Bukharà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
repàs |
+ referències |
||
Línia 36:
[[Fitxer:Bokhara1909.jpg|thumb|Entrada a la fortalesa d'Arq.]]
[[Fitxer:Prokudin-Gorskii-19-v2.png|thumb|Saïd Alim Khan, darrer emir de Bukharà, fotografia en color de [[Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski|Prokudin-Gorski]] (1911).]]
Bukharà ha estat, històricament, un dels centres principals de la civilització [[
El nom de ''Bukharà'' apareix esmentat per primer cop en fons xineses al [[segle VII]], però el nom, tal com apareix en algunes monedes, demostra que es tracta d'una denominació molt anterior, ja que deriva del sànscrit ''vihara'' (monestir). Segurament fou una comuna rural sorgida a l'entorn d'un monestir, que va anar pujant de nivell. Al segle VII, estava governada per una dinastia local coneguda com els Bukhar Khudat pels musulmans. Es parlava un dialecte del sogdià. Alguns noms dels reis es coneixen per monedes o inscripcions, però la seva història només es comença a conèixer en època musulmana.
La primera expedició àrab al darrere de l'[[Amudarià|Oxus]], dirigida per [[Ubayd-Al·lah ibn Ziyad]], va arribar a Bukharà el [[674]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gibb |nom=H. A. R. |títol=The Arab Conquests in Central Asia |url= |llengua= |editorial=READ BOOKS |data=2007 |pàgines=17-19 |isbn=1-4067-5239-8}}</ref> En aquest moment, governava a Bukharà Kabaj Khatin, vídua d'un rei mort poc abans de nom Bidun o Bandun, d'origen turc, com a regent d'un fill menor de nom Tughshada; la regència va durar 15 anys. El [[710]], Turghshada, ja major, fou instal·lat al tron de Bukharà per [[Qutayba ibn Múslim]], després de derrotar els rivals. Tusghshada fou assassinat l'agost/setembre del [[739]], al campament del governador àrab del [[Khorasan]], [[Nasr ibn Sayyar]]. Durant el seu regnat, es van produir diverses revoltes contra els àrabs i alguna invasió dels turcs que, una de les vegades, el [[728]]/[[729]], van arribar a ocupar la ciutat, reconquerida pels àrabs l'any següent.
A Tughshada, el va succeir el seu fill Qutayba, que fou un bon musulmà. El 750, l'àrab Xarik ibn Xaykh va provocar una revolta local contra la nova dinastia abbàssida, revolta que fou dominada per [[Ziyad ibn Salih al-Khuzai|Ziyad ibn Sàlih]], lloctinent d'[[Abu-Múslim]], amb l'ajut de Qutayba. Poc després, aquest fou acusat d'haver abandonat la religió islàmica i executat per ordre d'Abu-Múslim. El va succeir el seu germà Bunyat (potser entremig va regnar un parell d'anys un altre germà, de nom Skan o similar), que fou també executat el [[782]] per ordre del califa, acusat de ser partidari de l'heretgia d'[[al-Mukanna]]. A partir d'aquell moment, la figura del rei (Bukhar Khudat) va continuar existint però sense poder, gaudint d'influència únicament per les seves grans propietats.
Línia 65:
El [[setembre]] del [[1924]], el quart Kurultay adoptà l'acord unànime de transformar la República Popular Socialista en una República Soviètica Socialista, i demanar l'ingrés a la Unió Soviètica. La República es va convertir així en una de les repúbliques de la Unió, però al cap de pocs mesos les repúbliques de l'Àsia central van ser dissoltes i redistribuïdes sota criteris ètnics i Bukharà va desaparèixer per a passar a formar part de la República Socialista Soviètica de l'[[Uzbekistan]].
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
Linha 71 ⟶ 74:
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Bukhara}}
[[Categoria:Ciutats de l'Uzbekistan]]
[[Categoria:Història d'Àsia Central]]
| |||