Guerau de Liost: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
error tipogràfic |
|||
Línia 5:
De família de propietaris rurals al [[massís del Montseny|Montseny]], estudià [[Dret]] i [[Filosofia]] a la [[Universitat de Barcelona]]. També fou pare del filòsof [[Jaume Bofill i Bofill]].
La seva activitat política començà amb la [[Lliga Regionalista]] com a regidor de la ciutat de [[Barcelona]], on tingué enfrontaments amb els partidaris del [[lerrouxisme]] per l'ús de la llengua
La seva faceta periodística s'inicià a ''[[La Veu de Catalunya]]'' i, a partir del [[1922]], passà a ''[[La Publicitat]]'', òrgan de propaganda del partit [[Acció Catalana]].
Línia 17:
Poesia
·
Gilí, 1933; Barcelona: Edicions 62, 1985.
·
·
La Revista, 1918.
·
Gustau Gili, 1920.
·
Mirada, 1926.
·
la Revista de Poesia, 1928; Barcelona: Selecta, 1966; Barcelona: Quaderns
Crema, 1999.
·
·
1913; Barcelona: Edicions 62, 1993.
<br>Crítica literària o assaig
·
Pujoral, 1916.
·
·
·
·
·
Obres completes
·
== Patrimoni Literari ==
Línia 68:
que endegà el pare. Té campanetes arreu, d'aquelles que plaïen a la mare[...].”<ref>{{Ref-web|url = http://www.endrets.cat/text/388/font-de-l-oreneta.html|títol = Endrets. Poema "Font de l'Oreneta"|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
És en aquesta font, on actualment podem trobar-hi una placa on s’hi pot llegir el poema. Bofill i Mates dedicà un segon poema a la Font de l’Oreneta anomenat
Una altra font que va encisar Bofill i Mates és la Font de les Paitides, una de les font més visitades del Montseny per la puresa de la seva aigua. En el poema ''La font de les Paitides'', el poeta fa una descripció de la font i dels pagesos que no dubtaven a aturar-se a agafar aigua.
|