La Ciutat del Perdó: diferència entre les revisions

Maragall demanava el perdó de [[Francesc Ferrer i Guàrdia]] (1859-1909), que havia estat detingut i estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica. Al mateix temps, denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la [[burgesia]] catalana en els aquests fets de juliol de 1909. Apel·lava a les consciències dels lectors als que anava dirigit amb paraules molt dures: {{cita|"¿Com vos podeu estar axís tranquils a casa vostra i en el vostres quefers sabent que un dia, al bon solet del dematí, allà dalt de MontjuichMontjuic, treuràn del castell un home lligat yi el passaràn per davant del cel yi del mon yi del mar, yi del port que trafiqueja yi de la ciutat que s'aixeca indiferent, yi pochpoc a pochpoc, ben pochpoc a pochpoc, perquè no s'hagi d'esperar, el portarà a un recó del fosso, yi allí, quan toqui l'hora, aquell home, aquella obra magna de Deu en cos i ànima, viu, en totes ses potencies yi sentits, ab aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s'ajenollarà de cara al mur, yi li ficaràn quatre bales al cap, yi ell farà un salt yi caurà mort com un conill?".<ref>[http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/epistolari&CISOPTR=7655&REC=13 Digitalització al portal MDC (Memòria Digital de Catalunya:] </ref>}}