Usuari:Mcapdevila/Actes de la Nord-amèrica britànica: diferència entre les revisions

L '''' Acta de l'Amèrica del Nord britànica ''' ([[1867]] - [[1975]]) va ser una sèrie d'actes del [[Parlament del Regne Unit]] pel que fa al govern de [[Canadà]], el qual era coneguda com a "[[Amèrica del Nord britànica]]" fins a 1867. La primera i més important acta de la consegüent sèrie va ser el "Acta de l'Amèrica del Nord britànica de 1867" (ara coneguda com el "Acta de Constitució de 1867") i la qual va crear un govern autònomaautònom al Canadà. Tant Canadà com les altres colònies britàniques van aconseguir completa sobirania legislativa amb l'aprovació delde l'[[Estatut de Westminster]] de [[1931]], però abans de la [[Constitució de Canadà]] de [[1982]], l'Acta de l'Amèrica del Nord britànica va ser exclosa de les operacions de l'Estatut de Westminster i només podia ser esmenat pel [[Parlament Britànic]]. Aquesta llarga espera es va donar en gran part a la inhabilitat de crear un procés d'esmena constitucional que fos acceptable a totes les províncies, en particular a [[Quebec]].

elEl [[1982]], Canadà nacionalitzar la seva constitució i va incloure en aquesta ella [[Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats]] a través de l'Acta de Constitució de 1982. mitjançantMitjançant d'aquesta acta de constitució de 1982, el Parlamenti Britànic, actuant sota requeriment i consens de Canadà, va habilitar la Constitució de 1982 i va establir els processos d'esmena constitucional donant aquest poder al [[Parlament canadenc]]. L'Acta de l'Amèrica del Nord britànica 1867-1875 és en general conegudes com a "Actes de Constitució" al Canadà i al costat de la Constitució de 1982 es coneixen com "Actes constitucionals 1867-1982", encara que romanen amb el seu nom original dins del Regne Unit. Aquestes i altres actes i lleis conformen la [[Constitució de Canadà]].

Aquesta acta comprèn la major part de la [[Constitució de Canadà]] i inclou la creació original dels dominis federals definint especialment a l'executiu o govern de [[Canadà]] sotades de la perspectiva d'una estructura federal, la [[Cambra dels comuns de Canadà|Cambra dels Comuns]], el [[Senat de Canadà|Senat]], el sistema judicial i el el sistema tributari. Va rebre l'actual nom només després de la nacionalització de la constitucional actual el [[1982]] després de l'habilitació feta pel [[Parlament Britànic]]. Algunes esmenes es van dur a terme com la secció 92A que va ser agregada donant un major control sobre els recursos no renovables.

Aquesta acta li va donar a Canadà el poder d'establir noves províncies i territoris i canviar els límits provincials que afectessin la distribució nacional. L'acta va reconèixer la creació de la província de [[Manitoba]], la incorporació de la [[Terra de Rupert]] i els [[Territoris del Nord-oest]] a Canadà. Va permetre a més al Parlament iai a les legislatures de [[Quebec]] i [[Ontàrio|Ontario]] de redissenyar els límits de les adquisicions<ref> Cf. [http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/ca_1871.html Constitució de Canadà]. </ref>.

Aquesta acta va donar al Parlament l'autoritat de permetre als [[Organització territorial del Canadà #Territoris de Canadà|Territoris de Canadà]] tenir representació en el [[Senat de Canadà|Senat canadenc]] i en la [[Cambra dels Comuns de Canadà]]<ref> Cf. [http://www.efc.ca/pages/law/cons/Constitutions/Canada/English/ca_1886.html Constitució de Canadà]. </ref>.

Aquesta acta va regular la transferència de pagaments del govern federal a les províncies petites per ajudar elsles seusseves legislatures i governs. La transferència de fons van ser establertes entre $ 100 mil i $ 200,000 depenent la població de la provincial amb un extra de $ 100 mil per any per deu anys a la [[Colúmbia Britànica]].<ref> Cf. [http://www.solon .org/Constitutions/Canada/English/ca_1907.html Constitució de Canadà de 1907] </ref>.

Va expandir el [[Senat canadenc]] donant a les províncies de Canadà occidental 24 senadors, el mateix nombre garantit a Ontario, Quebec i les províncies marítimes. L'acta també va garantir a [[Illa de Terranova]] sis senadors si la colònia britànica s'unia a la Confederació, el que efectivament es va donar el [[1949]]<ref> Cf. [http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/ca_1915.html Constitució de Canadà 1915]. </ref>.

Va estendre la vida del XII ParlamanentoParlamanent canadenc fins al' octubre de [[1917]] més enllà del període normal de cinc anys. Aquest acte es va deure a la [[Primera Guerra Mundial]].<ref> Cf. [http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/bnaa_1916.html Constitució de Canadà 1916]. </ref>

Li va donar a les noves províncies de [[Colúmbia Britànica]], [[Alberta]], [[Manitoba]] i [[Saskatchewan]] drets sobre certs recursos naturals que estaven sota controlscontrol federal<ref> Cf. [http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/ca_1930.html Constitució de Canadà de 1930]. </ref>.

Aquesta acta li va donar al govern federal la jurisdicció sobre l'assegurança d'atur i per tant va permetre que aquest programa fos estès aen nivelll'ambit nacional.<ref> Cf. [http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/ca_1940 . html Constitució de Canadà de 1940] </ref> Un intent previ per assegurança de desocupació, es va donar durant la [[gran depressió]] regit de manera inconstitucional, ja que llavors es considerava que el problema de la desocupació era un assumpte provincial.

Va donar al govern federal el poder de passar els assumptes legislatius sobre la pensió de la tercera edat a la legislació de les províncies.<ref> Cf. [http://www.solon.org/Constitutions/Canada/English/bnaa_1951.html Constitució de Canadà de 1951]. </ref> Mentre el Parlament havia instituït una pensió per a gent gran el 1927 i estava administrada per les províncies, amb aquesta acta el gobierogovern federal podia operar el seu propi pla de pensions i passar l'acta d'assegurances per la tercera edat.<ref> Cf. [http://www.canadianencyclopedia.ca/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1SEC825568 Canadian Encyclopedia] </ref>