Ploma d'aigua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sèquies > séquies |
m Corregit: Es a dir > És a dir |
||
Línia 42:
Per a aforar un cabal d’aigua es tapen tots els forats de la base fins que el plomer s’omple. Llavors es van destapant forats fins que s’equilibra l’entrada d’aigua amb la sortida mantenint sempre el nivell de l’aigua just per sota del sobreeixidor, sense que el plomer vessi però que tampoc es buidi<ref>Mirabet 1941, p. 47</ref>.
Com que coneixem el valor de cada un dels forats que hem anat destapant, en plomes, només cal sumar-los per a saber el total d’aigua que estem aforant i obtenir així el número de plomes. Els plomers representen el patró oficial que serveix per a calibrar els repartidors d’aigua.
En el funcionament dels plomers hi actua no solament el calibre dels diversos daus o galets (forats) de la base sinó que també hi actua l’alçada de l’aigua. El calibre dels forats o galets ens deixa passar una quantitat d’aigua però l’alçada ens dóna una pressió. Per tant amb el mateix calibre tindrem més o menys cabal segons l’alçada de l’aigua dins del plomer. Així, per exemple, en el cas de la ploma de Mataró l’alçada de l’aigua dins del plomer estava establerta en tres quarts de [[pam]]<ref>Lloveras 1989, p. 72</ref>.
===Daus, galets i galgues===
| |||