Efecte de vora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 11:
 
== Exemples ==
Segons els càlculs que s'han fet la quantitat de boscos i [[aiguamoll]]s naturals de la [[conca amazònica]] que han estat alterats per l'efecte vora sobrepassen la superfície de la zona que ha estat [[Desforestació|desforestada]].<ref>{{citeref-publicació|cognom= journalSkole
|nom= last =D. SkoleL.
|enllaçautor=
| first = D. L.
| coauthors coautors= C. Tucker
| authorlink =
| title títol= Tropical deforestation and habitat loss fragmentation in the Amazon: satellite data from 1978-1988
| coauthors = C. Tucker
| journal publicació= [[Science (journal)|Science]]
| title = Tropical deforestation and habitat loss fragmentation in the Amazon: satellite data from 1978-1988
| volume volum= 260
| journal = [[Science (journal)|Science]]
|exemplar=
| volume = 260
| pages pàgines= 1905–1910
| issue =
| date data= 1994
| pages = 1905–1910
| date = 1994
| url =
| doi =10.1126/science.260.5116.1905
| id =
| accessdate consulta= }}</ref> Els [[incendis forestals]] són més comuns a les zones afectades per l'efecte vora a causa de la major sequera i a la major activitat humana de les vores.
 
A Catalunya, molts llocs com la Murtra al [[Delta del Llobregat]] o el [[Parc Natural del Garraf]] es troben greument afectats per les zones degradades que els envolten. La intensitat de l'efecte d'aquestes ([[aeroport del Prat]], urbanitzacions, complexos comercials, autopistes) arriba fins al punt que difícilment hom podria qualificar les zones protegides dins d'aquest entorn com a "espais naturals".