Balànsiya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Història de València}}
[[Fitxer:murada_àrab_valència.jpg|thumb|Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]], a [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]]). És una de les poques restes del període musulmà de València]]
[[Fitxer:plat_àrab_València.jpg|thumb|Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la Criptacripta Arqueològicaarqueològica de Sant Vicent Màrtir (barri de la [[la Seu (barri de València)|Seu]])]]
'''BalànsiyaBalansiya''' fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de [[València]] en l'època àrab. La [[Ciutatciutat de València]], igual que la majoria de la [[península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Andalus|Al-Àndalus]] entre el [[711]] i el [[716]]. En el cas de València, aquest domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en què [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
 
== València durant l'[[Emirat de Còrdova|Emiratemirat]] i el [[Califatcalifat de Còrdova]] ==
Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com '''Balànsiya''Balansiya''''', però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el "de ''Medina al-Turab''", que vol dir ''ciutat del fang'' o ''ciutat de la pols'', per l'estat d'abandó en què es trobava.
 
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per Abd al-Rahman I —primer [[emir]] de Còrdova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió vertaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islamislam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
 
A l'època califal, BalànsiyaBalansiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
 
== València durant la Taifa ==
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|left|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc.]]
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de BalànsiyaBalansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califatcalifat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb una breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El vertader auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en esteaquest moment.
 
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|assetjanti assetjà la ciutat]] de '''Balansiya''' i, aixecat el setge, vencent avencé l'[[emirat de Balansiya]] aen la [[batallaBatalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url=http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=castellà |editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
 
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per Ibn Mardanis, el reiRei llopLlop, monarca de València i Múrcia, però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].
 
Durant les primeres dècades del [[segle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la reconquestaconquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
 
Tanmteix, la debilitat de la Taifa féu que el nord passàpassara a ser vassall de la [[Corona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
 
== Vegeu també ==
* [[Valentia]], la València romana.
* [[Taifa de Balansiya]].
* [[Conquesta de la ciutat de València]].
* [[Regne de València]].
 
==Referències==
Línia 35:
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es Web de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
{{Portal de València}}