Segle XV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.10.165.69 (discussió) a l'última versió de Xamil |
|||
Línia 24:
[[Sejong]] va crear el [[hangul]], el sistema d'escriptura coreà. S'inventen el [[filaberquí]], que permet foradar de manera senzilla la fusta i estalviar temps de feina al fuster; el [[paracaigudes]] (com a mínim sobre plànol, ja que existeixen dubtes sobre la seva eficàcia) i l'[[arcabús]], un tipus d'arma de foc que seria àmpliament usat per les tropes d'infanteria. Es publica l'''[[Imago Mundi]]'', un compendi de cosmologia i cartografia que suposa una evolució respecte als mapes medievals, ja que per exemple es col·loca el nord a dalt i es diferencien zones climàtiques.
Però sense dubte l'invent més rellevant del segle és la [[impremta]] de [[Johannes Gutenberg]] (1450). Els xinesos ja feia segles que usaven tipus mòbils de fusta per imprimir els seus llibres però Gutenberg va crear tipus metàl·lics que van millorar la resistència del material. Eren possibles perquè les llengües europees eren alfabètiques i aleshores amb un nombre limitat de planxes es podia compondre qualsevol text, a diferència dels ideogrames xinesos, més complexos. Igualment va millorar la premsa, inspirant-se en el procés d'aixafament del raïm per obtenir vi, i va crear el seu taller d'impremta per encàrrec a Magúncia. De seguida van sorgir impremtes a les principals ciutats europees i la difusió de llibres va augmentar de forma exponencial, així com la circulació d'idees i traduccions que permetia. Per aquests motius la impremta està considerada un dels avenços més notables de la cultura.
==Art, cultura i pensament
Itàlia, amb el seu [[Quattrocento]], entra en el ple [[Renaixement]] artístic, que posteriorment s'exportarà a la resta del continent. [[Leonardo da Vinci]] pinta obres de caràcter religiós com [[La Mare de Déu i el clavell]], [[El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)|El Sant Sopar]] o [[Mare de Déu de les roques (Louvre)]], que influirien en altres artistes, especialment en l'ús de la perspectiva i la representació dels éssers humans. Boticcelli, amb [[El naixement de Venus]], és un dels pintors de més renom de l'època. També dins de la pintura té lloc el moviment dels [[primitius flamencs]] entre els quals destaca [[Jan van Eyck]], autor d'obres com [[El matrimoni Arnolfini]], on es veu el gust pel detall i el retrat d'interiors d'aquesta escola. El [[David (Donatello)]] és l'escultura més reeixida del període.
| |||