Porta Maggiore: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Esquilino - Porta Maggiore - la porta Onoriana 1683.JPG|thumb|Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicatsubicades en el seu lloc original.]]

La '''Porta Maggiore''' ("Porta Gran"), o ''Porta Praenestina'', és una de les portes orientals de la [[Muralla Aureliana]], a [[Roma]].

Pel mig de la porta hi transcorrien dues vies antigues: la [[Via Praenestina]] i la [[Via Labicana]]. La Via Praenestina era el camí de l'est cap a [[Praeneste]], la moderna vila de [[Palestrina]]. Mentre, mentre que la Via Labicana (ara denominada ''[[Via Casilina]]'', marxava cap al sud-est de la ciutat.

De lluny,La '''Porta Maggiore''' és un dels millors llocs per veure i comprendre els aqüeductes romans. Es tracta d'un doble [[arc (arquitectura)|arc]] monumental construït en [[travertí]] blanc (un tipus de [[pedra calcària]]). Al principi va ser conegut com a ''Porta Prenestina'', potser una referència a la carretera que la travessa (la ''Via Praenestina''). La "porta", construïda en l'any [[52]] per l'emperador Claudi, va ser pensada originalment per a proporcionar una secció decorativa de suport a dos aqüeductes, l'[[aqüeductes de Roma|Aqua Claudia]] i l'[[Anio Novus]]. En aquestaquell moment aquests aqüeductes creuaven les antigues vies Labicana i Praenestina, proporcionant així l'oportunitat de crear en aquest lloc una mena d'arc de triomf a la conquesta de la naturalesa i del seu vencedor, l'emperador Claudi. Un dels canals dels esmentats aqüeductes recau sobre l'altre, tal com es pot apreciar a la secció transversal que travessa l'àtic del travertí a la part superior de la porta.

Conté inscripcions en honor dels emperadors [[Claudi]], [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià]] pelper seuser treballels enqui havien destinat els diners que van fer possibles aquests aqüeductes. La porta es va incorporar a la [[Muralla Aureliana]] en el 271 quan l'emperador [[Aureli]] la va convertir en una autèntica porta d'entrada a la ciutat. Els experts es refereixen a aquest fenomen com un primerenc exemple d'"arquitectura reciclable", el que vol dir, essencialment, adaptar una estructura existent per a un altre ús, com en aquest cas, un aqüeducte en part de muralla.

Va ser modificada més tard per l'emperador [[Flavi Honori |Honori]], quan va augmentar les muralles alel 405. Els fonaments d'una garita de vigilància afegida en aquest període encara són visibles, mentre que a la part superior de la porta, construïda per Honori, s'ha traslladat al costat esquerre de la mateixa.

Actualment, se la coneix comamb el nom de ''Porta Maggiore''. Possiblement rep aquest nom donat el fet queperquè la via que la travessa condueix cap a la basílica de [[Santa Maria Maggiore]], un important lloc de veneració dedicat a la [[Mare de Déu]].

Les següents inscripcions figuren de manera destacada a l'[[àtic (arquitectura)|àtic]] de la ''Porta Maggiore'':

:: Interpretació: "En l'any 52, l'emperador Claudi Drus ? Cèsar August Germànic Pontífex Màxim / amb potestat tribunícia [...] va dur les aigües pelde l'aqüeducte (acqua Claudia) a Roma des delsde manantialsles anomenatsfonts naturals anomenades ''Caeruleus'' i ''Curtius'' al [[mil·liari]] 45, i el mateix van fer amb l{{'}}''Anio Novus'' des del miliarimil·liari 62, ambdós de les seues pròpies expenses".

:: Interpretació:" En l'any 71, l'emperador Cèsar Vespasià August Pontífex Màxim Tribú [...] / restaurà per a la ciutat de les seues pròpies expenses les aigües caerulanes i curtianes, les quals havien estat portades pel diví Claudi però que havien tingut interrupcions durant nou anys)".

:: Interpretació: "En l'any 81, l'emperador Titus Cèsar Diví Flavi August Pontífex Màxim Tribunici de les seues pròpies expenses, va portar les aigües caerulanes i curtianes, introduïdes pel diví Claudi i més tard reparades per a la ciutat pel diví Vespasià, pare d'en Titus, restaurat amb noves estructures des de la font, després que l'aqüeducte va ser destruït des dels fonaments".

EnEl 1915, es va descobrir una basílica [[neopitagorisme|neopitagoriananeopitagòrica]] soterrada prop de la Via Praenestina, datada del primer segle de la nostra era. Constava de tres naus i un absis, un dissenyadisseny similar al que es començaria a adaptaradoptar a les basíliques cristianes durant el segle IV. Les voltes estan decorades amb estucs blancs que simbolitzen les creences neopitagòriques, encara que el significat precís dels elements de la decoració segueix sent un tema de debat.