Revisió del 18:04, 10 maig 2015 modifica Planvi (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.902 edits m deixat ]] ← Edició anterior		Revisió del 19:00, 11 maig 2015 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 12: Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple, una ampolla de vi des de [[Xile]] no costa gaire més que un transport intraeuropeu. Al costat de l'envàs bàsic també van desenvolupar-se contenidors especialitzats com cisternes o refrigerats. Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes.<ref>{{ ~~Cite journal~~ ref-publicació\| ~~last~~ cognom= Ebeling \| ~~first~~ nom= C. E. \| author-link = \| ~~title~~ títol= Evolution of a Box \| ~~journal~~ publicació= Invention and Technology \| ~~volume~~ volum= 23 \| ~~issue~~ exemplar= 4 \| ~~pages~~ pàgines= 8–9 \| ~~date~~ data= Winter 2009 \| issn = 8756-7296}}</ref> Després d'una recessió el 2009, al qual el transit va baixar a 469.635.008, el 2010 el trànsit ja era superior al nivell de 2008 amb 538.283.754 dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.<ref>[http://datos.bancomundial.org/indicador/IS.SHP.GOOD.TU/countries?display=graphU «Tráfico marítimo de contenedores (TEU: unidades equivalentes a 20 pies)» {{es}}], ''[[Banc mundial]]'' (en català: Tràfic marítim de contenidors (TEU: unitats equivalents a 20 peus)</ref> == Mides estandarditzades ==

Contenidor: diferència entre les revisions