mora]] i [[Mosquerola]], i entregat a la custòdia dels templaris, el supost ''señorio'' exercit per l'[[Orde del Temple]] en elal castro de Puertomingalvo fou efímer perquè enel [[1202]] l'obispe i capítol de [[Saragossa]] rebien la carta de donació de mans de [[Pere el Catòlic|Pere II]].
El [[30 d'abril]] de [[1202]] pot considerar-se en l'acta fundacional de Puertomingalvo. Raimundo de Castrocol, obispe de SaragoosaSaragossa, rebia del rei Pere II d'Aragó els castells de Puertomingalvo i Linares per a poblar-los. En la còpia de l'acta de donació, conservada ena l'Arxiu diocessàdiocesà de Saragossa, es fixen els termes arrebatatsarravatats als sarracens i la reserva regia d'una porció de terra de ambdúesambdos castros:
 
''Siga conegut per tots, que jo Pere, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona, en el meu nom i en el de tots els meus successors, amb el present document, de forma inviolable i duraderaduradora a perpetuitatperpetuïat, et conceïsc, i dòne, a tú, Raimundo, obispe de Saragossa, i a tot el capítol de la mateixa seu, per al present i futur, i a tots els teus successors, en les fronteres dels sarracens el castro de Linares i el castro de Avingalbon, als quals els dos castros dòne i assigne els termes del següent mode'':
 
''Que aquells pobleu, construïu i edifiqueu per a defensa del meu regne, increment de la cristianitat i confusió dels sarracens i perquè els tingau, retingau i posseïu perpètuament per a mi servei i fidelitat i dels meus; retinc, tot i això, per a mi i els meus en cadascun dels castros per a propi domini, i per al mateix cop d'un sol any, deu yugades de terres en el millor lloc i terme que se puga elegir''.
 
No s'han trobat documents, testimonis ni empremtes d'aquesta prèvia entrega als templaristemplers. Tot i això, no pareix improbable el compte que de què el mateix monarca ja havia donat el castro d'[[Alcalà de la Selva]] al monasterimonestir de Santa Maria de la Selva Major en [[1174]]; deu anys més tard els seus monjos atorgaren el fur de la població respectant la carta del monarca aragonès. Una coetània activitat colonitzadora (en [[1183]]) propicià que la mitra de [[Saragossa]] estengués la carta pobla a la Penya d'Aznar Lagaya, un extens territori que comprenia els termes de [[Mazaleón]], [[Torre del Compte]], [[La Portellada]], [[Valderrobres]], [[Fuentespalda]] i [[Beseit]].
 
[[Villarluengo]] seria una de les últimes conquistes d'[[Alfons el Cast|Alfons II]] ena l'extremadura de Terol: enel [[1194]] el lloc, estebleïtestablits els seus límits, fou doantdonat a l'Orde del Sant Redentor; tres anys després, el Temple concedí el lloc a alguns veïns perquè el poblarenpoblessin a fur de Saragossa.
 
La intensa acció reconquistadora presa pel rei Alfons es veuria completada amb el seu successor [[Pere el Catòlic|Pere II]], conegut com el Catòlic als dos els cap la responsabilitat d'haver aconseguit fixar "un cinturó de seguretat" en les terres de frontera amb els sarracens, que permetria garantir la defensa de les mateixes i posibilitarpossibilitar les expedicions fins a terres de Llevant.
 
El catòlic fixà, com s'ha vist, els termes dels castells de [[Linares de Mora]] i Puertomingalvo perquè foren poblats; els límits de la carta de donació s'estenen fins [[Fortanete]], ocupant part de [[Valdelinares]], [[Gúdar]] i, segurament, Castelbispal.
 
Amb anterioritat ja s'havien annexionat a la corona aragonesa altres enclaus estratègics d'aquesta comarca: el lloc i castell del Bos (ruïnes en el terme de [[Vistabella del Maestrat]]), enel [[1203]]: el castell del Mallo (a prop del [[Santuari Virgen de la Estrella|Santuari Virgen de l'Estrella]], a [[Mosquerola]]), enel [[1204]], i la vila Sollavientos ([[Allepús]]) enel [[1205]].
 
EnEl [[1261]], sota la intensa activitat presa pel monarca [[Jaume I]], i la consolidació definitiva del [[Regne de València]], el bisbe Arnold Peralta atorgà a Puertomingalvo la seva carta pobla, on concedia, per als juís, el fur de [[Terol]].
 
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
* '''Església de la Purificació i Sant Blai''': Aquest monumental temple d'estil barroc, de maçoneria i canteria, fou adossat a una torre-fortalesa medieval, reconvertida posteriorment en Campanar. El Llibre d'Actes del Consell indica que les obries s'iniciaren enel [[1721]] i també que, enel [[1734]], amb motiu d'una inspecció de la Fàbrica de l'Església, aquesta ja presentava un estat de construcció molt avançat; el temple parroquial fou acabat durant el segon quart del segle XVIII.
 
Dins es contempla una edificació de tres naus: la central, coberta amb volta de mig canyó, i les dues laterals, que contenen en la capçalera un estuc d'una custòdia adorada pels àngels. Els murs i les superfícies interiors dels seus arcs mantenen, bastant deteriorades, pintures del XVIII.
El Sagrari, ubicat en una de les naus laterals, ha sigut recentment restaurada. La resta ornamental de la construcció fou pràcticament destruïda endurant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], en la que sols queden alguns elements del cor i l'òrgan, el púlpit, tres sillons, unes columnes de tipus salomònic i quasi tots els taulells del baptisteri, en els que es pot apreciar el passatge evangèlic del bautismebaptisme de Jesús.
 
El retaule major, també saquditperjudicat enper la Guerra Civil, fou novament encarregat a l'escultor valencià Joan Villalba; d'estil neo-barroc, fou executat endurant la dècada dels anys 50.
 
Una altra de les pèrdues iconogràfiques més lamentades per l'església parroquial fou la compra, i posterior trasllat al Fons del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] ([[1950]]), del Retaule de Santa Bàrbara, una de les obres més maques del gòtic internacional valencià, treball realitzat entre [[1415]] i [[1425]] pel pintor [[Gonçal Peris]], deixeble de [[Pere Nicolau]], amb qui treballà a [[València]] des de [[1400]]. Es pot contemplar una còpia reproduïda d'aquest retaule al costat de la SacristiaSagristia Vella de l'Església, avui rehabilitada com a capella.
EnA la planta superior de la torre, un cos octogonal [[carreu]]at, finalitzada enel [[1739]], s'instal·là el campanar.
 
* '''Ermita de Sant Bernabé'''
Línia 85:
* '''Ajuntament de Puertomingalvo''': Construïda entre els segles XIV i XV, presenta una bella façana realitzada en caderíes de pedra en la qual destaquen els seus accessos en forma d'arc de mig punt, així com els seus formosos vans geminats de la planta superior. Tot rematat per una meravellosa ala de fusta treballada.
 
* '''Castell de Puertomingalvo''': Es tenen notícies d'ell enel [[1202]] amb el nom àrab de Avingalbon. [[Pere el Catòlic|Pere II]] el donà al bisbe de Saragossa, per a després entrar en un llarg període d'abandonament. És una de les fortificacions millor conservades de tota l'àrea del Maestrat, configurant-se com un esplèndid mirador panoràmic de la zona.
 
* '''Casa ''Lloveros''''' i '''Casa Alta''': les dues pertanyen al gòtic llevantí
Línia 95:
 
== Entorn geogràfic ==
A pocs quilòmetres ens encontremtrobem amb les localitats de [[Linares de Mora]] i [[Mosqueruela]],
bells municipis on és més que recomanable un recorregut pèl seu nucli urbà, descobrint vertaderes joies del patrimoni etnogràfic de la comarca.
 
La Serra de Gúdar ofereix moltes possibilitats per al turisme, es pot: visitar llocs com lesels Pinars del Moro, l'Alt de Gúdar o els Canyos de Gúdar; practicar diversos esports com escalada, senderisme o esquí alpí, en les pistes de l'estació d'esquí; o conèixer pobles com [[Valdelinares]] o [[Alcalà de la Selva]].
 
Dirigint-nos cap al sud, la capital de la comarca, [[Mora de Rubielos]] ens dóna la benvinguda convidant-nos a conéixerconèixer el seu meravellós nucli urbà amb elements tan significatius com l'antiga Col·legiata de Santa Maria i el castell i muralla.
 
== Turisme ==
Línia 107:
== Llocs d'interès ==
* '''Vila de Puertomingalvo'''. Declarada Bé d'Interès Cultural.
* '''Casa forta de Puertomingalvo'''. Es tracta d'una torre del segle XIV amb remat emmerletat a la que s'han adossat un conjunt de d'habitatges complint la funció de mas.
* '''Castell de Puertomingalvo'''. Situat en un extrem de la població, aquest castell del segle XIII d'origen musulmà ha sigut rehabilitat conservant la torre d'entrada, la de l'homenatjehomenatge i el pati d'armes.
* '''[[Serra de Mayabona]]'''.
 
Línia 139:
|}
 
== GastronomíaGastronomia ==
* '''Conserva''': Embotits.
* '''Creïlles a piló'''.
* '''Sopes d'all''': Les sopes d'all, són un tipus de sopa que conté fonamentalment aigua o caldo, pa que sol ser pa dur que ha sobrat dels dies anteriors, pimentó, una fulla de llorer, all i grasses. Es tracta d'una sopa d'origen humil, però com tot plat popular, està sotméssotmès a múltiples variants, segons l'economíaeconomia de la família i els gustos dels cuiners. Però a Puertomingalvo, els ingredients més normals són: l'ou, xoriç, pernil..., etc.
== Festes==
* '''Sant Antoni'''. Dissabte més proximpròxim al 17 de gener, amb benedicció dels animals, fogueres, entrega de la Caritat, i sopar amb ''carn a la brasa''. El diumenge, després de la Missa i processó, tradicional ''tranza'' o subhasta pública dels presents donats als Clavaris.
 
* '''''La Candelaria'' i Sant Blai''': 2 i 3 de febrer.
 
* '''Verge dels Dolors''': Divendres anterior al Diumenge de Rams, se li dedica un Septenari en el qual es canten anigues, melodies en llatí.
 
* '''Pregària a Sant Joan de Penyagolosa'''. Primer dissabte de maig s'efectua la popular romeria, a peu, al [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] al terme municipal de [[Vistabella del Maestrat]]. Després de la missa i el menjar, es torna al Port conservant els mateixos ritus i tradicions del segle XVII. En el Mas de Gómez s'ofereix la Caritat als romers, un parell d'ous cuïtscuits i un traguet de beguda dolça.
* '''Sant Bernabé'''. 11 de juny, amb processó, romeria, ''mollete'', missa en la mateixa ermita, menjar de germanor, jocs, ball i tradicionals vaques.