Corts forals valencianes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Planes |
m Corregit: administració tributaria, semblant > administració tributària, semblant |
||
Línia 4:
Les corts estaven formades pel rei i els tres [[braç|braços]] clàssics de la representativitat medieval: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o territorial. El rei convocava i obria les corts amb una ''proposició reial'' que sempre incloïa una petició d'ajut econòmic final, el qual, si s'obtenia, era recompensat amb canvis legislatius favorables. Quan les lleis eren d'iniciativa reial es denominaven "Constitucions" i si ho eren dels braços "Capítols de Corts". Si eventualment el rei, fora de les corts aprovava una llei de forma unilateral rebia el nom d'"Acte de Corts" i requeria la seva ratificació per part de les corts. Aquest model en la presa de decisions, comú als estats peninsulars de la Corona d'Aragó, és el que va donar lloc al que s'ha denominat [[pactisme]].
A partir de les Corts de València de [[1418]], es creà una comissió permanent denominada Diputació General encarregada de l'administració
Eventualment, i de manera més accentuada a partir del [[segle XVI]], les Corts Valencianes se celebraven en el marc de les Corts generals de la Corona d'Aragó, i en aquest cas les sessions tenien lloc en alguna població fronterera entre Catalunya i Aragó, com era obligat per aquests casos.
| |||