Francs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Commonscat}} de wikidata |
Ampliació |
||
Línia 32:
L'[[emperador Julià]] va decidir posar fi a aquests enfrontaments que desgastaven molt l'exèrcit romà i va signar una aliança amb els francs. Això va suposar la creació del regne franc, a l'anomenada [[Gàl·lia]], a mitjans del [[segle IV]]. Amb la derrota dels [[visigots]] del [[Regne de Tolosa]] a la [[Batalla de Vouillé]] el [[507]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |títol=History of the Goths |url=http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=243 |isbn=0520069838}}</ref> ocuparen gran part dels territoris del que seria en un futur França.
A la [[batalla de Vézeronce]], [[Godomar III]] de [[Burgúndia]] va vèncer als francs, i el rei [[Clodomir]] va morir en combat i el seu cap empalat a la punta d'una llança, però els germans de Clodomir, [[Khildebert I]] i [[Clotari I]], encara que privats del suport de [[Teodoric I d'Austràsia]] van marxar junts contra Burgúndia. Després d'un any de setge els dos germans van acabar per [[batalla d'Autun|conquerir Autun]] el [[532]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Viollet-le-Duc |nom=Eugene-Emmanuel |enllaçautor=Eugene-Emmanuel Viollet-le-Duc |títol=Annals of a Fortress: Twenty-two Centuries of Siege Warfare |url=https://books.google.es/books?id=ty0iYSYrCoEC&pg=PA109&dq=battle+autun+532&hl=ca&sa=X&ei=jYiNVemECsH9UMKWspgD&ved=0CFYQ6AEwBg#v=onepage&q=battle%20autun%20532&f=false |llengua=anglès |editorial=Courier Corporation |data=2012 |pàgines=109 |isbn=0486149064}}</ref> Després de la mort de Teodoric el [[533]], al que va succeir el seu fill [[Teodobert I]], els francs van iniciar la darrera part de la campanya, i van dominar tota Burgúndia, que fou repartida entre els reis francs el [[534]]
La llengua dels francs era una derivació de l'[[llengües indoeuropees|indoeuropeu]], probablement d'arrel [[llengües germàniques|germànica]]. Era un idioma molt fragmentat en [[dialecte]]s, a causa de tres factors: la ruralització del regne, l'absència de suport escrit i les diverses ètnies que s'agrupaven sota el nom de "francs".▼
El regne es mantenia sota un ordre militar estricte. L'ús d'armes avançades per a l'època, com [[destral]]s tallants o unes llances que permetien immobilitzar l'enemic per atacar amb l'espasa, els van donar fama de grans guerrers. Dins del seu territori els soldats exercien un gran poder, i les rivalitats entre ells sovint van dificultar força el [[comerç]].
== La llengua ==
▲La llengua dels francs era una derivació de l'[[llengües indoeuropees|indoeuropeu]], probablement d'arrel [[llengües germàniques|germànica]]. Era un idioma molt fragmentat en [[dialecte]]s, a causa de tres factors: la ruralització del regne, l'absència de suport escrit i les diverses ètnies que s'agrupaven sota el nom de "francs".
== Els merovingis i els carolingis ==
| |||