Viquipèdia

Samuel Klingenstierna: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: "del exèrcit"
Cap resum de modificació
Línia 47:
| influí =
}}
'''Samuel Klingenstierna''' ([[18 d'agost]] de [[1698]], [[Linköping]], [[Suècia]] - [[26 d'octubre]] de [[1765]], [[Uppsala]], Suècia) fou un [[matemàtic]] i [[físic]] suec reconegut com l'introductor del [[càlcul infinitesimal]] a [[Escandinàvia]] <ref>{{Versaleta|Kurola}}, pàgina 2.</ref> i el primer matemàtic de relleu d'aquesta nacionalitat. Els articles que va publicar i el seu llegat en manuscrits, demostren que va treballar en tots el temes usuals en els seus dies.<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 5.</ref>
 
Klingenstierna, fill d'un comandant de l'[[exèrcit suec]] i nét d'un bisbe apostòlic, va iniciar els seus estudis en lleis a la [[Universitat d'Uppsala]], però aviat es va inclinar per les matemàtiques que, segons creia, proporcionaven un pensament lògic rigorós, sobre tot després d'haver estudiat [[Euclides]].<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 1.</ref>
'''Samuel Klingenstierna''' fou un [[matemàtic]] i [[físic]] [[Suècia|suec]] del segle XVIII.
 
Entre 1727 i 1731 va estar viatjant pel continent, visitant successivament [[Universitat de Marburg|Marburg]] (on estudia amb [[Christian Wolff]]), [[Basilea]] ([[Johann Bernoulli]]), [[París]] ([[Bernard le Bovier de Fontenelle|Fontenele]] i [[Pierre Louis Moreau de Maupertuis|Maupertuis]]) i, finalment, [[Londres]].
== Vida ==
Klingenstierna, fill d'un comandant de l'exèrcit suec i net d'un bisbe apostòlic, va iniciar els seus estudis en lleis a la [[universitat d'Uppsala]], però aviat es va inclinar per les matemàtiques que, segons creia, proporcionaven un pensament lògic rigorós, sobre tot després d'haver estudiat [[Euclides]].<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 1.</ref>
 
En retornar a Uppsala, pren possessió de la càtedra de matemàtiques de la universitat per la que havia competit amb [[Anders Celsius]], qui seria nomenat, poc després, catedràtic d'astronomia.<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 2.</ref> Klingenstierna va ocupar el càrrec de [[rector]] de la universitat en tres ocasions.
Entre 1727 i 1731 va estar viatjant pel continent, visitant successivament [[Marburg]] (on estudia amb [[Christian Wolff]]), [[Basilea]] ([[Johann Bernoulli]]), [[París]] ([[Bernard le Bovier de Fontenelle|Fontenele]] i [[Pierre Louis Moreau de Maupertuis|Maupertuis]]) i, finalment, [[Londres]].
 
A partir de 1750, una mica abans del seu nomenament de preceptor reial, va deixar de publicar articles. En el seu lloc es va començar a interessar per un problema òptic: l'[[aberració cromàtica]] dels telescopis i la possibilitat de construir lents acromàtiques.<ref>{{Versaleta|Rudd et al.}}, pàgines 6 i ss.</ref> Klingenstierna, després d'estudiar el treball d'[[Euler]] sobre el tema, va descobrir les inconsistències que existien en la [[teoria deNewton]] i va encetar una polèmica sobre prioritat amb l'òptic britànic [[John Dollond]] .<ref>{{Versaleta|Gee}}, pàgines 117-118.</ref>
En retornar a Uppsala, pren possessió de la càtedra de matemàtiques de la universitat per la que havia competit amb [[Anders Celsius]], qui seria nomenat, poc després, catedràtic d'astronomia.<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 2.</ref> Klingenstierna va ocupar el càrrec de rector de la universitat en tres ocasions.
 
El 1752 va ser nomenat preceptor del príncep, futur rei [[Gustau III de Suècia]]. Una malaltia el va fer deixar el càrrec el 1764 i, l'any següent moriria. La reina, agraïda per la feina feta amb el seu fill, va ordenar erigir un monument funerari en el seu honor a l'església de Lovo.<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 3.</ref>
 
== Obra Referències==
{{referències|3}}
Klingenstierna va ser l'introductor del [[càlcul infinitesimal]] a [[Escandinàvia]] <ref>{{Versaleta|Kurola}}, pàgina 2.</ref> i el primer matemàtic de relleu d'aquesta nacionalitat. Els articles que va publicar i el seu llegat en manuscrits, demostren que va treballar en tots el temes usuals en els seus dies.<ref>{{Versaleta|Gårding}}, pàgina 5.</ref>
 
A partir de 1750, una mica abans del seu nomenament de preceptor reial, va deixar de publicar articles. En el seu lloc es va començar a interessar per un problema òptic: l'[[aberració cromàtica]] dels telescopis i la possibilitat de construir lents acromàtiques.<ref>{{Versaleta|Rudd et al.}}, pàgines 6 i ss.</ref> Klingenstierna, després d'estudiar el treball d'[[Euler]] sobre el tema, va descobrir les inconsistències que existien en la teoria de [[Newton]] i va encetar una polèmica sobre prioritat amb l'òptic britànic [[John Dollond]] .<ref>{{Versaleta|Gee}}, pàgines 117-118.</ref>
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre | cognom = Gårding | nom = Lars | títol = Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. | url = https://books.google.cat/books?id=ggb7nwoA_D4C | any = 1994 | editorial = American Mathematical Society | lloc = Providence (RI) | llengua = anglès
* {{Ref-llibre
| cognomisbn = Gårding9780821890455}}
* {{Ref-llibre | cognom = Gee | nom = Brian | títol = Francis Watkins and the Dollond Telescope Patent Controversy
| nom = Lars
| url = https://books.google.cat/books?id=chKrAwAAQBAJ | any = 2014 | editorial = Ashgate | llengua = anglès
| cognom2 =
| nom2isbn = 978-1-4094-6645-1}}
* {{ref-publicació | cognom = Kurola | nom = Osmo | article = Classical Geometry in the Service of Geodesy: Samuel Klingenstierna's Calculation of the Radius of Curvature of the Ellipse | url = http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1600-0498.1987.tb00673.x/full | llengua = anglès
| coautors =
 
| capítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950.
| url = https://books.google.cat/books?id=ggb7nwoA_D4C
| format =
| consulta =
| volum =
| edició =
| data =
| mes =
| any = 1994
| editorial = American Mathematical Socity
| lloc = Providence (RI)
| llengua = {{en}}
| pàgina =
| pàgines =
| col·lecció =
| isbn = 9780821890455
| oclc =
| doi =
| lccn =
| id =
| citació =
| ref =
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Gee
| nom = Brian
| cognom2 =
| nom2 =
| coautors =
| capítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Francis Watkins and the Dollond Telescope Patent Controversy
| url = https://books.google.cat/books?id=chKrAwAAQBAJ
| format =
| consulta =
| volum =
| edició =
| data =
| mes =
| any = 2014
| editorial = Ashgate
| lloc =
| llengua = {{en}}
| pàgina =
| pàgines =
| col·lecció =
| isbn = 978-1-4094-6645-1
| oclc =
| doi =
| lccn =
| id =
| citació =
| ref =
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Kurola
| nom = Osmo
| cognom2 =
| nom2 =
| coautors =
| article = Classical Geometry in the Service of Geodesy: Samuel Klingenstierna's Calculation of the Radius of Curvature of the Ellipse
| url = http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1600-0498.1987.tb00673.x/full
| format =
| llengua = {{en}}
| consulta =
| publicació = Centaurus
 
| editorial =
| lloc =
| volum = Vol. 30
| exemplar = Num. 1
 
| data =
| mes =
| any = 1987
 
| pàgina =
| pàgines = 62-85 | issn = 1600-0498 | doi= 10.1111/j.1600-0498.1987.tb00673.x
 
| issn = 1600-0498
| doi= 10.1111/j.1600-0498.1987.tb00673.x
| citació =
| ref =
}}
* {{ref-publicació
Linha 172 ⟶ 94:
| article = New Light on an Old Question: Who Invented the Achromatic Telescope?
| url = http://adsabs.harvard.edu/abs/2000JATSo..19....3R
 
| format =
| llengua = {{en}}anglès
 
| consulta =
| publicació = Journal of the Antique Telescope Society
 
| editorial =
| lloc =
| volum = Vol. 19
 
| exemplar =
| data =
| mes =
| any = 2000
 
| pàgina =
| pàgines = 3-12
 
| issn =
| doi=
| citació =
| ref =
}}
 
Linha 197 ⟶ 113:
{{autoritat}}
{{ORDENA:Klingenstierna, Samuel}}
[[Categoria:suecs]]
 
[[Categoria:Matemàtics europeus]]
[[Categoria:físics]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Klingenstierna»