Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions

La '''dinastia aquemènida''' o dels '''aquemènides''' fou la casa reial que va governar alsels perses i després a l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] des del [[550 aC]] al [[330 aC]]. L''''Imperi Aquemènidaaquemènida''' o '''Imperi Persapersa''' és el nom donat al primer i més extens '''imperi dels perses''', el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'[[Iran]], l'[[Iraq]], el [[Turkmenistan]], l'[[Afganistan]], l'[[Uzbekistan]], [[Turquia]], [[Xipre]], [[Síria]], el [[Líban]], [[Israel|Israel-Palestina]] i [[Egipte]]. La seva expansió territorial va començar, durant el regnat de [[Cir II]] (559-530 aC), amb l'annexió del [[imperi Mede|regneRegne Medemede]] (Orient Mitjà), i va aconseguir el seu màxim apogeu cap a l'any 500 aC, quan va arribar a abastar fins a part dels territoris dels actuals estats de [[Líbia]], [[Grècia]], [[Bulgària]] i el [[Pakistan]], així com certes àrees del [[Caucas]], el [[Sudan]] i l'[[Àsia Central|Àsia central]]. Les grans conquestes en van fer l'imperi més gran en extensió fins aleshores. La seva existència va concloure al 330 aC, quan l'últim dels reis aquemènidaaquemènides, [[Darios III]], fou vençut per [[Alexandre el Gran]].

L'Imperiimperi deu el seu nom a la dinastia que el va governar durant un parell de segles, la dinastia aquemènida. AEn la història d'Occident, l'Imperi aquemènida és conegut sobretot per la seva condició de rival dels grecs antics, especialment en dos períodes, les [[Guerres Mèdiques]] i les campanyes del macedoni Alexandre el Gran.

Les fonts per a l'estudi de l'Imperi aquemènida són especialment problemàtiques, no tant per la seva escassetat com per ser sovint contradictòries entre si. Així mateix, no totes les regions ni les èpoques estan documentades per igual: en l'aspecte cronològic, la major part de la documentació es refereix al segle V aC, mentre que, de l'època anterior a la conquesta de [[Alexandre el Gran]], hi ha molta menys informació,; en l'aspecte geogràfic, és molt més abundant la informació referent a les regions occidentals de l'Imperiimperi, més properes a les ciutats gregues, que a la seva part oriental.

Abans que s'iniciessin les excavacions arqueològiques, la història aquemènida es coneixia únicament a través delspels escrits d'autors clàssics grecs i, en menor mesura, romans, i deper la [[Bíblia]]. Entre els autors clàssics, destaca particularment l'historiador grec [[Heròdot]], que va escriure al segle V aC, i el propòsit principal n'és exaltar els èxits dels grecs durant les [[Guerres Mèdiques]]. La seva obra és útil per a conèixer el primer període de la història aquemènida, especialment pel que fa a la seva frontera nord-occidental. Durant el segle IV a. C.aC, aporten també informació sobre l''''Imperi Aquemènidaaquemènida''' les obres de [[Ctèsies de Cnidos|Ctesias]] i de [[Xenofont]]. Tots els autors grecs, però, coincideixen en l'essencial de la seva visió de l'Imperi aquemènida: d'una banda, n'admiren la seva riquesa i el seu poder, però d'altra consideren el seu sistema polític corrupte i decadent, i presenten alel monarca com una figura feble, víctima de les maquinacions de les dones i dels eunucs de la cort.

AEn la [[Bíblia]], en els llibres de Llibre d'Esdres i del Llibre de Nehemies, els perses apareixen com a restauradors del Templetemple de Jerusalem i defensors del culte a Jahvè: la imatge que dse'ells esn mostra és molt positiva, ja que van acabar amb la Captivitatcaptivitat de [[Babilònia]]. Això no obstant, en el Llibre d'Ester, molt probablement escrit en època hel·lenística, la imatge que es dóna dels perses és molt similar a la que pot trobar-se en les obres d'autors grecs.

[[Fitxer: Tablette xerxes persepolis.jpg | thumb | 200px | right | La Inscripcióinscripció de l'Harem, de [[Xerxes I]]. Es tracta d'una inscripció bilingüe en persa (esquerra) i babiloni (dreta).]]

En època aquemènida, el persa antic, antecessor de l'actual idioma persa parlat ena [[Iran]], s'escrivia en una varietat de d'escriptura cuneïforme que només va començar a ser desxifrada al començament del segle XIX, gràcies sobretot als esforços de Henry Rawlinson i al seu treball amb la Inscripcióinscripció de Behistún, que fa un relat detallat de les circumstàncies en què Darios I va accedir al poder. Actualment, es coneixen nombroses inscripcions en antic persa, però amb una sola excepció recentment identificada, es desconeix si el document reflecteix una pràctica més estesa o es tracta d'un cas excepcional. Aquestes es restringeixen a l'àmbit de les declaracions de la reialesa, expressions del seu poder i ideologia. Són fonts d'informació útils per a conèixer l'activitat constructora dels reis, i la imatge que aquests tenien de si mateixos, però no solen proporcionar informació sobre altres àmbits (l'única de caràcter narratiu és la de Behistún).

Juntament amb les inscripcions realsreials, són també una important font d'informació els textos en [[arameu]] i en egipci demòtic trobats a [[Egipte]], així com un nombre important de documents, en idioma acadiaccadi, administratius dels temples i d'algunes famílies poderoses, com Egibi i Murashu.

Les excavacions en són encara molt incompletes. Les principals són els grans centres reals,reials Pasargada, [[Persèpolis]] i [[Susa (Iran)|Susa]], així com tombes rupestres com les de Naqsh-i Rostam. Les excavacions s'han vist dificultades perquè alguns llocs, com per exemple, Arbela i Ecbatana, estan actualment coberts per grans ciutats modernes (Erbil i HamadánHamadan, respectivament). Un altre factor negatiu és el tradicionalment escàs interès dels arqueòlegs pel període en qüestió, elcosa que va portar al fet que els nivells d'ocupació d'època aquemènida hagin estat pobrament documentats.

L'imperi va començar com un estat vassall i tributari dels medes, però va acabar conquerint l'[[Imperi mede]] i ampliantel va ampliar fins a [[Egipte]] i [[Àsia Menor]]. Amb Xerxes, va arribar gairebé a conquerir [[Grècia]]. Els '''aquemènides''' van ser derrotats per la conquesta d'[[Alexandre el Gran]] el 330 aC.

Els perses pertanyien als pobles iranisirànics que s'havien establert segles enrere en l'altiplà de l'[[Iran]], i habitaven l'actual [[província de Fars]] ([[Iran]]), una regió de tradicional influència [[Regne d'Elam|Elamitaelamita]]. Es dedicaven de manera destacada a la cria de bestiar, encara que amb el temps van seranar adoptant l'agricultura. La història dels primers reis perses, que haurien viscut durant el segle VII aC i la primera meitat del segle VI a. C.aC, és poc coneguda. D'acord amb la genealogia tradicional, basada en la Inscripcióinscripció de Behistún de Darios I (ca. 518) i en l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs, els perses haurien estat governats per la '''dinastia aquemènida''', fundada pel seuper Aquemenes (en antic persa, ''Haxamaniš, '''"el que té l'esperit d'un seguidor"'.

La dinastia s'hauria dividit llavors en dos llinatges: l'un començat per Cir I, rei d'Anshan, i continuat pel seu fill Cambises I i el seu nét Cir el Gran, i un altre per Ariaramnes, besavi de Darios I. Certes inscripcions es refereixen a Ariaramnes i el seu fill Arsames com a reis de [[Pèrsia]]. Això va fer que s'especulés sobre una suposada divisió del regneRegne de Teispes entre Cir I i Ariaramnes, els quals haurien regnat, respectivament, a Anshan i a [[Pèrsia]]. No obstant això, l'autenticitat de les inscripcions s'ha posat en dubte.

Crida l'atenció que, mentre Darios insisteixinsisteixi constantment en la seva ascendència aquemènida en les seves inscripcions. Això ha portat, recentment a, alguns estudiosos a pensar que les línies de Ciro ("Teispes") i Darios ("aquemènida") no estaven relacionades.

=== Les Gransgrans Conquestesconquestes ===

[[Fitxer: Pasargades cyrus cropped.jpg | thumb | 200px | right | Tomba de [[Cir el Gran]] a [[Pasargada]] .]]

Gràcies a Cir II el Gran ([[555 aC]]-[[Dècadadècada del 520 aC]] al 529 aC), rei d'Anshan, el domini Medimede sobre l'altiplà iranià va ser breu. Cir va crear un poderós exèrcit seguint el model dels antics assiris. Quan va succeir al seu pare Cambises I al segle VI a. C.aC, les entitats polítiques hegemòniques a la regió eren l'Imperi neobabilònic, el regneRegne Medmede (Orient Mitjà), Lídia i [[Egipte]].

En cas de considerar-se la inscripció de d'Arsames com autèntica, Cir també hauria succeït a l'encara vivent Arsames com a Reirei de [[Pèrsia]], unint així els regnes d'Anshan i Pèrsia. Entre els anys 553 aC i 550 aC, Cir va derrotar alel rei mede Astiages, va prendre la seva capital, Ecbatana, i va portar els seus tresors a Anshan. LaLes Cròniquescròniques mesopotàmiques informainformen que el rei persa va resultar afavorit per l'amotinament de les tropes medes contra el seu propi rei, fet confirmat per la història que narra Heròdot (123-128) sobre la traïció del general medimede.

Després d'unificar alsels perses i sotmetre alsels medes, Cir, anomenat després "el Gran", va emprendre la conquesta de [[Babilònia]] (amb ella quequal cosa va posar fi a l'Imperi neobabilònic), [[Síria]], [[Palestina]] i [[Àsia Menor]]. El regneRegne de Lídia, a [[Àsia Menor]], va caure en poder de Cir cap al 545 aC. La guerra contra l'Imperi neobabilònic, que es trobava envoltat pels perses en les seves fronteres oriental i septentrional, hauria començat cap a finals de la dècada de 540 aC. En qualsevol cas, a l'any 539, [[Babilònia]] va ser presa pel general persa Gòbries, fent-sei s'hi va fer present Cir dies més tard. El nou governant va assumir la titulaturatitularitat règia de [[Babilònia]], que incloïa els títols de rei de [[Babilònia]], i rei de Sumer i Akkad i rei dels països.

Cir es va presentar a si mateix com el "salvador" de les nacions conquerides. Per reforçar aquesta imatge i "crear condicions de cooperació amb les elits locals", i després de la conquesta de Babilònia, va iniciar el primer sistema global d'administració, organitzant la cort, les finances, establint inspeccions aen les satrapies i establint-hi un sistema de [[correu]]s.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Briant |nom=Pierre |títol=From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire |url=http://books.google.cat/books?id=lxQ9W6F1oSYC&pg=PA1&lpg=PA1&dq=From+Cyrus+to+Alexander:+A+History+of+the+Persian+Empire&source=bl&ots=XBkT3sux7U&sig=RgrpUyeUWc7B62ikwrfv9BevnyE&hl=ca&sa=X&ei=uB2BT7baLsTI0QW54PmBBw&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=postal&f=false |llengua=anglès |editorial=Eisenbrauns |data=2006 |pàgines=p.62 |isbn=1575061201 }}</ref>

[[Fitxer: Darius I the Great's inscription.jpg | thumb | 250px | La inscripció de BehistúnBehistun narra la història de les lluites de [[Darios I]] contra els rebels.]]

Cir va morir al 530 aC durant una campanya contra els masagetes d'Àsia Centralcentral, i va ser succeït pel seu fill Cambises II (530-522 aC), que va continuar la seva tasca de conquesta. Va dirigir la conquesta de d'[[Egipte]], presumiblement planejada amb anterioritat. Va morir el juliol de 522 aC com a resultat d'un accident o suïcidi, durant una revolta liderada per un clan sacerdotal que havia perdut el seu poder després que Cir conquistés MitjanaMèdia. En el moment de la mort de Cambises, l'Imperiimperi s'estenia des del Mediterrani (incloent-hi Egipte i [[Anatòlia]]) fins a la serralada delde l'Hindu Kush en l'actual [[Afganistan]], elcosa que va marcar la màxima extensió de l'Imperi aquemènida i configurantconfigurà el major imperi fins aleshores conegut en el [[Pròxim Orient]].

=== Crisi i Reestructuracióreestructuració ===

Segons la Inscripcióinscripció de BehistúnBehistun, quan Cambises es trobava ena [[Egipte]], un cert Gaumata es va revoltar ena MitjaMèdia fent-se passar per Esmerdis (Pers.persa ''Bardiya''), el germà petit de Cambises II, que havia estat assassinat uns tres anys abans. A causa del despòtic govern de Cambises i la seva llarga absència a [[Egipte]], "tots els pobles, perses, medes, i les altres nacions", van reconèixer l'usurpador, especialment perquè ellaquest garantia el perdó dels tributs durant tres anys (Heròdot iii, 68). Aquest Gaumata és un dels sacerdots regirats contra el rei Cambises, als quals Heròdot diu Mags''mags''. El pseudo-Esmerdis governargovernà durant set mesos abans de ser enderrocat en el 521 aC per un grup de nobles encapçalat per Darios I, quique es va proclamar rei alen el seu lloc. Les posteriors revoltes, deslligadesdeslliurades al llarg iai a l'ample de l'Imperiimperi, van ser derrotades successivament per Darios i els seus generals,; en el 518 aC la pau s'havia restablert. Per garantir la seva legitimitat, el nou rei va contreure matrimoni amb les esposes del seu predecessor (una pràctica usual), entre les quals s'incloïen dues filles i una néta de Ciro. Una d'elles, Atosa, va donar a llum alel futur sobirà Xerxes I.

És important destacar que la pretensió que Gaumata era un fals Esmerdis deriva de DarioDarios. Els historiadors es troben dividits sobre la possibilitat que la història de l'impostor fos un invent de Darios com a justificació per al seu cop d'estat. DarioDarios va fer afirmacions semblants quan més tard va capturar [[Babilònia]], anunciant que el rei babiloni no era, de fet, Nabucodonosor III, sinó un impostor anomenat ''Nidintu-bel'', i quan un any després de la mort del primer pseudo-Esmerdis (Gaumata), un segon pseudo-Esmerdis (anomenat ''Vahyazdata'') va iniciar una revolta a [[Pèrsia]].

[[Fitxer: World 500 BCE.png | thumb | right | 400px | El món cap a l'any 500 aC, mostrant l'Imperi Aquemènidaaquemènida (en marró) en relació amb la resta del món de l'època.]]

Darios es va dedicar fonamentalment a organitzar l'extens imperi heretat. Territorialment, va reestructurar les satrapies, existents ja des del regnat de Cir, establint vint satrapies encapçalades normalment per membres de la família reial i de les famílies aristocràtiques. Quant a la seva activitat constructora, destaca sobretot la fundació de [[Persèpolis]] (518 aC-516 aC), així com la realització de treballs a [[Ecbatana]] (moderna [[Hamadan]]) i [[Susa (Iran)|Susa]]. Durant el regnat de Darios, va continuar l'expansió territorial: [[Tràcia]] i l'[[Índia]] hi van annexionades, mentre que les tropes perses van ser derrotades pels escites europeus (ca. 513 a. C.aC) i pels grecs aen la Guerres Mèdiques. Va ser també Darios qui va convertir en religió oficial el [[mazdeisme]]. ConstruirConstruí el camí reial de [[Susa (Iran)|Susa]] a [[Sardes]]: carretera des de la capital de la [[Satrapiasatrapia de Lídia]] (oest de l'actual [[Turquia]]) fins a [[Susa (Iran)|Susa]] per portar el correu imperial. Això assegurava d'alguna manera el control absolut sobre els seus sàtrapes, els quiquals tenien la seva pròpia cort i exèrcit, però no podien fallar a donar tribut al seua l'emperador. Aquest tribut era proporcional a la riquesa de cada regió.

Durant el primer terç del segle V aC domina el [[Marmar Mediterrani]] i en té el control dels ports comercials, així com l'accés al blat de les costes del [[Marmar Negre]]. Aquests conflictes fronterers van començar amb les revoltes de la jòniaJònia, esque van incloure l'incendi d'[[Atenes]] per part dels perses, en represàlia per la destrucció de [[Sardes]].

La primera fase (490 aC) es va produir quan els perses enviats pel seu rei Darios I a travésmitjançant d'un exèrcit i viatjant per mar, van desembarcar a la Grècia continental, que donava suport a les rebels colònies gregues sota la seva ègida. AEn la [[batallaBatalla de Marató]] (490 aC), un exèrcit grec guiat per [[Milcíades]] va ser enviat a retenir els perses, i sorprenentment van obtenir la victòria; a causa d'aquesta derrota, el rei persa es va veure obligat a fixar els límits del seu imperi de nou a l'[[Àsia Menor]].

Tot i això per, al segle V aC, els reis aquemènides governaven territoris que aproximadament abastaven el que avui és [[Iran]], [[Iraq]], [[Armènia]], [[Afganistan]], [[Turquia]], [[Bulgària]], moltes parts de [[Grècia]], [[Egipte]], [[Síria]], [[Pakistan]], [[Jordània]], [[Israel|Israel-Palestina]], [[Cisjordània]], [[Líban]], [[Caucas]], parts d'[[Àsia Central|Àsia central]], [[Líbia]], i parts septentrionals d'[[Aràbia]]. L'Imperiimperi, amb el temps, es va convertir en l'imperi més gran del món antic.

La segona fase va tenir-ne lloc l'any 480 aC, quan els perses, enviats pel seu rei [[Xerxes I]] (485-465 aC, persa antic ''Xšayarša'', "Heroi'heroi entre reis "'), fill de [[Darios I]], es vavan dirigir per terra cap a [[Grècia]]. El seu exèrcit va entrar a [[Grècia]] pel nord, trobant poca o cap resistència a [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]] i [[Tessàlia]], però va ser detingut per una petita força grega durant tres dies a les [[Termòpiles]]. Es tractava d'un exèrcit espartà de 300 guerrers dirigits pel seu rei [[Leònides I]]. Els 300 soldats i el seu rei van morir en la batalla, traïts per un grec que va ensenyar als perses un camí per atacar-los per l'esquena. UnaLa batallaBatalla d'Artemis va ser poc decisiva en l'aspecte tàctic, doncsja que grans tempestes van destruir naus d'ambdós costats. La batalla va ser detinguda prematurament quan els grecs van rebre notícies de la derrota a les Termòpiles i esse'n van retirar. La batalla va ser una victòria estratègica dels Persesperses, elcosa que els va donar el control indisputable d'Artemis i del mar Egeu.

Després de la seva victòria en la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|batallaBatalla de les Termòpiles]], Xerxes va saquejar la ciutat evacuada d'[[Atenes]] i es va preparar per enfrontar-se als grecs en l'estratègic istme de Corint i el golf Sarònic. Els habitants d'[[Atenes]], havien estat refugiats a la petita illa de Salamina,; quan van arribar els perses a Atenes, van incendiar la ciutat i van viatjar cap a Salamina. EnEl 480 aC, els grecs van obtenir una decisiva victòria aen la [[Batalla de Salamina|batallaBatalla naval de Salamina]], en la qual els petits i àgils vaixells atenesos van derrotar alsels pesats i grans vaixells perses. Van forçar a Xerxes a retirar-se a [[Sardes]]. L'exèrcit que va deixar a [[Grècia]], sota el comandament de Mardoni, va ser destruït l'any 479 aC aen la batallaBatalla de Platea. La derrota final dels perses en la Batalla de Micala va animar a les ciutats gregues d'Àsia a revoltar-se, i va marcar el final de les Guerres Mèdiques, juntament amb l'expansió persa a [[Europa]].

[[Fitxer: Gold cup kalardasht.jpg|thumb| Bol d'or aquemènida amb imatgeria de lleons.]]

[[Fitxer: Gold vessels from the Oxus treasure by Nickmard Khoey.jpg | thumb | Vasos d'or del tresor d'Oxus.]]

Després dels fracassos militars de la Segona Guerra Mèdicamèdica, els aquemènides van detenir la seva l'expansió i van perdre alguns territoris. Quan Xerxes va morir assassinat en el 465 aC, es va desencadenar una crisi successòria en la qual acabaria per imposar-se Artaxerxes I (465-424 aC), quique va traslladar la capital de Persèpolis a Babilònia. Va ser durant aquest regnat que el diomal'idioma elamita va deixar de ser l'idioma del govern, i va guanyar en prominènciapreeminència l'[[arameu]]. Va ser, probablement, durant aquest regnat que es va introduir com a calendari nacional el calendari solar (basat en el calendari babilònic).

Artaxerxes I va morir fora de Persis, però el seu cos va ser portat allà per ser enterrat al costat dels seus avantpassats, probablement ena Naqsh-i Rustam. Es va produir una situació similar a la de la mort de Xerxes I. Els tres fills de d'Artaxerxes van disputar-se el tron, succeinti el succeí en el mateix any Xerxes II (el seu fill gran, que el va succeir i va ser assassinat per un dels seus germanastres unes poques setmanes més tard), Sogdià, i Darios II. Darios II, que estava a [[Babilònia]] quan va morir el seu germà Xerxes, va reunir suport per a si mateix, va marxar cap a l'Est iest, va deposar i, va executar l'assassí i va ser coronat en el seu lloc.

Darios II va regnar en el període 424 aC- [[404 aC]] i va col·laborar amb [[Esparta]] aen la Guerra del Peloponès. Des de l'any 412 aC, DarioDarios II, per insistència de Tisafernes, va recolzar primer a Atenes i després a Esparta, però en l'any 407 aC el fill de DaríoDarios, Cir el Jove, va derrotar a Atenes enel 404. Aquest mateix any, Darios va caure fatalment malalt i va morir a [[Babilònia]]. En el seu llit de mort, la seva esposa babilònia, [[Parisatis de Pèrsia]], va demanar a Darios que fos coronat el seu segon fill, Cir el Jove, però a Darios el va succeir el seu fill Artaxerxes II, que va regnar en el període 404 aC-359 aC. [[Plutarc]] compterelata (probablement, per autoritat de Ctesies) que el desplaçat Tisafernes es va acostar al nou rei el dia de la seva coronació volemvolent-lo avisar que el seu germà menor, Cir el Jove, estava preparant-se per assassinar-lo durant la cerimònia. Artaxerxes va arrestar a Cir i l'hauria executat si no hagués mitjançat la seva mare Parisatis. Cir va ser, llavors, enviat com a sàtrapa de Lídia, on va preparar una revolta armada que va esclatar l'any 401 aC. Amb mercenaris grecs, Cir va obtenir la victòria aen la [[batallaBatalla de Cunaxa]], però hi va resultar mort en aquesta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sandler |nom=Stanley |títol=Ground Warfare: An International Encyclopedia |volum=vol.1 |url=https://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA226&dq=cunaxa+battle&hl=ca&sa=X&ei=74vGVPfaGo7laL-JgpAO&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=cunaxa%20battle&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=226 |isbn=1576073440}}</ref> Així, Artaxerxes II va conservar el tron, va construir una gran flota, i va recuperar el domini de l'[[Àsia Menor]] i [[Xipre]].

Artaxerxes II va ser el rei aquemènida que va tenir més llarg regnat (45 anys). Sis segles més tard, [[Ardashir I]], fundador del segon '''Imperi Persapersa''', es consideraria a si mateix com el successor de d'Artaxerxes, un gran testimoni de la importància d'Artaxerxes per a la mentalitat persa. Durant el seu regnat, es van realitzar activitats de construcció a [[Susa (Iran)|Susa]] i [[Ecbatana]]. Encara que no es coneixen construccions seves ena Persèpolis, va ser el ser el primer rei aquemènida a ser enterrat ena lesla sevesseva rodaliesrodalia. L'historiador grec [[Polibi]] assenyala<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom=Polibi |enllaçautor=Polibi |títol=The General history: Tr. from the Greek |url=http://books.google.cat/books?id=hPApAAAAYAAJ&pg=PA292&dq=Polybius+Ecbatana&hl=ca&sa=X&ei=OFtcT7WsHoKzhAe2p5CpBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=H. S. Woodfall |data=1773 |pàgines=vol.3, p.292 |isbn= }}</ref> que [[Ecbatana]] va ser ampliada luxosament amb columnes daurades i teules a la teuladateulades de plata i coure. En l'àmbit religiós, Artaxerxes va protegir el culte dels déus iranisirànics Mitra i Anahita, alsels quals va introduir en les seves inscripcions a l'una d'[[Ahura Mazda]]. Artaxerxes va protegir el culte de d'Anahita<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boyce |nom=Mary |títol=A history of Zoroastrianism |url=http://books.google.cat/books?id=Y3sfAAAAIAAJ&pg=PA219&lpg=PA219&dq=Artaxerxes+Anahita&source=bl&ots=cmct9KRrHj&sig=L5yAKfoPWPNMAK-7oFCbJsfDjNg&hl=ca&sa=X&ei=d2NcT9P_Oqeb1AWEvsCxAw&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=Artaxerxes%20Anahita&f=false |llengua=anglès |editorial=BRILL |data=1982 |pàgines=volum 1, p.219 |isbn=9004065067 }}</ref> en nombroses regions de l'Imperiimperi, incloent-hi àrees occidentals no-Iran iràniques com ara [[Damasc]] o [[Sardes]]. Igualment, poden datar-se d'aquest regnat l'extraordinària innovació dels cultes de santuaris zoroastrians, i va ser probablement durant aquest període que el zoroastrianismozoroastrisme es va difondre a través d'[[Àsia Menor]] i el Llevant mediterrani i des d'allà a [[Armènia]]. Els temples, tot i que servien a un propòsit religiós, no eren, però, un acte purament desinteressat: també servien com a important font d'ingressos. Dels reis babilònics, els aquemènides havien pres el concepte d'impost del temple obligatori, un delme que tots els habitants pagaven al temple més proper aamb la seva terra o una altra font d'ingressos.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dandamaev |nom=M. |cognom2=Lukonin |nom2=V. G. |títol=The Culture and Social Institutions of Ancient Iran |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1989 |pàgines=p.361-362 |isbn=0521321077 }}</ref> Una part d'aquest ingrés, anomenat el ''quppu ša Sarri'', "'bagul del rei"', una enginyosa institució originàriament introduïda per Naboni, va ser llavors passada al governant.

=== Fi de l'Imperi Persapersa ===

Segons les fonts gregues, el successor d'[[Artaxerxes II]], el seu fill Artaxerxes III (359 aC-338 aC), va arribar al tron per mitjans sagnants, assegurant la seva posició mitjançant l'assassinat de vuit dels seus germanastres. EnEl 343 aC, Artaxerxes III va derrotar Nectaneb II, expulsantl'expulsà d'Egipte i va fer d'Egipte de nou una satrapia persa. El 338 aC, el mateix any en què [[Filip II de Macedònia]] va unir alsels estats grecs per la força, i de tal manera aplanaraplanà el camí al seu fill [[Alexandre el Gran]], Artaxerxes III va morir deper causes naturals (segons les fonts cuneïformes), però segons l'historiador Diodor, Artaxerxes va ser assassinat pel seu ministre, Bagoas.

A [[Artaxerxes III]], el va succeir el seu fill [[Artaxerxes IV]] (Arses, 338 aC-336 aC). Abans que pogués actuar, va ser també enverinat per Bagoas. Es diu que aquest va matar no només asols tots els fills d'Arses, sinó a molts altres prínceps de la terra. Bagoas va fer, llavors, que Darios III (336-330 aC), un nebot d'Artaxerxes IV, ocupés el tron. Darios III, encara que prèviament elhavia estat sàtrapa d'[[Armènia]], no tenia experiència en el govern de l'Imperiimperi, però en el seu primer any com a emperador personalment va forçar a Bagoas a beure verí.

En dues èpoques diferents, els aquemènides governargovernaren [[Egipte]], encara que per dues vegades els egipcis van aconseguir una independència temporal de [[Pèrsia]]. Seguint la pràctica de Maneth, els historiadors egipcis es refereixen als períodes a d'[[Egipte]] quan la dinastia aquemènida, dinastia XXXI d'Egipte, governava com la Dinastiadinastia XXVII d'Egipte, 525-404 aC, fins a la mort de Darios II, i la Dinastiadinastia XXXI d'Egipte, 343-332 aC, que va començar després que Nectaneb II és derrotat pel rei persa Artaxerxes III.

* Artaxerxes V [[Bessos de Bactriana|Bessos]], sàtrapa de Bactriana, usurpador, assassí de Darios III, va resistir a [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] del [[330 aC]] al [[329 aC]].

* [http://www.digitalreview.com.ar/imperiopersa/ El primer Imperio Persapersa] (www.digitalreview.com.ar).

* [http://www.laiesken.net/historia/RIH-1-M.pdf#page=6 "Los inicios de la dinastía Aqueménida y la formación de l'Imperio Persa" - Israel Campos Méndez (pdf)] (www.laiesken.net).

* [http://www.farsmovie.com/eng/index.htm ''Irán, la Gloriagloria olvidada'' - PelículaPel·lícula documental sobre ell'antic Antiguo IránIran (aqueménidasaquemènides yi sasánidassassànides)] (www.farsmovie.com).

* [http://www.achemenet.com/ Achemenet] El principal recursorecurs electrónicoelectrònic paraper ela estudiol'estudi de la historiahistòria, la literatura yi la arqueologíal'arqueologia de l'ImperioImperi persa (www.achemenet.com).

* [http://www.virtualtourengine.com/tour.aspx?id=17&langindex=1 Persépolis antes de la incursión] (proyectoprojecte de gira virtual en www.virtualtourengine.com).

* [http://www.museum-achemenet.college-de-france.fr/ MuseoMuseu aqueménidaaquemènida virtual ei interactiu interactivo(Mavi)] (www.museum-achemenet.college-de-france.fr).

* [http://www.livius.org/aa-ac/achaemenians/achaemenians.html Livius.org sobre ''Achaemenids'']''.''

* [http://www.livius.org/aa-ac/achaemenians/inscriptions.html Livius.org sobre ''Achaemenid Royal Inscriptions'']''.''

* [http://www.iranchamber.com/art/articles/art_of_achaemenids.php ArteArt aqueménidaaquemènida en la Iran Chamber Society (www.iranchamber.com)].

* [http://persepolistablets.blogspot.com/ ProyectoProjecte de archivod'arxiu de fortificaciónfortificació de PersépolisPersèpolis] (persepolistablets.blogspot.com).

* [http://www.persianempire.info/AchaemenidArchitecture.htm#tribute Fotos de losdels portadoresportadors de tributostributs de las 23 satrapíassatrapies de l'ImperioImperi aqueménidaaquemènida, de PersépolisPersèpolis] (www.persianempire.info).