Manuel de Montsuar i Mateu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Participà a les Corts de Barcelona (1454), a les [[Cor -> Participà en les Corts de Barcelona (1454), en les [[Cor |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
| càrrec eclesiàstic=Canonge degà de la Seu de Lleida
|}}
'''Manuel de Montsuar''' ([[Lleida]], aprox. [[1410]] - [[1491]]) va ser el vint-i-vuitè [[
== Biografia ==
Estudià lleis a la [[Universitat de Lleida]], on començà la carrera eclesiàstica. Aviat passa a [[Girona]] com a canonge i es relacionà amb [[Jaume de Cardona i de Gandia]], president en el trienni 1443-46. Es traslladà a estudiar a la Universitat de [[Bolonya]] i des d'allí tornà a la seva terra com a canonge degà de la seu de Lleida ([[1450]]-[[1491]]).<ref name=GEC/>
Era canonge degà de la seu de Lleida ([[1450]]-[[1491]]) i administrador apostòlic en [[sede vacante|seu vacant]] (1460-1461). Participà en les [[Corts de Barcelona (1454)]], en les [[Corts de Lleida (1460)]] i a les [[Corts de Montsó (1469)]].<ref name=GEC/>
Durant les [[Corts de Lleida (1460)]] va ser l'hoste del rei [[Joan el Gran|Joan II]], qui residia al palau episcopal, la qual cosa va comportar que el [[lloctinent de Catalunya|lloctinent]] [[Carles de Viana]] recomanés als diputats que fos retirat com a candidat. No obstant aquestes pressions, l'elecció del braç eclesiàstic de 1461 fou per a Manuel de Montsuar.
Linha 23 ⟶ 24:
Ja com a president, es manifestà antijoanista i defensa la causa de Carles de Viana en contra de les pressions de [[Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí|Pero Ximénez de Urrea]], entre altres. El príncep mor prematurament el [[23 de setembre]] de [[1461]]. El [[25 d'abril]] de [[1462]] se salvà d'un complot de la [[la Busca i la Biga|Busca]] barcelonina per detenir als diputats. S'inicia la [[guerra civil catalana]].
Els esdeveniments comencen a favor de les tropes reials que compten amb el suport de [[Lluís XI de França]]. Com a màxim responsable polític i militar cerca suports interiors i la desarticulació de les forces opositores: el [[la Busca i la Biga|partit buscari]] i els [[remences]]. En no obtenir els resultats desitjats, el Consell comença a oferir el Principat a candidats que, 50 anys després de [[compromís de Casp|Casp]], poden, ni que sigui molt indirectament, tenir algun dret a regnar [[Catalunya]]. Primer s'ofereix a [[Enric IV de Castella]] en agost de [[1462]] qui ho rebutjà per haver arribat a un acord amb [[Joan el Gran|Joan II]] i [[Lluís XI de França|Lluís XI]]. A continuació se li proposà a [[Pere el Conestable de Portugal|Pere de Portugal]] qui acceptà i arribà a Barcelona el [[21 de gener]] de [[1464]].<ref name=GEC/>
Hagué de patir que el [[1463]] el diputat [[Bernat Saportella]] de l'estament nobiliari o militar es passés al bàndol reialista i constituís una Generalitat paral·lela amb seu a [[Tarragona]], de la que en fou únic diputat.<ref name=GEC/>
== Referències ==
{{Referències}}
{{Inicia taula}}
| |||