Germanes de la Caritat de Santa Anna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Disambiguated: Hospital de la Santa Creu → Hospital de la Santa Creu de Barcelona |
+ enllaços interns |
||
Línia 34:
La congregació va tenir origen en un grup de voluntàries que treballava a l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]] de [[Barcelona]], i que havia estat organitzat i guiat per [[Maria Ràfols]] ([[1781]]-[[1853]]) i el [[prevere]] [[Joan Bonal]] ([[1769]]-[[1829]]): el [[28 de desembre]] de [[1804]] (dia que es va prendre com el de la fundació formal) aquesta confraria va deixar Barcelona s'establí a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia de [[Saragossa]].
La comunitat va destacar per la seva tasca d'assistència als ferits durant el [[Setge de Saragossa (1808)|setge de Saragossa]] de [[1808]]; de les vint-i-una germanes que hi havia, al final de la guerra en quedaven amb vida, però, només nou. La comunitat entra en crisi i està a punt de desaparèixer. El [[15 de juliol]] del [[1824]] es va constituir com a congregació religiosa i va prendre [[constitució religiosa|constitucions]]: el [[16 de juliol]] de [[1825]] les primeres quatre religioses van professar els seus vots perpetus: la mare Ràfols, Tecla Canti i Raimunda Torrelles, que eren tres de les que vingueren de Barcelona, i Teresa Rivera, que havia ingressat en 1806. Ràfols va ser elegida superiora, però en 1834 és empresonada i desterrada a [[Osca]], a la comunitat que, des de 1807, s'ocupa de la Casa de Misericordia i l'Hospital de la Esperanza.
Quan torna a Saragossa en 1841, la congregació es va consolidant: obre un oratori propi, s'elegeix Magdalena Hecho com a nova superiora, hi ha nous ingressos de germanes, etc. La tasca de les germanes durant l'epidèmia de còlera de [[1855]], actuant a 18 pobles diferents de Saragossa, fa que el governador de la província s'ocupi d'aconseguir l'orde reial que permeti l'expansió de la congregació, que és concedida en 1857.
| |||