Escola del Bullenhuser Damm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: participació a l > participació en l |
m →Crim |
||
Línia 37:
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia comprovar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners, principalment soviètics adults foren un fracàs total: molts dels seus subjectes moriren. Eren «voluntaris» que van presentar-se per què el règim alimentari era millor que al bloc dels soviètics. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{ref-publicació|cognom=Schwarberg|nom= Günther Schwarberg |url=http://www.zeit.de/2005/15/A-Kinder |títol= Zwanzig Kinder erhängen dauert lange |publicació=[[Die Zeit]]|data=6 d'abril del 2005|exemplar=15|llengua=alemany}}</ref> Dos infermers [[Països Baixos|neerlandesos]], Dirk Deutekom i Anton Hölzel, i dos professors [[França|francesos]], [[René Quenouille]] i [[Gabriel Florence]], tots ells resistents contra els nazis, empresonats, havien d'atendre'ls. Inoculà els nens, mitjançant una ferida al pit, una solució amb [[bacteri|bacteris]] de tuberculosi, féu extirpar els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] d'un costat, constatà l'absència d'anticossos i, finalment, introduí una sonda [[pulmons|pulmonar]] per la qual vessà un líquid infectat. Dues setmanes després ordenà l'ablació dels ganglis de l'altre costat, tot i constatar que tampoc s'hi desenvoluparen anticossos.<ref name = DS />
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaven a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre cuidadadors i almenys vint-i-quatre presoners soviètics foren conduïts al soterrani de l'escola abandonada del Bullenhuser Damm. En aquest punt, el metge de l'SS Alfred Trzebinski els hauria donat una injecció de [[morfina]] abans que l'SS [[Johann Frahm]] els pengés. Segons el testimoni de Trzebinski durant el judici, els nens estaven tan prims a causa del maltractament que el dogal no es tancava, i Frahm hagué d'agafar-los amb tot el seu pes per poder assassinar-los.<ref name = GS /> Segons l'historiador i conservador del memorial del Bullenhuser Damm, Joachim Lietzke, la injecció [[anestèsia|anestèsica]] de morfina esmentada per Trzebinski seria una afirmació no confirmada pels fets i que només hauria emès amb l'objectiu de protegir-se contra l'acusació de [[crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]].<ref>{{ref-publicació|nom=Joachim |cognom=Lietzke|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article115481241/Hier-ist-etwas-Diabolisches-geschehen.html |títol=Hier ist etwas Diabolisches geschehen|publicació=[[Hamburger Abendblatt]]|data=22 d'abril de 2013|pàgina=11|llengua=alemany}}</ref> Un cop finalitzada l'execució, els SS pujaren del soterrani per prendre cafè i fumar unes cigarretes, tornaren a Neuengamme i reberen el seu premi: 20 [[cigarreta|cigarretes]] i mig litre de [[
=== Víctimes ===
| |||