El Serrallo: diferència entre les revisions

'''El Serrallo''' és el [[barri]] marítim de la ciutat de [[Tarragona]] i, te els seus inicis alsa anys cinquantesmitjans del [[segle XIX]], moment en què la construcció de la línia fèrriade [[ferrocarril]] Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del Port[[port de Tarragona]] van precisar expropiar els terrenys del costat del sorral, lloc on havitavenhabitaven els pescadors que foren desplaçats a la platja de Llatzaret i autoritzats a aixecar casetes, sempre que fossin fetes de fusta i damunt rodes a fi de facilitar el seu trasllat quan això convingués a les autoritats milirarsmilitars.<ref>{{Ref-llibre|cognom = López Bonillo|nom = Diego|títol = El port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 1986|editorial = La Caixa|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = }}</ref> Aquest es considera l'inici del barri. No obstant, Tarragona té una llarga tradició d'activitat pesquera documentada des del [[segle XIII]]; les botigues de mar, barraques de fusta es documenta des del [[segle XIV]], escampades per la [[platja del Miracle]] i més endavant per la zona de la desembocadura del [[Francolí]]. Durant el [[segle XVIII]] la gent de la mar vivia a l'interior de la ciutat, espcialmentespecialment a la [[Part Alta|Part alta]]; l'any 1736 hi havia 6 mariners i 27 pescadors amb casa pròpia; no eren tots, els més pobres seguien havitanthabitant a la platja que hi havia davant del carrer del mar.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Escoda Múrria|nom = Coia|títol = El Port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 2006|editorial = Lunwerg|lloc = Barcelona|pàgines = 143-144|isbn = }}</ref>

<nowiki> </nowiki> A començament de segle, l'any 1803 es creà una Juntajunta amb l'objectiu de traçar la planificació de la zona marítima; poc després, l'any 1806, es documenta la planficacióplanificació del barri a càrrec de l'enginyer Antoni López Sopella<ref>{{Ref-llibre|cognom = Gómez Cruz|nom = Carme|títol = La ciutat de Tarragona a l'època de Primo de Rivera|url = |edició = |llengua = |data = 1997|editorial = CEHSGO|lloc = Tarragona|pàgines = 51|isbn = }}</ref>. No fou però fins a l'any 1868 s'autoritzaren ja les construccions definitives; poc a poc s'anà guanyant terreny al mar, augmentà la construcció d'habitatges i s'hi feu un moll pesquer. L'arquitectura de les cases és senzilla, i el barri té un aire d'arquitectura marinera que el fa singular enfront altres barris tarragonins; els carrers també son estrets i amb poca ventilació.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ortueta|nom = Elena de|títol = Tarragona, el camino hacia la modernidad: urbanismo y arquitectura|url = |edició = |llengua = |data = 2006|editorial = Lundwerg|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> En poc temps, l'any 1880, es construí l'església de [[Sant Pere]] damunt del [[fortí del Francolí]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Muntanya i Martí|nom = Teresa|títol = Tarragona: una passejada pel terme, una retrobada amb la gent: onomàstica tarragonina amb anotacions multidisciplinars|url = |edició = |llengua = català|data = 2007|editorial = |lloc = Tarragona|pàgines = 251-252|isbn = }}</ref> Un dels principals promotors del barri va ser [[Anicet Espinach i Martorell|Anicet Espinach]], financer i banquer d'orígenorigen barceloní. Les barques de pescadors, tot i les millores urbanístiques que s'anaren fent al barri, continuaven avarant-se a la platja que hi havia al final del moll de Costa, al costat de l'església de Sant Pere, i també al dic transversal. Les inundacions però provocaren destrosses materilasmaterials i humanes, i la solució era la construcció d'un moll de pescadors que es plantejà durant la II República però no es va poder realitzar fins a l'any 1942.<ref name=":0" />. El 1946 data l'edifici de la llotja i de les primeres escoles.

El barri però va començar a deshabitar-se entre els anys 1965 i 1970, quan l'[[Institut social de la Marina]] va construir habitatges per als pescadors fora del barri, més dignes que els anteriors, fet que va tenir com a conseqüència que alguns edificis quedessin buits i en pocs temps es deterioressin. Més endavant, cap a meitat dels anys vuintantavuitanta, es desplega un moviment veïnal "Salvem el Serrallo" que vol la reurbanitzacióre-urbanització del barri i demana la implicació del [[Port de Tarragona]] i de l'[[Ajuntament de Tarragona|Ajuntament]]; ben aviat, el 1986 surgeixensorgeixen un conjunt de mesures amb l'objectiu d'aturar la degradació del barri, amb el nucli unificador de l'església de Sant Pere. SonSón anys on hi ha una revifalla cultural, especialment des de la parròquia ("Els pastorets", "La passió del Serrallo") <ref>{{Ref-publicació|cognom = Carot|nom = Tomàs|article = El Serrallo, un poble dins la ciutat|publicació = Nou diari|url = |data = 13 d'octubre de 1991|pàgines = VI-VII (Quadern)}}</ref>i des de l'impuls a les festes tradicionals com les festes de Sant Pere o del Carme.

<nowiki> </nowiki>Així, el Serrallo és un dels barris més proporcionalment moguts i dels més emblemàtics, tant que des de l'Ajuntament de Tarragona ja s'han proposat promocionar-ho com a valor turístic.

El barri mariner té tot un seguit d'associacions, de les quals moltes d'elles participen activament en actes de caràcter festiu, cultural i religiòsreligiós a la ciutat de [[Tarragona]] i altres indrets: