Rondalles mallorquines: diferència entre les revisions

Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el seu mallorquícatalà original en una època en la qual el seu ús no era pas ben vist a Espanya, per dir-ho de manera eufemística. La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio a partir de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Fou un dels programes amb més gran succés de l'emissora, [[Ràdio Popular de Mallorca]]. Col·laborava al programa [[Francesc de Borja Moll]], que havia estat col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en què s'iniciaren les emissions) d'emetre un programa en català.

<li>En Juanet i esels set missatges</li>

<li>S'Hermosurahermosura del món</li>

<li>Sa fiafilla d'esdes carboneret</li>

<li>Es ca d'Enen Bua i es moix d'Enen Pejulí</li>

<li>EsEls tres germans i esels nou gegants</li>

<li>Sa fiafilla del Sol i de la Lluna</li>

<li>Es fiifill des pescador</li>

<li>Sa Comtessacomtessa sense braços</li>

<li>Val mèsmés matinejar que a missa anar?</li>

<li>Un pastor i un missérmisser</li>

<li>Es conseisconsells del Rei Salomó</li>

<li>EsEls filats</li>

<li>S'Hortolà de Ss'Hort des Gabre</li>

<li>EtsEls amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí</li>

<li>Com èsés que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats</li>

<li>Com èsés que ses bous llauren sense coixí</li>

<li>Com èsés que desdels tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca</li>

<li>Com èsés que a totes ses festes de la Mare de DèuDéu hi ha romanins florits</li>

<li>Com èsés que no troben nius de cega</li>

<li>Lo que fèufeu la llagosta quan la Mare de DèuDéu i St. Jusep fugien cap a Egipte</li>

<li>Com èsés que diuen que es blat tèté la cara del Bon Jesús</li>

<li>Com èsés que tots esels dissabtes fa sol</li>

<li>Com èsés que ses serres entrescades serren millor</li>

<li>Com èsés que es capxeriganys duen corona</li>

<li>Sa màma de Marcos</li>

<li>La Mare de DèuDéu i la senyora de Pilat</li>

<li>La VerónicaVerònica i Gamos, es seu homo</li>

<li>Com és que ses caderneres tenen plomes vermeisvermelles en es coll</li>

<li>Com és que ses esglèsiesesglésies solen estar giradas a ponent</li>

<li>Com és que ses dones tenen mèsmés poc cervell que etsels homos</li>

<li>Lo que digué Noé com haguèhagué escorxat es gat des suc de parra</li>

<li>De com DèuDéu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina</li>

<li>Com és que eetsels ametlers floreixen primer que tots ets arbres</li>

<li>Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiatstallats es cabells</li>

<li>QuiQuí era ell</li>

<li>De com es senyor de Sa Real hi anà perqueperquè li fes una cançó</li>

<li>D'un glosadorglossador de la Muntanya que el volguè veure</li>

<li>D'un altre glosadorglossador que li demanà una cosa</li>

<li>De com l'amo de So'nSon Suau, jugant, va perdre s'armada d'etsels anyells</li>

<li>D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le l'hi tornà</li>

<li>Una glosadaglossada en etsels Hostals d'Algaire</li>

<li>De com va devertir ses espigoleres de So'nSon Suau</li>

<li>De com estigà l'amo de So'nSon Suau d'anar tant a la villa</li>

<li>Lo d'etsels Enegistes</li>

<li>De com anà amb dos mèsmés a treure el tresor d'Artà</li>

<li>De com sa dona volguèvolgué que conràs a compte seu</li>

<li>De s'escarada de segar que va prendre a So'nSon Vaquer</li>

<li>Es pas des cuiroscuirós</li>

<li>EtsEls aglans, ses carabasses i Sant Pere</li>

<li>EtsEls al·lots de So'nSon Porc (2 subt.)

<li>Com un se n'n anà a confessar</li>

<li>S'hortolà de So'nSon NètNet</li>

<li>En quéquè consistíaconsistia el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia</li>

<li>S'etsisament del sensenyor Toni Fum iesi es seu ase</li>

<li>En Felet Cormena dòna mal- bocí a Nana Bet de So'nSon Gatzella</li>

<li>En TofolTòfol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou</li>

<li>Es caballetcavallet de set colors</li>

<li>EsEls set ceroszeros</li>

<li>EsEls quatre germans</li>

<li>Es pas d'esdes jeure davant i d'esdes jeure darrere</li>

<li>Fruita fora temps: figues flors per a Nadal</li>

<li>En Juanet fiifill de viuda</li>

<li>EsEls tres mantells d'or</li>

<li>En Tià d'esdes forn d'en Mata-ronyes</li>

<li>EsEls tres patrons</li>

<li>Es fiifill del Rei Murteral de França</li>

<li>En Toni Mig-dimoni i etset</li>
<li>Els Estudiants de sa Cova de Sineu
</li>

<li>Sa Rondaia de So'nSon Roig</li>

391. Per què és que no convé taiartallar-se es pèl de s'esquena

400. Presa d'esdes Castell de Santueri

406. Fora taiatalla sa pasta amb cap eina que taitalli!

407. Lo que diuen esels galls, en cantar

418. De com esel sol i es vent se provaren

423. Ses cames d'esdels retgidorsregidors de Porreres

424. De com ets andritxols anaren a un missèrmisser de Ciutat per un conseiconsell

425. En Planiol, es glosadorglossador

426. Es llop d'esdes puig de sa cova negra

427. Es pas d'esdes retgidors de Sant Joan

428. Un mul que es va beure esel sol

429. EsEls dimonis de Mainou