Terra baixa: diferència entre les revisions

L'estrena de l'obra en català es féu esperar fins al [[8 de febrer]] del [[1897]],<ref name=enciclopedia.cat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0065688 Enciclopedia.cat]</ref> al Teatre Principal de [[Tortosa]], a càrrec de la companyia [[Teodor Bonaplata]]. El mes anterior a aquesta estrena, s'edità el text original de l'obra. L'11 de maig d'aquell mateix any, també es representà a Barcelona, al teatre Romea. La crítica catalana fou més favorable, i apuntà que era un gran encert per a l'obra el personatge del pastor Manelic, interpretat per l'actor [[badalona|badaloní]] [[Enric Borràs]].<ref name="Escriptor.cat"/> Tot i això, també es criticaren alguns aspectes com la figura d'en Sebastià (el ''gran terratinent''), o l'[[estructura]].<ref name="TNC"/> El 20 i 21 de febrer arribà a l'illa de [[Mallorca]] l'obra en llengua castellana al [[Teatre Principal de Palma]] on aconseguí, aquí també, un èxit clamorós.<ref name="">{{ref-llibre| autor = Joan Mas i Vives, Mas i Vives, Joan, Francesc Perelló Felani, Ramon Díaz i Villalonga

El tema principal de l'obra és l'[[amor]], però les influències realistes instiguen Guimerà a incloure altres temes com l'[[opressió]] que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, sent treballadors seus, dins d'una societat conservadora.<ref name=AELC/> D'aquesta manera, l'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana,<ref>[http://www.uoc.edu/lletra/noms/aguimera/index.html Lletra, la literatura catalana a Internet, ''Àngel Guimerà'']</ref> tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables.<ref>[http://www.omnium.cat/agendaViewPage.php?art_ID=1515 Òmnium Cultural, ''Terra Baixa'']</ref> A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació del caciquisme rural,<ref name="tv catalunya">[http://www.tvcatalunya.com/llibresivida/llibre11.htm Llibre Terra baixa - Televisió de Catalunya]</ref> i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrés.<ref>[http://www.alfaguaraij.cat/?id=643&s=libro Editorial Alfaguara: ''Terra Baixa'']</ref> Es divideix en tres actes, on cadascun equival a una part de la narració clàssica (presentació del conflicte, nus i desenllaç).<ref name="tv catalunya"/>

En el primer acte hi ha la presentació dels [[personatge]]s, i s'intueix que en Sebastià i la Marta mantenen una relació amorosa en secret. En Sebastià, tot i tenir propietats, té molts deutes, i per això decideix casar-se amb una [[pubilla]] de bona família. Tanmateix, cap no es vol casar amb ell, perquè tothom s'imagina que la Marta és la seva amant. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un [[Pastor (ofici)|pastor]] que coneixia en Tomàs, anomenat Manelic. En Tomàs, que no sap res de tota aquesta trama, parla amb en Manelic, que s'enamora de la Marta amb un amor pur, sense haver-la vista. En Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima. Aquest matrimoni per conveniència s'acaba duent a terme perquè en Sebastià li ordena que es casi, tot i fer-li fàstic en Manelic. Quan ja són casats i els dos són a casa, en Manelic s'adona que la Marta no l'estima.<ref name="TNC"/><ref name="tv catalunya"/><ref name="doc"/>

En el segon acte, en Manelic es troba desubicat a la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest romanç. La Nuri és l'única persona que s'entén amb en Manelic, i aquesta relació d'amistat fa que la Marta vegi amb uns altres ulls en Manelic. A mesura que transcorre l'acte, en Manelic s'adona del muntatge del seu casament i, tot enfadat, decideix tornar a la terra alta. Després que la Marta expliqui a en Tomàs el seu passat i com va conèixer en Sebastià, veu que en Manelic vol deixar la Terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima. Els dos volen fugir d'aquella terra que, segons en Manelic, és plena de boira i falsedat. En Sebastià i el mossèn s'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant en Manelic de la terraTerra baixa, i enviant el ''Perruca'' a denunciar-lo a la Guàrdia civil. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.<ref name="TNC"/><ref name="tv catalunya"/><ref name="doc"/>

El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. En Sebastià vol que vigilin en Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els ''Perdigons'' s'adonen que no han fet bé d'obeir el seu amo, però quan torna a aparèixer en Sebastià, que reclama veure la Marta, ningú no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar en Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan en Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se a la terra alta amb en Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada per en Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix en Manelic al molí i s'enfronta amb en Sebastià en una baralla a mort que guanya en Manelic. És en aquell punt que en Manelic diu: «He mort el llop».<ref>[http://paper.avui.cat/article/cultura/89191/classics/rejovenits.html Clàssics rejovenits], a [[Avui]], 9 febrer 2010: "En el neocatalà d'avui, tothom diria: «He matat el llop!»".</ref> Per acabar, els pagesos veuen el cadàver d'en Sebastià a terra, i la Marta i en Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.<ref name="TNC"/><ref name="tv catalunya"/><ref name="doc"/>

L'obra, que fou publicada per [[Àngel Guimerà]], es desvia parcialment de la idea original de l'autor, ja que en la idea original Guimerà tenia la intenció d'ofegar la Marta en lloc de fer que en Manelic se n'anés a viure amb ella en pau a la terra alta, com en la versió publicada. Segons una carta escrita pel mateix autor a l'[[actriu]] María Guerrero on li explica breument l'argument de l'obra:<ref name="Article1"/>

{{Cita|"''Es podria dir Terra baixa: ''Tierra baja''... M'explicaré. En el primer acte Manelic (diminutiu de Manel), que és un noi innocent, tot candor i inexperiència, deixa el seu ramat a les cimes del [[Pirineu]] d'on mai no ha sortit, i ve a casar-se a la plana, a la Terra baixa, on només troba falsedat, malícia... La dona resulta que ha estat durant molts anys i segueix sent l'estimada de l'amo de la granja. En Manelic, al final del drama, ofega la seva dona, dispara un tret al Sebastià, l'estimat, i fuig a les seves muntanyes amb Déu i la Llibertat.''"<ref name="TNC"/><ref name="Article1">{{es}} Montserrat Reguant, ''Del teatro al cine pasando por la ópera:Guimèra Cruzando Fronteras''. University of California Los Angeles [http://tell.fll.purdue.edu/RLA-Archive/1998/spanish-html/Reguant,%20Montserrat.htm#_ftn1]</ref>|[[Àngel Guimerà]]|[[17 de febrer]] del [[1895]]}}

El transcurs de l'obra ''Terra baixa'' se situa en una [[plana]] extensa que rep el nom de Terra baixa i alberga un petit [[Poble (localitat)|poble]] disseminat, propietat d'un home, el Sebastià.<ref name="TNC"/> L'espai escènic principal de l'obra de Guimerà se centra bàsicament en el [[molí]] que hi ha al poble, excepte el casament, que transcorre a l'[[ermita]]. El [[molí]] pren la forma segons l'ús que en fan en els diversos moments de l'obra. En un principi, és el lloc on el pare adoptiu de la Marta i ella treballaven. Amb la mort del pare adoptiu, el molí es transforma en el lloc de trobada nocturna entre en Sebastià i la Marta. A partir del casament de la Marta amb en Manelic, es transforma en la casa de la parella fins al final de l'obra, i durant el transcurs de tota l'obra serà el lloc de reunió dels [[pagès|pagesos]] del poble, on s'expliquen idees, experiències, i anècdotes transformant-se així en una improvisada [[Bar (comerç)|taverna]].

Sense cap mena de dubte, Manelic és el personatge amb un parlar més característic i diferent de la resta, perquè s'expressa en un dialecte que podria ser confós amb el d'un muntanyenc del [[Pirineu]], però que tanmateix no es pot associar a cap [[Dialectes del català|dialecte conegut]] del Pirineu, sinó que fou una creació del mateix Guimerà. Per exemple, Manelic utilitza els termes «Sant Sunyé» o «Sinyor» en lloc de «somier» i «senyor», respectivament. Són trets que existeixen en diferents variants del català, i que Guimerà utilitzà per tal dea crear la forma de parlar d'en Manelic.

La Nuri és una pageseta que té uns catorze anys (de vegades se la representa com a més petita i esés tractada com a un objecte)<ref name="Projecció"/> i és la més petita de la família dels Perdigons (Pepa, Antònia, Josep, Nando i Nuri). És molt [[amistat|amiga]] de la Marta, possiblement perquè tenen un caràcter similar. A l'inici, és molt innocent a causa de la seva curta edat, però a mesura que avança l'obra, va prenent consciència del que passa realment a la Terra baixa; i acaba fins i tot ajudant en Manelic i la Marta a escapar-se de les mans d'en Sebastià. Segons el mateix Guimerà, la Nuri és una noia càndida i juganera que pel seu caràcter és objecte de burles.<ref name="Projecció"/>