Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat: diferència entre les revisions

Era format per oficials de carrera i per una base sense experiència militar.<ref name="Enguardia">{{citar ref-web |url= http://www.catradio.cat/audio/411519/298---El-terc-de-Nostra-Senyora-de-Montserrat |títol= 298 - El terç de Nostra Senyora de Montserrat |consulta= 20 març 2011 |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra= En guàrdia |editor= Catalunya Ràdio |data= 07/02/2010 |citació= |ref= }}</ref> Entre els seus membres hi havia eminentment carlins, però també catòlics de la [[Federació de Joves Cristians]], de les [[Congregacions Marianes]], [[Acció Catòlica]], [[Conferències de Sant Vicent de Paül]], i alguns membres de la Lliga que s'havien vist obligats a fugir de Catalunya per ser perseguits per les seves idees polítiques o religioses. Quan va intervenir en la seva primera acció militar, en la defensa de [[Codo]] (vora [[Saragossa]]), disposava de 130-140 homes.<ref name="Enguardia"/> Aproximadament, un 90% eren estudiants, aprenents, obrers, oficinistes, petits tècnics i petits botiguers sense cap historial polític.<ref>[http://blogs.quediario.com/3274/2005/9/20/carta-un-requete Bloc carlista i tradicionalista]</ref> En total, va tenir uns 1.985 efectius, dels quals 319 van morir en combat i 633 foren ferits. El primer comandant fou l'alferes de complement [[Pere Gallart i Folch]]. Tanmateix, no tots els carlins catalans es van integrar al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Molts d'aquests catalans van ser enquadrats en altres terços carlins o van ingressar a les files de la Legió o de l'exèrcit regular. Entre altres, un dels motius per aquest enrolament dispar es trobava en el fet que l'alt comandament dels sollevats utilitzaven els terços de requetès en els combats més durs, com a unitats de xoc, causant moltes baixes entre els seus membres.

Sota l'intens foc, el Terç hi perdé 58 combatents i hi tingué 170 ferits, restant pràcticament desfet. L'endemà, l'alt comandament franquista posà tota l'artilleria i l'aviació disponible per assaltar la punta Targa, que fou ocupada amb poca resistència perquè els republicans l'havien abandonat davant la imminència de la desfeta.<ref>{{citar ref-llibre |cognom= Sánchez Cervelló|nom= Josep |cognom2= Clua Micola |nom2= Pere |títol= La Batalla de l'Ebre: Un riu de sang|edició= 1a edició |editorial= Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre |lloc= Gandesa |data= 2005 |pàgines= pàg. 51 |isbn= 8461169832 |ref= }}</ref>

* {{citar ref-llibre |cognom= Larraz Andía|nom= Pablo | cognom= Sierra Sesumaga |nom= Víctor|títol= Requetés: de las trincheras al olvido|editorial= [[La Esfera de los libros]]|lloc= |data= 2011 |pàgines= 956|isbn= 9788499700465 |ref= }}

* {{citar ref-llibre |cognom= Martorell|nom= Manuel | títol= Retorno a la lealtad. El desafío carlista al franquismo |editorial= [[Actas Editorial]]|lloc= Madrid |data= 2010 |pàgines= 443|isbn= 9788497391115 |ref= }}

* {{citar ref-llibre |cognom= Nonell i Bru|nom= Salvador |cognom2= Abelló |nom2= Joan |cognom3= Feliu A. Vilarubias |títol= Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Estudi de la seva composició i de les característiques dels seus elements integrants |editorial= |lloc= |data= |pàgines= |isbn= |ref= }}

* {{citar ref-llibre |cognom= Torres|nom= Estanislau |enllaçautor= Estanislau Torres i Mestres |títol= La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat|editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]|lloc= |data= 1993 |pàgines= |isbn= 8478263888 |ref= }}