Onomasticon Cataloniae: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
+format
Línia 1:
L''''Onomasticon Cataloniae''' és un ampli recull d'[[onomàstica]] que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic [[català]]: [[Principat de Catalunya]], [[Rosselló]], [[País Valencià]], [[Illes Balears]] i la zona orienta d´[[Aragó]]. És obra de [[Joan Coromines]], amb la col·laboració de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D. Rasico i Xavier Terrado. Fruit de més de seixanta anys de dedicació ([[1931]]-94[[1994]]), conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis, als quals cal afegir antropònims i topònims antics registrats a documents antics i moderns consultats pel propi Coromines.
{{MF}}
L''''Onomasticon Cataloniae''' és un ampli recull d'onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català: Principat de Catalunya, Rosselló, País Valencià, Illes Balears i la zona orienta d´Aragó. És obra de Joan Coromines, amb la col·laboració de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D. Rasico i Xavier Terrado. Fruit de més de seixanta anys de dedicació (1931-94), conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis, als quals cal afegir antropònims i topònims antics registrats a documents antics i moderns consultats pel propi Coromines.
 
La metodologia per la recollida d´aquestos noms va ser la següent:
# Revisió i buidatge de [[mapa|mapes]], plans, cadastres[[cadastre]]s, guies, monografies municipals i llistes inèdites realitzades per amics i corresponsals.
# Recorregut a peu per tots els indrets del domini lingüístic català on interroga a gent del país, tot anotant un gran nombre de noms de lloc. Les preferències eren un [[pagès]], un [[caçador]], un [[guia]], un guàrdia forestal o en tot cas un [[pastor]] si no és taciturn. L'enquesta es fa al cim d'un pujol per així tenir una visió de tot l'indret. Després continua amb un interrogatori per grups semàntics (fonts, partides, construccions...) i s´insisteix en els accidents geogràfics més fàcils d'oblidar (coves, ermites, ...)
# El material escrit i oral es recull en cèdules i es transcriu en llistes.
 
Comentaris sobre l´obra titànica d´en Joan Coromines són, entre molts d´altres, aquestos dos: el ptimer d´un amic personal seu i el segon del seu editor.
"M'ha interessat moltíssim el projecte. Serà una obra d'importància capital no sols per als [[filologia|filòlegs]], sinó també per als historiadors. La toponímia és l'arxiu anterior als arxius documentals. Els exemples que doneu parlen d'una manera eloqüent. Si encara persistiu en la ideal del comitécomitè de patronatge, estarà molt honrat de comptar-m'hi, tant més que és un estudi que m'havia temptat." [[Nicolau d'Olwer]], [[1953]].
 
"Però, de fet, l'enorme producció de Joan Coromines, fruit no solament d'una excepcional capacitat intel•lectualintel·lectual i d'una dedicació total, sinó també de la seva completíssima formació lingüística (que inclou el coneixement de toda la gamma de llengües indoeuropees, del basc i d'algunes de semítiques), així com de la seva condició d'humanista, han permès que Catalunya s'hagi enriquit amb uns instruments de coneixement de la llengua com pocs països disposen." [[Max Cahner]], [[1976]].
 
[[Categoria:Llibres]]