El vessant nord de la vall del Merdàs és format per la ''serra de Mogrony'', seguit de serres subpirinenques, que culminen al ''pla de Pujalts'' o ''Costa Pubilla'' (2.046 m. al ''Roc dels Llamps''): ''coll de la Bona, la Pedra Picada'' (2.045 m), el ''[[puig de Coma Ermada]]'' (1.870) fins a ''la Berruga'' (1785 m.) cap al sud s'aixequen contraforts com el ''puig de Mogrony'' (1.996 m.) i el ''[[puig de Sant Pere (Gombrèn)|puig de Sant Pare]]'' (1.665 m.; al vessant meridional de la ''canal de Gombrèn'' s'alcen les serres pre-pirinenques dels ''[[rasos de Tubau]]'', amb els cims del ''[[pedró de Tubau]]'' (1.542 m.) i del [[tossal de l'Àliga (Gombrèn)|tossal de l'Àliga]], i la ''[[Serra de Sant Marc (Campdevànol)| Serra de Sant Marc]]'', que culmina la ''[[Serra de Faig-i-branca]]'' (1.425 m.).
Entre aquetsaquests pics més rellevants i altres de secundaris hi ha una sèrie de colls i passos, travessats tradicionalment per camins ramaders i de muntanya, on es desenvoluparen de molt antic nuclis de poblament i fortaleses: al ''coll de Merolla'' hi havia una antiga fortalesa, que al [[segle XIV]] era propietat dels [[Fresc]], mercaders de [[Berga]], amb una capella dedicada a [[Sant Sadurní]], abandonada i execrada el [[1388]], per tal com amenaçava ruïna; a la collada del ''pla de l'Espluga'' hi havia un famós castell, que coronava la vall de Mataplana; als ''plans de la Pera'', amb les coromines (o condominis) dels masos de Maians, els dos masos Viles; al [[puig de les Eres]] hi havia el notable avenc o ''[[El forat de Sant Ou]]''; el ''pla de Monegals'' és seu d'un antic mas on la tradició vol veure els orígens de la comunitat de [[Ripoll]]; el ''coll de la Pardinella'', sobre una antiga '''domus''' centre d'una batllia del monestir de [[Sant Joan de les Abadesses]] des del [[1136]], etc. Al vessant oposat hi ha la ''vall de Solanllong'', seu d'una antic [[Solanllong (Casal de)|Casal]] i capella, la petita parròquia d'[[Aranyonet]] i la de [[Sant Martí de Puigbò]].
